“VIVIM EN UNA NOVA ERA de la cultura visual: l’era postfotogràfica. Aquesta era es caracteritza per la massificació de les imatges, la seva accessibilitat inexhaurible, la seva naturalesa immaterial, la seva circulació vertiginosa... En aquesta era postfotogràfica la imatge esdevé promíscua i la mirada infinita”, afirma Joan Fontcuberta a la presentació del programa de Le Mois de la Photo à Montréal, la Biennal Internacional de la Imatge Contemporània de la qual és director artístic, que es clausura avui mateix a Mont-real. Amb el títol de La condition post-photographique i un ampli programa, que inclou exposicions individuals de 29 artistes presentats en 16 espais repartits per la ciutat quebequesa, constitueix un dels esdeveniments fotogràfics i artístics més importants del Canadà.
No hi ha dubte que el Canadà, un dels països amb una de les societats i de les economies més avançades del món, deu gran part de la seva puixança i prestigi internacional al suport del pensament, l’educació, l’art i la creació contemporània. Cal no oblidar, per exemple, que La condition postmoderne (1979), el llibre de referència de Jean-François Lyotard, va ser fruit d’un informe sobre el saber en les societats més desenvolupades encarregat pel Consell de les Universitats i el Govern del Quebec.
Si, als anys setanta del segle XX, Alain Touraine i Daniel Bell ens van parlar de la societat postindustrial, Ihab Hassan va teoritzar sobre la literatura postmoderna i, poc després, Fredric Jameson va començar la seva lúcida crítica de la postmodernitat cultural, no cal insistir en com la reflexió sobre la postmodernitat ha acabat escampant-se en tots els camps del saber, de la postpolítica a la postfotografia.
Una de les obres més espectaculars que es poden contemplar a la Parisian Laundry, l’espai central de Le Mois de la Photo, és una instal·lació fotogràfica de Roberto Pellegrinuzzi titulada Mémoires, constituïda per 275.000 impressions digitals que conformen un cervell o un núvol (imatge superior). L’obra és una gran metàfora de la vida de les imatges en el nostre temps. Aparentment, cada una de les imatges individuals no té cap importància, s’ha captat d’una manera atzarosa, i, alhora, el conjunt de les imatges ens dóna una visió fragmentada i inabastable del món. Estem envoltats de tantes imatges que hem perdut el món de vista. Hem d’aprendre a mirar de nou, però un gran núvol cega la nostra mirada.
En una altra instal·lació impactant, Hello world! Or: how I learned to stop listening and love the noise (2008), situada a la Maison de la Culture Frontenac, Christopher Baker realitza un enorme retaule postfotogràfic amb les imatges en moviment de 5.000 videoblogs seleccionats de MySpace, YouTube o Facebook. Impossible poder-se concentrar en algun d’aquests innombrables monòlegs que circulen per internet.
És per això que molts artistes es concentren a analitzar i a remarcar el caràcter ambivalent i alhora polític i estètic de les imatges. Així, per exemple, Adam Broomberg & Oliver Chanarin, al seu projecte Divine violence (2013), demostren com les imatges no són neutres i els arxius no són innocents. Al magnífic llibre d’artista Holy Bible (2013), els capítols de la història sagrada són barrejats amb imatges extretes de l’increïble Archive of Modern Conflict. El contrast dels capítols de la Bíblia amb fotos de guerres, de genocidis, de destrucció o de catàstrofes és demolidor. Al mateix espai de la Parisian Laundry es poden observar les imatges colpidores que joves anorèxiques pengen a internet. Al projecte Thinspiration (2011-2015), Laia Abril documenta les imatges que les comunitats d’anorèxiques intercanvien per controlar el seu propi cos i perpetuar l’autodestrucció.
El febrer del 2013 es va inaugurar a l’Arts Santa Mònica la gran exposició From here on. D’ara endavant. La postfotografia en l’era d’internet i la telefonia mòbil, a cura de Clément Chéroux, Erik Kessels, Martin Parr, Joachim Schmid i Joan Fontcuberta. Aquesta exposició manifest, que ampliava la que s’havia presentat a Les Rencontres d’Arles el 2011, constatava com les idees d’autoria o d’obra original entren en crisi en el temps de la circulació, reproducció i multiplicació de les imatges sens fi. Estem davant d’una veritable revolució creativa que ha canviat per sempre el món de la fotografia i de la imatge. I també la nostra manera de comunicar-nos i d’expressar-nos. Com afirma Joan Fontcuberta, vivim en l’era postfotogràfica. Barcelona, que és la capital del mòbil, gosarà, també, apostar per la fotografia, gosarà esdevenir la capital de la postfotografia. MANUEL GUERRERO BRULLET ÉS ESCRIPTOR
