¿PER QUÈ BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS ATRACTIVES DEL MÓN?¿Quina és la seva màgia, quina la natura del seu magnetisme? El dissenyador gràfic Ricardo Feriche, director del suplement Rar del diari ARA, ha intentat donar resposta a aquestes preguntes amb el llibre gràfic Barcelona, un recull de 300 imatges de la ciutat des del 1855, l’any de les primeres fotografies que se’n conserven, fins a l’actualitat.

Un bellíssim argumentari a través de la mirada dels millors fotògrafs que, al llarg d’aquests gairebé 160 anys, han retratat la ciutat, des dels pioners (Frederic Ballell, Lluís G. Olivella, Antonio Matarranz) fins als noms més prestigiosos de la fotografia d’aquí i de fora: Helmut Newton, Richard Avedon, Gerda Taro, Franz Capa, Henri Cartier-Bresson, Martin Parr, els Pérez de Rozas, Merletti, Antoni Arissa, César Malet, Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Colita, Leopoldo Pomés, Oriol Maspons, Eugeni Forcano, Txema Salvans, Consuelo Bautista, Francesc Melcion, Xavier Bertral...

El llibre, coeditat per La Fábrica i l’Ajuntament de Barcelona, vol mostrar el costat més elegant de la ciutat i els seus ciutadans i demostrar que, des que se’n té memòria gràfica, Barcelona ha sigut tan lluminosa, glamurosa i carismàtica com ho puguin ser, per exemple, Londres o París.

Barcelona es va començar a gestar fa un any, amb un minuciós treball de recerca i immersió en l’immens llegat visual de la ciutat amb el qual Ricardo Feriche reconeix haver disfrutat molt. “No hi havia cap llibre que recorregués la història gràfica de la ciutat amb aquesta voluntat de mostrar-ne el cosmopolitisme. I, en canvi, aquest tipus de treballs no són infreqüents en altres ciutats. És una manera d’acostar-s’hi a través de la seva elegància”, explica l’editor. I afegeix: “Sembla que perquè una fotografia sigui bona ha de tenir drama, perquè això sempre et commou. Però des del món anglosaxó no es veu així, i jo hi estic d’acord”.

Feriche ha treballat principalment amb els fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Ha treballat gairebé com l’arqueòleg o l’explorador, seleccionant negatius, reproduint contactes, empaperant el seu estudi amb el material preseleccionat a fi d’escollir què triava i què descartava per donar forma a un volum molt ampli, organitzat de manera cronològica, però al cap i a la fi amb un espai limitat. “Les renúncies han sigut molt doloroses”, admet.

L’editor va passant els fulls del llibre i recupera les emocions genuïnes que li va provocar el descobriment de moltes de les imatges: “Perquè n’hi ha moltes que jo no coneixia abans i diria que es coneixen molt poc”. El viatge emocional i visual per les pàgines de Barcelona té parades en indrets tan coneguts com la Sagrada Família, la Rambla, les Drassanes, el passeig de Gràcia o la plaça de Catalunya. Però també recala en espais menys populars, del club de tir, de Pedralbes, “perquè Barcelona també existeix de la Diagonal en amunt”, reivindica Feriche, que també remarca que “no és un llibre frívol” sinó, en tot cas, un llibre “optimista i ple de vida”.

A pesar que és un llibre eminentment gràfic, Feriche ha volgut que els peus de foto siguin molt més que una mera relació de dades objectives títol-autor-any. Les fotografies compten amb textos de Berta Marsé i Javier Velasco que contextualitzen la imatge i que, en conjunt, funcionen com a petites píndoles històrico-sociològiques que contribueixen a perfeccionar el retrat d’aquesta captivadora Barcelona.