SÓN LES SET DE LA TARDA D’UN DIMARTS. A LA PETITA habitació que fa de secretaria del local de l’Hermandad Nuestra Señora del Rocío de Cornellà hi ha una desena de persones, ben juntes en aquests pocs metres de parets decorades amb fotografies i estampes de la Verge. Esperen la nostra arribada, amb delit, amb l’objectiu d’explicar-nos en quin moment estan les preparacions de l’esdeveniment més important de l’any: el Rocío.

Aquesta hermandad va néixer l’any 1981 gràcies a l’empenta d’un grup de persones d’origen andalús, devots de la Verge del Rocío, que portades per l’enyorança de la terra i les seves tradicions van voler importar la celebració de la romeria a la terra on vivien, on havien nascut els seus fills.

Narciso Múñoz és un d’aquells fundadors i avui és al local amb els altres membres. Li agrada recordar aquella època en què van decidir crear l’Hermandad. “En aquell moment no hi havia cap tipus de celebració del Rocío en tot el Baix Llobregat i això era una gran pena per als que trobàvem a faltar la terra, que érem molts”. Ell és d’un petit poble de Còrdova però va arribar a Catalunya de ben petit i per tant el primer Rocío que va viure va ser a Catalunya, concretament a Bellaterra. “Allò va ser una experiència molt especial, preciosa, intensa, no ho oblidaré mai. A casa meva eren molt devots, es cantaven les cançons del Rocío, es parlava de les romeries, però jo no ho havia vist mai i em va agradar molt viure-ho per primer cop. Des d’aquell moment vaig tenir clar que el Baix Llobregat es mereixia una celebració igual i per això vam començar a tirar endavant l’Hermandad”.

Amb pocs recursos econòmics però molta fe el grup d’amics van aconseguir que l’arquebisbat de Barcelona aprovés els primers estatuts i oficialitzés la seva existència a finals del 1981, i al cap d’un any ja van celebrar la primera romeria, a Sant Joan Despí, en honor a la Verge del Rocío.

Han passat més de 30 anys però el fervor dels fundadors, com el Narciso, no ha minvat, i ell segueix participant activament en totes les activitats de l’Hermandad, que actualment té més de 300 afiliats i celebra el Rocío dues vegades: amb la tradicional romeria d’Almonte, a Huelva, i amb una de pròpia, que fan cada any a Cornellà.

DIVERSITAT D’ORÍGENS

“La nostra és una hermandad molt plural -diu Isabel Rubio, l’actual presidenta-. Aquí hi ha andalusos, catalans, gallecs, manxecs... perquè l’important és com fem les coses, no d’on som”. En alguns casos l’afiliació forma part de l’herència familiar. El fervor i la fe es passen de generació en generació i els petits entren a formar part de l’Hermandad com a tradició familiar. Però en altres casos -“la majoria”, segons la presidenta- es tracta de persones sense cap vinculació familiar ni emocional amb el Rocío però que se senten atretes per aquest esperit religiós, que comporta “compartir i donar”. “Formar part de l’Hermandad vol dir ser-hi sempre que et necessitin, participar en la comunitat, ajudar i compartir”, resumeix. I com a exemple de la varietat de membres es posa ella mateixa: “Jo sóc manxega, com el meu marit, i tots dos formem part de l’Hermandad des de fa anys. A vegades penso: qui m’havia de dir que acabaria sent presidenta d’una hermandad rociera?”, diu entre rialles recordant com l’any 1985 uns bons amics que ja hi estaven afiliats els hi van “apuntar”, al seu marit i a ella. “Em sento molt orgullosa d’això, de formar part d’aquest grup. He après moltíssim en tots aquests anys i, de fet, encara continuo aprenent”. A la pràctica el que uneix els membres de l’Hermandad és la religió, i al llarg de l’any, a part de l’organització del Rocío, es fan misses setmanals, celebracions de caràcter religiós i trobades regulars entre els membres.

Rubio i Múñoz ens proposen fer un salt a la parròquia de Sant Miquel, just al davant del local, que és on tenen la seva verge i altres estendards de l’Hermandad. “Aquesta església té història abans que nosaltres -explica Muñoz-. Aquí als anys 60 s’hi reunien els membres de CCOO de manera clandestina per intentar fundar el sindicat”. I és aquí, a la primera planta d’aquesta parròquia, on tenen la figura de la seva venerada Verge. Pugem les escales enmig d’un silenci reverencial i abans d’encendre el llum per poder veure la figura, Rubio avisa: “Això és el més bonic del món”.

Quan encenen el llum sembla que la verge els torni la mirada. La seva figura regna en aquest altell amb vistes a la capella d’on no surt mai. “La verge sempre és aquí, no la movem per res”, diu Rubio mentre li arregla els baixos del vestit, amb un gest que amaga tendresa i devoció. “Un cop a l’any ve una senyora expressament de Benidorm per canviar-li el vestit i netejar-lo, i només ho fa ella perquè en sap molt”, explica Rubio, que fa el senyal de la creu abans d’apagar el llum i tornar a baixar l’escala.

