Diumenge Planeta 02/10/2015

Què en queda de les dues Alemanyes?

La disparitat econòmica entre l’Est i l’Oest 25 anys després

Isaac Lluch
2 min
Bernauer Strasse, 1979 Als 16 anys Daniel Biskup viatja a Berlín i fotografia escenes de la part est de la ciutat. 10 anys més tard els esdeveniments que van culminar amb la caiguda del Mur i la reunificació d’Alemanya es convertirien en el seu principal tema com a fotògraf.

EL 3 D’OCTUBRE DEL 1990 la República Democràtica Alemanya (RDA) va adherir-se a l’àmbit d’aplicació de la Constitució de la República Federal Alemanya (RFA). El canceller Helmut Kohl va parlar aleshores de “paisatges florents”, i va impulsar un programa per superar aquesta divisió històrica que ara Angela Merkel considera “tot un èxit , malgrat que moltes persones no han pogut fer realitat els seus somnis”.

25 anys després, ¿què en queda d’aquelles esperances? ¿Encara hi ha fronteres invisibles que divideixen el país socialment i econòmicament? El procés de reunificació va ser des de l’inici una tasca hercúlia. El 1990 l’Alemanya comunista estava en fallida política i econòmica. Especialment dificultós, recorda Merkel, va resultar el procés de privatització de les empreses i les propietats de la RDA, així com l’angoixant qüestió del mercat laboral. Prop de 400.000 ciutadans de l’Est van emigrar a l’Oest entre finals del 1989 i el 1990. “A la RDA teníem una distribució laboral totalment diferent; un 10% de la població treballava en l’agricultura i de sobte es van trobar que ja no es podien dedicar a aquest sector”, afegeix la cancellera.

Segons Reiner Klingholz, director de l’Institut per a la Població i el Desenvolupament de Berlín, “en hàbits de consum, formació acadèmica i esperança de vida, taxa de natalitat o condicions mediambientals no es perceben diferències significatives a banda i banda d’Alemanya, però en paràmetres com el nivell de patrimoni o la prosperitat econòmica, encara es dibuixen clarament les antigues fronteres”. “La reunificació alemanya va pel bon camí, però no està acabada”, rebla el vicecanceller i ministre d’Economia, Sigmar Gabriel, mentre recorda que continua sent necessari l’anomenada Soli, la taxa suplementària de solidaritat amb els antics estats federals de la RDA. Segons el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, aquest impost es pagarà fins al 2030.

I ÉS QUE TOT I LES MÚLTIPLES INJECCIONS DE DINERS aplicades, la diferència econòmica entre l’Est i l’Oest continuarà existint els pròxims 25 anys, segons calcula l’Institut Alemany per a la Investigació Econòmica (Ifo). L’Alemanya Oriental disposa tot just del 60% del poder econòmic i impositiu de l’Occidental, apunta Gabriel. El PIB per càpita és de mitjana a l’Est un 75% del de l’Oest. El patrimoni de les famílies als territoris de l’extinta RDA és clarament més petit que a l’altre extrem del país. De mitjana, una llar de l’Est posseeix 67.000 euros, menys de la meitat que el patrimoni mitjà a l’Oest, que arriba als 153.000 euros, segons dades de l’Ifo. A la part oriental falten grans empreses amb alta productivitat. Allà no hi tenen la seu cap de les 30 companyies punteres que cotitzen a la borsa de Frankfurt. A més, tot i el notable descens de l’atur, a l’Est d’Alemanya la taxa de desocupació és del 9%, en relació amb el 5,8% de l’Oest. “Faltarà com a mínim una nova generació fins que les dues parts del país estiguin veritablement unides”, conclou Klingholz.

Amb tot, Alemanya continua aguantant prou bé aquesta disparitat a banda i banda del país. Una enquesta de l’institut demoscòpic Dimap apunta que el 73% dels alemanys valoren com a positiva la reunificació, si bé un 67% la consideren inacabada. Les ferides obertes pel Mur s’han pogut curar, però la cicatriu no està del tot tancada.

stats