DOMINIC ONGWEN, COMANDANT DE L’EXÈRCIT DE RESISTÈNCIA DEL SENYOR (LRA), S’HA ENTREGAT a militars nord-americans a la República Centreafricana. Ongwen és un dels tres subcomandants del temible Joseph Kony i, com el seu cap, està perseguit pel Tribunal Penal Internacional. A principis de l’any 2012, és a dir, fa tres anys, la notícia d’aquesta deserció, que podria portar fins a la detenció de Kony, hauria sigut una notícia de portada. Avui, gairebé tothom ha oblidat l’existència d’aquest exèrcit messiànic creat l’any 1987 al nord d’Uganda, que des de fa una dècada es mou amb dificultats entre les selves espesses de la República Centreafricana, el Sudan del Sud i la RD Congo, sembrant el pànic per allà on passa, malgrat que ja només porta una vida erràtica de fugitius i supervivents.

Les convulsions i la guerra civil que ha patit la República Centreafricana -dividida actualment entre les forces cristianes i musulmanes enfrontades- i la nova guerra al Sudan del Sud, on la independència no ha servit per millorar la situació del país, han fet que pràcticament no es parlés de la persecució que porta a terme l’exèrcit nord-americà a la regió dirigint les forces de la Unió Africana que pretenen acabar amb la LRA i detenir-ne el cap, Joseph Kony, pel qual el govern dels Estats Units ofereix una recompensa de cinc milions de dòlars. Val la pena recordar alguns fets que van commocionar les xarxes socials de tot el món l’any 2012, i que van convertir Kony en una figura mundial de la maldat, cosa que va fer que se’l comparés, de sobte, amb Adolf Hitler i Ossama bin Laden.

Malgrat que l’any 2012 Kony ja feia 25 anys que dirigia la LRA i eren coneguts els segrestos de nens i nenes d’aquest exèrcit -més de 60.000 fins aleshores-, així com els seus sistemes d’adoctrinament dels menors, en què l’assassinat de les seves famílies o d’un company era una pràctica habitual per destruir qualsevol resistència dels infants; malgrat diverses pel·lícules sobre aquests nens soldat dirigits per un il·luminat, així com els nombrosos reportatges de premsa publicats, no va ser fins que una ONG nord-americana desconeguda, Invisible Children, va fer un vídeo en què denunciava les activitats de Kony i la LRA que es va produir una reacció mundial d’indignació, que va obligar els Estats Units a intervenir-hi, i les forces de la Unió Africana a mobilitzar-se.

Curiosament, el vídeo que Invisible Children va penjar a les xarxes socials sobre Kony estava farcit d’errors de tota mena -fins i tot geogràfics- i era un cúmul de tòpics sobre el bé i el mal, amb una idea de la justícia universal pròpia dels films de cowboys, en què els Estats Units tenen el paper de xèrif i els dolents no mereixen ni tan sols un relat verídic dels seus actes abans de ser penjats a la forca.

Aquell vídeo, però, es va convertir en un fenomen mediàtic irrefrenable, i en només dues setmanes va aconseguir que el veiessin més de cent milions de persones. Aquest fet inèdit va obligar el govern d’Obama a intervenir en l’assumpte, de manera que es van enviar militars nord-americans a dirigir les forces africanes, que encara avui són els que segueixen perseguint Kony, malgrat que l’interès mediàtic aviat es va desinflar completament. El fet que el dirigent de l’ONG citada, Jason Russell, fos detingut i hospitalitzat mentre es passejava despullat pels carrers de San Diego, cridant frases inintel·ligibles als vianants, no va ajudar precisament a mantenir aquella primera passió mundial justiciera.

Aquest article no pretén entendre l’interessantíssim fenomen de per què les coses que de cop interessen a cent milions de persones arreu del món pot passar que, de sobte, no interessin pràcticament a ningú. Tampoc el fenomen, fins i tot més interessant, de per què els relats fantasiosos, plens d’errors, falsedats i tòpics, es poden convertir en una causa política i social més poderosa que la realitat que hi ha darrere d’aquesta fantasia, sovint molt més complexa i dolorosa. En tot cas, val la pena informar a tots aquells a qui els va cridar l’atenció el fenomen Kony i que, potser, van col·laborar a finançar-lo amb un donatiu o, fins i tot, van decidir gastar-se uns calerons comprant el “Kit Kony” per 30 euros -em sembla recordar que incloïa un llibre, una samarreta i diversos adhesius i escuts-, que els de l’ONG en qüestió han decidit tancar totes les seves activitats als Estats Units per “problemes financers” -segons informa Los Angeles Times -. I, sense que mai s’hagin passat comptes dels diners obtinguts en aquella campanya que va seduir milions de persones, anuncien que volen dedicar-se a treballar en diversos programes a l’Àfrica.

Mentrestant, militars nord-americans i de la Unió Africana segueixen perseguint Kony, viu o mort, a través de les selves on els seus escassos guerrillers -potser no arriben al miler- sobreviuen com a bandolers dels nous camps de batalla regionals.