UN ANY ESPERANT

Aquesta devoció per la Verge és el que uneix tots els membres de l’Hermandad i per això asseguren que l’experiència del Rocío no és comparable a res més. “Cada any és diferent, hi passen coses molt emocionants, passem tot l’any esperant aquest moment”.

I aquest moment està a punt d’arribar. El 9 de maig una vuitantena de persones de l’Hermandad de Cornellà es desplaçaran, la majoria en autobús, fins a Almonte, a Huelva, que és on hi ha el santuari de la Verge del Rocío. Hi seran fins al dia 16, a la tradicional romeria en què participen milers de persones.

Aquest any es calcula que hi participaran 116 hermandades, de les quals gairebé un centenar són andaluses, i això es traduirà aproximadament en més d’un milió i mig de persones. La de Cornellà, juntament amb la de Barcelona, la de Sabadell i la del Garraf són les úniques hermandades catalanes que baixen al Rocío d’Almonte, un viatge que per a ells no només és un tret distintiu sinó un objectiu fonamental, que marca tot el seu calendari i les activitats que fan al llarg de l’any.

“L’organització del viatge és tremenda, són uns preparatius llargs i complicats”, explica Rubio. Al febrer van ser a Almonte ultimant el viatge, i a principis d’abril hi van tornar per acabar de polir els últims detalls sobre l’allotjament, el desplaçament i la manutenció de les quasi 100 persones que hi van.

Els de Cornellà hi aniran, com mana la tradició, amb els vestits clàssics de romeria i amb el seu carro, que l’Ajuntament d’Almonte els deixa guardar cada any. A més, traslladen altres elements de gran simbologia per a ells, com el simpecado, l’estendard de tela brodada de l’Hermandad. Aquest any, a més, és una edició molt especial perquè es compleixen 30 anys de la creació del seu simpecado, que està brodat per Manuel Ponce amb un pintura de Pedro Gil Mazo. “És el més especial que tenim -diu Rubio-. És la nostra representació, i el seu significat és ben clar: la verge és pura. Per això és l’estendard que obre les processons”. Rubio resumeix així el que fan durant els dies de Rocío: “Ens passem el dia resant, del matí a la nit, i caminant, menjant, anant a missa... És tot molt intens”. Per a ella el moment més bonic és a les 12 del migdia, quan tot s’atura per resar l’àngelus. “És un moment màgic”, explica.

Una de les figures clau en l’organització del viatge és Rosa Hermosilla, una jove nascuda al poble de La Zarza, a Huelva, però que viu a Cornellà i que l’any passat va ser nomenada hermana mayor. Aquest càrrec té principalment una funció: portar els germans al Rocío i representar-hi l’Hermandad. El fervor de la Rosa per la Verge del Rocío és indubtable i queda palès quan, pocs minuts després d’iniciar la conversa, un tatuatge amb la figura de la Verge treu el cap de sota la màniga de la camisa. La seva fe, la seva passió, la seva devoció la van portar a imprimir-se aquesta imatge a l’avantbraç com a demostració del lligam que sent amb aquesta verge “preciosa” que la té fascinada. La seva família és de Huelva i el fervor ha sigut un sentiment viscut i compartit a casa però engrandit d’ençà que un amic la va convidar a formar part de l’Hermandad. “El Rocío és un món paral·lel a aquest, però molt millor”, resumeix la Rosa. Per a ella, que baixa cada any a Almonte, “és una experiència impressionant, només emoció pura”, i assegura que “mai és el que t’esperes, sempre és molt més”.

ROMERIA A CORNELLÀ

Però no tots els membres de l’Hermandad es poden desplaçar fins a Almonte i per això la romeria que celebren a Cornellà -que aquest any serà els dies 2 i 3 de juliol-és també molt especial per a tots ells.

“Ho vivim exactament amb el mateix esperit que a Almonte -explica Rubio-, les emocions són les mateixes, però a més, el fet de fer-ho a casa permet que vingui molta gent que no es pot desplaçar fins a Huelva”. La romeria en aquest cas dura dos dies i té un esperit familiar, cosa que li dóna un to molt festiu.

La ruta inclou una parada a l’església de Sant Ildefons per resar l’àngelus, una altra a la policia de Cornellà, a la residència d’avis Gavarra perquè els més grans també puguin veure com passa la romeria, i una parada final a l’Ajuntament de Cornellà, on són rebuts per les autoritats municipals. Igual que fan quan van a Almonte, a Cornellà també es posen els vestits típics del Rocío, treuen el carro que els bombers de la ciutat els deixen guardar tot l’any a les seves instal·lacions i tornen a situar el simpecado al capdavant de la processó.

A pocs dies pel Rocío els nervis i la il·lusió es fan més palesos que mai entre els membres de l’Hermandad. “És la culminació de l’any”, resumeix Rubio, que ja ho té tot a punt per “baixar” a Huelva.

Aquesta manxega que sembla tenir energia per encarar dies de 48 hores ha acabat seduïda per una tradició que no havia format part de la seva infància ni de la seva família ni de les seves arrels però que viu amb una passió irrefrenable. “L’esperit del Rocío és tan potent que ho conquereix tot”, diu, somrient. Ella ja té els vestits radiants i planxats a punt, i les ganes, com cada any, es barregen amb els nervis. El moment més important de l’any està a punt de començar.