Diumenge 05/10/2014

El sexe dels astronautes

Els científics volen saber com afecta la falta de gravetat en la reproducció

Salvador Macip
3 min
El sexe dels astronautes

DES QUE EL DIRECTOR DE CINEMA ROGER VADIM es va atrevir, el 1968, a posar Jane Fonda als títols de crèdit de la pel·lícula Barbarella surant despullada dins una nau, molta gent es deu haver preguntat com deu ser el sexe a l’espai exterior. Científics de diversos països han anat un pas més enllà i fa temps que aprofiten els viatges que superen els límits de l’atmosfera per estudiar-ho sobre el terreny. Deixant de banda els possibles problemes de maniobrabilitat dels astronautes a l’hora de realitzar un acte sexual, el que realment interessa als investigadors és com l’absència de gravetat pot afectar l’aparellament, la fecundació, l’embaràs i el part. Per això, per motius pràctics, el sexe a l’espai s’ha estudiat només en animals, tan variats, això sí, com els peixos i els jerbus, uns rosegadors semblants als hàmsters.

Se sol aprofitar el llançament d’un coet per enviar mostres biològiques a l’espai amb objectius científics. Però cada centímetre quadrat d’un transbordador o de l’estació espacial internacional és molt car, i es prioritzen els experiments que poden tenir més impacte utilitzant el mínim d’espai. En el cas de l’estudi del comportament sexual en absència de gravetat, fins ara s’han triat animals petits i resistents, com per exemple cargols i escarabats.

EL SEXE DELS ESCARABATS

Precisament, l’any 2007 l’agència espacial russa, coneguda amb el nom de Roscosmos, va posar en òrbita durant 12 dies una colònia d’escarabats. Una femella, que va rebre el nom de Nadezhda ( esperança en rus), es va convertir en el primer animal que pareix fora de la Terra. El més sorprenent és que es va comprovar que els descendents nascuts a l’espai creixien més de pressa, eren més resistents i corrien més que els altres. De fet, ja s’havia vist abans que els bacteris es tornen més virulents quan passen temps fora de la Terra. Els motius encara no es coneixen, però se sospita que l’augment de radiació podria haver-hi influït. Des de llavors, Roscosmos ha continuat amb especial interès aquesta línia d’investigació. L’últim experiment incloïa quatre dragons femella i un de mascle, propulsats a una òrbita baixa al voltant de la Terra aquest mes de juliol, a bord d’un satèl·lit exclusivament per a la recerca enganxat al coet Foton-M 4. Amb ells hi viatjaven un grup de mosques de la fruita (les famoses drosòfiles, tan utilitzades en estudis genètics), cucs de seda, bolets i altres microorganismes. Un conjunt de càmeres seguia constantment les evolucions dels dragons per filmar els possibles actes sexuals i com les femelles ponien els ous. La idea era estudiar no només el sexe sinó també si la falta de gravetat afecta el desenvolupament dels embrions o el metabolisme dels animals.

Per desgràcia, poc després del llançament, el coet va perdre el contacte amb la Terra. Es temia que els dragons acabarien els seus dies incinerats quan el satèl·lit entrés espontàniament a l’atmosfera quatre mesos després. Però els tècnics van aconseguir restaurar les comunicacions al cap d’uns dies, i en principi no sembla que això hagi afectat els experiments. El coet va retornar sa i estalvi a principis de setembre, un parell de setmanes abans del previst. Al llarg dels pròxims mesos s’aniran sabent els resultats de les investigacions. Si el llangardaix va aconseguir prenyar alguna de les femelles podrem saber si la concepció a l’espai també augmenta la vitalitat dels descendents en animals de mida superior als escarabats, i aprofundirem així una mica més en aquest misteri biològic.

Si algun dia la humanitat es planteja seriosament la conquesta de la galàxia, caldrà conèixer amb detall com es veuen afectades les nostres funcions reproductores a gravetats molt reduïdes. Mentre s’esperen més dades i, algun dia, els primers resultats en humans, l’única referència és una escena de vint segons de la pel·lícula pornogràfica The Uranus Experiment part 2, en què dos actors intenten per primer cop en la història acoblar-se en un avió momentàniament en caiguda lliure. Almenys els dragons russos van tenir més temps per completar el seu experiment.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.

stats