LA TERRA QUE TREPITGEM és un recurs que s’esgota. Dels 230 milions d’hectàrees de sòls de regadiu que hi ha al món, gairebé el 20% estan afectats per problemes de salinitat i, per tant, no es poden conrear. Aquest tan sols és un dels problemes que pateix aquest bé del qual depèn la seguretat alimentària, el canvi climàtic, l’equilibri dels ecosistemes, la pobresa i, en definitiva, el desenvolupament sostenible del planeta.

A proposta de la FAO, les Nacions Unides van declarar aquest any 2015 com l’Any Internacional dels Sòls. “Si es degrada el sòl, no es podrà sustentar el nivell de producció d’aliments que demana una població mundial en augment”, afirma Jaume Porta, catedràtic emèrit d’edafologia i química de la Universitat de Lleida que presideix la Societat Espanyola de Ciències del Sòl, al capdavant de la coordinació d’aquest any internacional. A més de la salinitat, els sòls també pateixen una forta degradació química i física per una multitud de motius. “Per començar, cal disposar de mapes detallats i bases de dades del sòl de tot el territori per conèixer millor la situació, i potenciar més recerca en aquest àmbit”, diu Porta.

CANVI CLIMÀTIC

Juntament amb els oceans, els sòls sans són els principals magatzems de carboni a la Terra. Les plantes utilitzen el diòxid de carboni de l’atmosfera, l’aigua i la llum solar per fer la fotosíntesi i créixer. El carboni que absorbeixen de l’aire passa en part a la planta. És a dir, en aquest procés alliberen a l’aire una part d’aquest gas contaminant, però una altra queda atrapada a la terra. Segons algunes estimacions, els sòls poden capturar al voltant de 20 PgC (petagrams de carboni) en 25 anys, més del 10 per cent de les emissions d’origen humà actuals. Quan es gestionen els sòls de manera sostenible, tenen un paper molt eficaç en la mitigació del canvi climàtic perquè efectivament redueixen la quantitat de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Per contra, si els sòls no es cuiden o es conreen amb pràctiques agràries no sostenibles, no tan sols es deixa de retenir carboni, sinó que fins i tot se’n pot alliberar més i contribuir negativament al canvi climàtic. L’any 2012 les emissions generades durant l’aplicació de fertilitzants sintètics van suposar el 14% de les emissions de CO procedents de l’agricultura.

Quan es modifiquen els patrons de temperatura i de pluges, s’acaba afectant la matèria orgànica i els processos biològics que passen als sòls. I, com un peix que es mossega la cua, també contribueix al canvi climàtic. Segons la FAO, caldria potenciar les pràctiques com l’agricultura ecològica, l’agrosilvicultura o pràctiques que es puguin considerar com a agricultura de conservació -contribueixen a preservar sòls fèrtils rics en matèria orgànica (carboni)-, ja que manté la superfície del sòl amb vegetació, necessita menys químics i promou la rotació de cultius i la biodiversitat. Aquests sòls també estan més protegits davant els altres mals que els amenacen, com l’erosió, la desertificació i l’acidificació.

MALTRACTAR EL SÒL DE REGADIU

Les pràctiques actuals als terrenys de regadiu no hi juguen a favor, sinó que sovint afavoreixen la salinització. Tota aigua presenta certa salinitat, fins i tot les minerals d’ampolla contenen sal. “Si regues any rere any i no elimines les sals, es van acumulant i fan que un sòl deixi de ser productiu -explica Porta-. La salinització dels terrenys de regadiu és un problema”, afegeix. A Catalunya les aigües més salinitzades són al Pla d’Urgell. Per evitar-ho, cal regar en la mesura adequada. Segons Porta, el més adequat és fer servir excedents d’aigua, és a dir, més aigua de la necessària estrictament per a les plantes, per assegurar que no s’hi acumulen sals. També cal garantir sistemes de drenatge.

Un altre dels problemes a casa nostra és l’erosió del sòl. “Aquí, quan plou és amb molta intensitat. Són pluges molt erosives, i això fa que als camps s’hi generin xaragalls (petits rierols)”, explica Porta. En llaurar sembla que es resol, però no és així. Si no es prenen mesures de contenció, a poc a poc es va perdent terra. Aquesta erosió s’ha evitat tradicionalment amb murs de pedra seca que contenen la terra i en mantenen l’horitzontalitat. Però estan desapareixent. “Molts pagesos els treuen perquè els dificulten llaurar. És un procés de desaparició que es va iniciar als anys 50 amb la introducció dels primers tractors -explica Porta-. Cada any es pot arribar a perdre un centímetre de sòl, i cal tenir en compte que per formar-se han fet falta 200 anys -apunta l’expert-. Cal més consciència. La població es mobilitza per protegir una espècie amenaçada, però no pel sòl”.

EL PREU DELS ABUSOS

Durant molt de temps, s’ha practicat una agricultura intensiva que ha descuidat l’aportació de matèria orgànica que necessiten els sòls i ha abusat d’agroquímics que també han alterat els sòls. “El sòl ha de tenir entre un 3% i un 4% de matèria orgànica en el cas dels regadius, i un 1% al secà”, diu Porta. L’agricultura ecològica, que a Catalunya representa un 12% en el cas de la vinya, tot i que és l’alternativa més adient, genera dubtes sobre si permetria alimentar tot el planeta.

DIVERSITAT BIOLÒGICA DEL SÒL

El terra allotja una gran varietat d’organismes microscòpics fonamentals per l’equilibri dels ecosistemes. Un metre quadrat de sòl sa pot allotjar més de 1.000 espècies d’invertebrats, entre 20 i 30 d’àcars, unes 100 d’insectes, desenes de nematodes, centenars de fongs i milers de bacteris. Però la diversitat disminueix significativament quan es fan servir pesticides, la qual cosa pot tenir efectes perjudicials per als conreus, especialment si s’hi sumen situacions d’estrès ambiental.