EL VI D’ARRÒS VA CÓRRER GENEROSAMENT per celebrar l’acord aquell dia del 2004. El poblat jarai de Kong Yu, al nord-est de Cambodja, acceptava vendre 50 hectàrees de selva a l’empresària Keat Kolney per construir allotjaments per a soldats mutilats. Amb el cap espès per l’alcohol, els jarai van ser convidats a estampar el polze al contracte sense adonar-se que, de fet, es desprenien de 500 hectàrees de terreny.

Un dècada després, a Kong Yu no hi ha arribat cap veterà de guerra i el bosc que envoltava el poblat és ara una plantació de cautxú. La majoria dels 90.000 dòlars de la venda se’ls van quedar mitjancers del govern provincial i als jutjats continua pendent la impugnació del contracte que han denunciat 40 famílies. És una disputa desigual. Els jarai són una minoria de la família austronèsia, que des de fa segles viu del conreu rotatori d’arròs en petits camps guanyats a la selva a la serralada de les Annamites. En canvi, la seva adversària és la germana del vice primer ministre Keat Chhon i esposa d’un alt càrrec del ministeri de Terres, un dels més corruptes del país.

Els conflictes de terres afecten tot Cambodja impulsats, segons l’ONG local Licadho, per “un sistema judicial corrupte i políticament obedient, el mal ús de les forces de seguretat i la col·lisió d’interessos entre empreses ben connectades i les autoritats”. Però per als jarai la pèrdua del bosc va més enllà d’un negoci injust. A més de quedar-se sense una font de recursos -conreus, llenya, caça, fruites i herbes medicinals-, els suposa la desaparició de tot un univers simbòlic que dóna sentit a les seves vides, el lloc on viuen els esperits que vetllen per la comunitat.

El seu cas no és únic, i a la mateixa província de Ratanakiri, comunitats tampuan, khreung o brao també són víctimes de la proliferació de plantacions malgrat que la llei cambodjana reconeix la propietat comunal de terres als indígenes i en prohibeix la venda. L’obstacle legal es resol amb una finta anomenada concessió econòmica de terra. Segons Licadho, a Ratanakiri n’hi ha 27, gairebé totes dedicades al cautxú, que ocupen unes 200.000 hectàrees. Això ha contribuït a la transformació d’aquesta remota regió on l’espessa selva gairebé ha desaparegut i una primitiva pista de terra, una trampa de fang en època de pluges, és ara una carretera asfaltada amb un intens trànsit de mercaderies vietnamites.

A més, la millora de les comunicacions ha afavorit la migració massiva de cambodjans d’ètnia khmer, la majoritària al país, que han exposat els indígenes a nous hàbits. Alguns d’assumibles, com televisions i motos. Uns altres de destructius, com la beguda fora del context de les cerimònies, que ha fet disparar l’alcoholisme i la violència domèstica. I sobretot ha agreujat la marginalització d’uns col·lectius que tot just fa deu anys encara eren la majoria de la població de Ratanakiri.