SENSE VOLER DESMERÈIXER la posada en òrbita de la sonda Rosetta al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko i el descens del Philae, el gran repte aeroespacial d’aquest segle és fer arribar una missió tripulada a Mart. Davant les dificultats tècniques i econòmiques del projecte, diversos experts ofereixen solucions imaginatives per fer-lo viable. Recentment, la NASA s’ha plantejat fer hibernar els astronautes durant el trajecte. Aquest estat de letargia ja s’aplica en alguns protocols mèdics, però generalment no superen la setmana. Tot i això, no es descarta que es pugui mantenir durant els 180 dies que duraria el viatge. Enviar gent adormida permetria, segons els defensors de la idea, tenir naus més petites i menys volum de menjar, roba i aigua.

Els astronautes s’alimentarien per via intravenosa i la missió podria passar d’unes 400 tones a només 220. D’altra banda, la periodista científica Kate Greene defensa que la futura tripulació que vagi a Mart sigui únicament femenina. Greene ha sigut una de les participants del projecte Hi-Seas, també de la NASA, que simula una missió al Planeta Vermell. Greene ha conviscut durant quatre mesos amb tres homes i dues dones en condicions semblants a les de Mart i les conclusions dels experiments que han dut a terme són concloents: els homes consumien el doble de calories que les companyes de gènere femení, tot i que l’activitat física que feien era equivalent. Greene va més enllà i defensa enviar, no només dones, sinó que siguin petites, que també fan menys despesa energètica. Aquestes dues propostes s’uneixen a la que van plantejar fa un temps els científics Dirk Schulze i Paul Davies, d’enviar ancians en un viatge només d’anada.

No només s’estalviaria el viatge de tornada, sinó la necessitat d’anys de recuperació física d’uns astronautes sotmesos a la menor gravetat del planeta veí. Davant de tot aquest reguitzell de propostes, i abans que la NASA decideixi triar una dona petiteta, de més de vuitanta anys, i anestesiada per ser el primer humà en posar el peu a Mart, volem recordar allò que de tota la vida ens han dit a casa i que massa sovint, a l’hora de voler estalviar, s’oblida: “Lo barato, surt car”.