WASHINGTON ES TRANSFORMA i, a poc a poc, ha deixat enrere un passat amb alts índexs de criminalitat i d’èxode de població cap als barris residencials. La capital dels Estats Units és un exemple del renaixament de les ciutats del país després d’anys de perdre població.

Fa tot just set anys Navy Yard era un barri perillós, al costat d’un riu contaminat, i amb moltes naus industrials i edificis abandonats. Durant dècades aquesta zona del sud-est de Washington, que a principis i mitjans del segle XX va acollir una de les drassanes més importants del país, era coneguda només per les seves discoteques i bars gais. La construcció de l’estadi de beisbol dels Washington Nationals i del departament de Transports entre el 2007 i el 2008 va impulsar una profunda transformació del barri.

Avui hi ha joves que practiquen ioga al costat del riu Anacostia, famílies joves amb nens petits que es diverteixen a les fonts del nou parc i terrasses de flamants restaurants i bars plenes de clients. Altres barris similars han experimentat canvis semblants als de Navy Yard, com el U Street Corridor, conegut com el Harlem de Washington, o el NoMa, al nord-est de la ciutat.

Les ciutats estan en auge. Austin, Denver o Pittsburgh demostren un canvi de tendència que va començar al finals dels anys 90 però que s’ha incrementat els últims anys. Els governs locals, amb l’ajuda d’empresaris, inverteixen en zones verdes, en transport públic i en centres culturals per atreure nous ciutadans. Al mateix temps, més gent -sobretot joves- vol viure, treballar, comprar i divertir-se al mateix lloc.

Al llibre Urban America: growth, crisis and rebirth, John McDonald descriu la història recent de les ciutats americanes en tres actes. El primer és un període de gran creixement que es va produir poc després del final de la Segona Guerra Mundial. A mitjans de la dècada dels 60, les tensions racials i l’inici de la desindustrialització del país van provocar un abandonament de les ciutats. Dels anys 70 als 90 ciutats com Detroit van perdre centenars de milers d’habitants i el crim es va apoderar dels centres de la ciutat.

A la generació dels millennials -la més gran de la història dels EUA després de la dels baby boomers - els agrada la vida urbana. “La seguretat de les ciutats ha millorat els últims anys i més joves volen viure en llocs diferents dels barris residencials on van créixer”, explica l’autor del llibre The great inversion, Alan Ehrenhalt. Aquest urbanista assegura que l’interès per les ciutats de joves solters, famílies joves i, fins i tot, jubilats adinerats està canviant la societat nord-americana.

LES CIUTATS SÓN CADA COP MÉS EUROPEES, ja que les classes benestants nord-americanes ara volen viure al centre de les ciutats en lloc dels afores. Durant l’última dècada la perifèria s’ha convertit en el lloc on s’instal·len els immigrants quan arriben per primer cop a una àrea metropolitana, mentre que el centre de llocs com Washington, Atlanta i Chicago s’ha convertit en imant de professionals d’entre 20 i 30 anys. Aquests nous habitants també tenen hàbits diferents. Per exemple, prefereixen utilitzar altres mitjans de transport, com la bicicleta, que el cotxe. Per això les ciutats han invertit els últims anys en transport públic. Els ajuntaments de Phoenix i Austin, per esmentar algunes urbs, han finançat la creació de xarxes de tramvia.

Ehrenhalt subratlla que la majoria dels joves, com la majoria de les classes mitjanes, continuen preferint les zones residencials, però que cada cop més persones trien la ciutat. Els canvis demogràfics -hi ha més solters, s’ha endarrerit l’edat de casar-se i les famílies tenen menys fills- han impulsat la revitalizació de les ciutats.