LA HISTÒRIA ÉS UNA GRAN FICCIÓ, LA FICCIÓ ÉS UNA GRAN HISTÒRIA
Diumenge 23/04/2017

L’atractiu de l’imperi romà

Les novel·les ambientades en l’Imperi Romà han esdevingut, com al cinema, un subgènere dins la novel·la històrica. No hi ha personatge real que no tingui la seva novel·la i, a més, són moltes les sèries en què la quotidianitat conviu amb l’èpica

Daniel Romaní
3 min
L’atractiu de l’imperi ROMÀ

Cada novel·la que es publica sobre Roma ja té uns quants lectors assegurats. Si l’antic Egipte ens atrau per l’exotisme i el misteri, l’antiga Roma ens atrapa pel contrari, perquè ens hi veiem reflectits. Els espectacles de circ, que paralitzaven la ciutat -equiparable al que avui succeeix amb una gran final d’un partit de futbol-, el dret, les grans obres públiques, la tecnologia militar, les termes, les majestuoses obres d’enginyeria -aqüeductes, clavegueres, ponts…- i el bàrbars esperant a fer miques la prosperitat han sigut font d’inspiració per a nombrosos novel·listes.

Dins de la novel·la històrica, les de romans s’han convertit en tot un subgènere. Igual que passa també al cinema, en què tenen nom propi -peplum - i en què molts cops les pel·lícules s’han inspirat en novel·les. És el cas de Quo Vadis (Valdemar), publicada el 1896 per Henry Sienkiewicz, o Ben Hur (Edhasa), de Lewis Wallace, publicada el 1880. Totes dues han donat grans pel·lícules, famoses que els llibres, als quals són força fidels. També és més famosa la versió televisiva que el llibre en el cas de Jo, Claudi (Edhasa i Alianza), de Robert Graves, un dels grans autors de novel·la històrica.

Alguns dels autors més prolífics de novel·la històrica de l’època romana són Colleen McCullough -amb obres com El primer hombre de Roma (Ediciones B) o El caballo de César (Planeta)- i Simon Scarrow, que té tota una sèrie de 14 novel·les, fins ara, protagonitzada per dos legionaris que participen a la conquesta de Britània al segle I dC, amb títols com Centurión o El águila abandona Britania, totes publicades a Edhasa. Cal destacar també la trilogia sobre Trajà de Santiago Posteguillo, formada per les novel·les Los asesinos del emperador, Circo Máximo i La legión perdida, a Planeta.

Gairebé tots els personatges de l’antiga Roma tenen la seva novel·la, i també força autors catalans ens han traslladat a l’època de l’Imperi Romà, com ara Víctor Amela - Amor contra Roma (Ediciones B)-, Jordi Cussà -La serp (Columna)- i Jordi Solé -Conspiració a Tàrraco (Columna).

L’emperador August

En aquest període és difícil fer una tria, però una de les obres més aclamades és August (Edicions 62), de John Williams. “És una novel·la excel·lent perquè les nombroses cartes, fragments, relats i diaris dels que van acompanyar August fins al poder li confereixen una enorme vitalitat narrativa”, observa Fèlix Riera, actual comissari de Barcelona Novel·la Històrica. “ August posa de manifest que el poder no s’aconsegueix sinó que és el poder qui controla l’home. Ens diu que són les passions les que creen els imperis i les que els fan declinar”, indica.

August és una obra imprescindible per als lectors aficionats i amants del gènere de la novel·la històrica i per a tots aquells que els interessa l’anàlisi del poder com a mesura de totes les coses”, afegeix Fèlix Riera. “Per a mi, August és una de les grans novel·les històriques sobre Roma”. Al seu costat també tenen un lloc d’honor Memòries d’Adrià (La Butxaca), de Marguerite Yourcenar, La mort de Virgili (Ed. 62), de Hermann Broch, la trilogia sobre Ciceró de Robert Harris i, last but not least, Els idus de març (Ed. 62), de Thorton Wilder.

Lindsey Davis, un detectiu a Roma

Un detectiu privat, Marcus Didius Falco, és el protagonista de la magnífica sèrie de novel·les ambientades a Roma durant el segle I dC escrites per Lindsey Davis, com, per exemple, La plata de Britània (Columna). La sèrie ha tingut continuïtat i l’any passat l’escriptora britànica -primer Premi Internacional Barcino- va publicar Mater Familias (Ediciones B), la tercera novel·la de la sèrie que protagonitza la filla de Marcus.

Manfredi i la guerra de Germània

Un dels grans de la novel·la històrica sobre el món clàssic és Valerio Massimo Manfredi. L’autor de La última legión -amb versió al cine- presenta novetat aquest Sant Jordi: Teutoburgo (Grijalbo, 2017), centrat en la batalla “que va canviar el destí de l’Imperi Romà”, explica el mateix autor. “El que va passar a la derrota de Teutoburg, que va suposar la impossibilitat de romanitzar Germània, té conseqüències avui dia”.

stats