GUERRES, MATANCES, FAM INDUÏDA, ANNEXIONS DE TERRITORIS, EXILI POLÍTIC I MIGRACIONS SOCIOECONÒMIQUES MARQUEN LA HISTÒRIA DEL PASSAT I DEL PRESENT D’UCRAÏNA. Es calcula que hi ha entre sis i set milions d’ucraïnesos escampats arreu del món. Uns van fugir el 1917 dels bolxevics i uns altres de Stalin durant la Segona Guerra Mundial. A principis dels 90, centenars de milers van decidir buscar una vida millor lluny de la Ucraïna independent, que no oferia cap futur en tenir la sobirania atrapada dins dels llimbs geopolítics sorgits entre la Rússia de Putin i la Unió Europea.

Les estadístiques diuen que a Catalunya hi viuen uns 20.000 ucraïnesos, però podrien ser molts més. La majoria van començar a arribar entre el 1999 i el 2000, com Mikhaïlo Kuziv, un historiador de 48 anys que viu gràcies a la feina de transportista. L’origen familiar del Mikhaïlo és a Ucraïna de l’oest, la més pròxima a Polònia, la que més ha conservat la llengua i la cultura pròpia. Ell se sent, doncs, ucraïnès, i ucraïnòfon, però no amaga que va néixer a la ciutat de Donetsk, a la regió del Donbass, on va viure un temps amb els seus pares.

És on ara hi ha una guerra civil que ja ha fet més de 6.000 morts. El Mikhaïlo no pot evitar analitzar l’escenari de la tragèdia: “En temps de l’URSS molta gent anava al Donbass des de diferentes Repúbliques. Anaven a buscar feina a la indústria i sobretot a les mines, on es treballava en condicions miserables i de perill. La gent s’hi jugava la vida i això acaba generant comportaments socials patològics. Hi havia alcoholisme i marginalitat, una lumpenització de sectors de la societat. El conflicte actual ha fet emergir tot això de manera violenta. És curiós, però molta de la gent de Donetsk i de Lugansk es vanten d’haver votat el 1991 a favor de la independència d’Ucraïna per allunyar-se de la Rússia capitalista de Ieltsin. Segons ells, era la manera de conservar l’esperit soviètic, que sempre havia sigut molt viu al Donbass. Aquesta identitat soviètica tan marcada és la que porta a titllar la revolta de Maidan i el canvi de règim a Ucraïna de cop feixista. És la lògica de la Guerra Freda. Tot el que qüestiona el seu món soviètic només té un nom: feixisme”, conclou Mikhaïlo Kuziv.

I Borés Compta ho remata: “I a tot això cal afegir-hi que, informativament, el Donbass només es nodreix de les cadenes de ràdio i de televisió russes, farcides de propaganda de Putin. No hi arriba cap més mitjà. Un dispositiu de propaganda i d’intoxicació digna de Goebbels”.

Borés Compta té 36 anys i és arquitecte. El seu pare és català i la seva mare és ucraïnesa, no pas de la immigració econòmica sinó de l’exili polític. Els avis ucraïnesos del Borés van poder anar a viure a Alemanya, a Munic, on durant els anys 60 la seva filla es va apuntar a unes classes de llengua catalana organitzades per tres capellans catalans que freqüentaven els cercles de ciutadans espanyols emigrants. Així es van conèixer el pare i la mare del Borés abans que ell naixés a Barcelona.

“A la meva part catalana se li fa inevitable associar les sacsejades entre Ucraïna i Rússia amb les que hem viscut entre Catalunya i Espanya. En tots dos conflictes hi circula un mite semblant: «Som el mateix poble; som germans; el que passa és que hi ha hagut malentesos i ens hem allunyat; però ara toca que tornem…» Ni les institucions ni la societat russa han paït mai la independència d’Ucraïna, de la mateixa manera que Espanya es planteja la separació de Catalunya com una amputació. No hi ha esperit d’autèntica germanor si no un sentit de possessió”, puntualitza Borés Compta. I encara continua: “No pots sentir-te germà de qui et tracta com una propietat i et diu feixista. És com quan als catalans els polítics, els mitjans de comunicació i fins i tot els intel·lectuals ens diuen nazis perquè demanem el dret a decidir. És veritat que a Kíev hi van aparèixer esvàstiques portades per l’extrema dreta de Pravi Sektor i Svóboda, però la revolta de Maidan tenia i té com a objectiu la regeneració democràtica, la lluita contra la corrupció i l’acostament a Europa. Això és feixisme?”

EL SOROLL A LA TORNA DE GRÀCIA

El 14 d’octubre del 2014 un comitè català de solidaritat proclama a la sala d’actes del centre cívic La Torna de Gràcia el seu “suport als antifeixistes ucraïnesos”. És a dir, als ciutadans del Donbass que s’enfronten amb l’exèrcit regular ucraïnès des de les autoproclamades Repúbliques soviètiques de Donetsk i Lugansk. La consigna de l’acte -“El feixisme no passarà ni a Ucraïna ni enlloc”-és contestada per un grup d’ucraïnesos entre els quals hi ha Mikhaïlo Kuziv i Borés Compta. “Volíem fer-nos notar, però el nostre objectiu era dialogar, explicar-nos, no pas muntar un conflicte”, recorda el Borés. I el Mikhaïlo reforça l’argument: “Jo vaig anar-hi amb el meu fill de quatre anys. Queda clar que no buscàvem cap enrenou”.

El Borés va detectar que una part de públic estava desinformada i alhora molt ideologitzada. “És el que dèiem -afirma-. Tot el que sigui anar en contra d’una reivindicació soviètica com la dels activistes del Donbass es viu com una agressió, i com a part d’una conspiració capitalista nord-americana”. L’acte de La Torna va acabar amb massa soroll i, finalment, amb l’aparició d’un grup de red skins que van apallissar un jove ucraïnès. “A l’acte hi havia un activista rus anti-Putin que va identificar tres persones assegudes a primera fila com a membres del consolat rus de Barcelona. No estic dient que el règim de Putin sigui l’avalador d’aquesta mena d’actes, però cal analitzar-ho i treure’n conclusions. I és positiu que organitzacions que, com ara la CUP, tenien tendència a creure’s l’antifeixisme del Donbass, hagin fet gestos de rectificació i d’aprofundiment de la qüestió”, acaba el Borés.

Mikhaïlo Kuziv i Borés Compta coincideixen a destacar realitats que s’han difós poc o molt poc. Com ara que el 75 per cent dels soldats de l’exèrcit ucraïnès que ataca el Donbass són russòfons, tenen el rus com a llengua pròpia. “A l’ucraïnès se l’ha tractat com a llengua dels pagesos. No es va prohibir, però se li va posar tota mena d’entrebancs per fer-lo recular”, assenyalen.

Tant el Mikhaïlo com el Borés insisteixen que cal alertar sobre la presència al Donbass de grups que són una barreja de comunisme i d’extrema dreta, impulsats per Aleksandr Duguin, l’ideòleg de Putin. O bé sobre com Putin finança sectors de l’extrema dreta europea, com el Front Nacional de Marine Le Pen o el partit ultra Jobbik d’Hongria. Borés Compta ho té molt clar: “Maidan és com el 15-M i com les gran mobilitzacions sobiranistes. Representa la lluita per la democràcia i contra la corrupció. I això espanta tant la Unió Europea com els oligarques d’Ucraïna o la Rússia de Putin”. Mikhaïlo Kuziv hi posa el punt final: “I és Putin qui ha de fer els primers gestos de retirada perquè sigui possible la pau entre tots els ucraïnesos”.