LA NIGERIANA LISA FOLAWIYO va decidir fa 10 anys fer-se una faldilla. Com tantes africanes, va escollir una tela estampada i la va confeccionar amb l’ajut d’un sastre. Avui dirigeix una marca que factura uns 425.000 euros a l’any i rep l’atenció de Vogue o L’Oréal. La moda africana inunda les passarel·les internacionals i ha seduït fins i tot Michelle Obama. Els nous dissenyadors han portat al món els estampats tradicionals adaptant els seus productes a les línies de la moda occidental. Per als consumidors locals, la roba té un aire cosmopolita; per als occidentals, un toc exòtic sense deixar de ser portable. Tot això, a més, produït al continent, creant ocupació i contribuint al desenvolupament de les comunitats locals. L’African Fashion Week de Londres, celebrada al mes d’agost, va posar de manifest l’interès per aquests creadors. En quatre anys ha mostrat a 45.000 visitants la feina de 300 dissenyadors. El teixit ankara de Nigèria va ser la principal tendència a la passarel·la londinenca. Aquelles teles que eren vistes per la joventut africana com a símbol del subdesenvolupament els col·loquen ara a l’avantguarda de la moda.

LA INDÚSTRIA LOCAL, EN DECLIVI des dels 80 per la puixança de les mercaderies xineses, ha agafat un nou impuls gràcies als nous patrons. Temilola Akintayo, directora de l’escola de moda De-Image a Lagos, assegura que el sector pot crear fins a 600.000 nous llocs de treball, en un país on l’atur ronda el 30%. Folawiyo ocupa 40 persones i manté la seva producció a Nigèria. “Estem convençudes que la moda pot transformar vides. La moda es pot convertir en un factor de desenvolupament econòmic i social, sobretot ara que cada cop més el petroli i el gas -principal recursos del país- no són una font sostenible d’ingressos”, diu la dissenyadora.

En el caòtic Lagos, milers de joves amb els seus mòbils, connectats a tendències internacionals a través d’internet i les xarxes, busquen en els nous centres comercials la roba que defineixi la seva identitat. El més important ja no és què portes sinó de qui és. Les grans marques com Zara, Hugo Boss o Mango competeixen amb els segells locals en la seva carrera per aconseguir el negoci tèxtil a l’Àfrica, valorat en 27.500 milions d’euros, segons la consultora Euromonitor. Les classes mitjanes han canviat la seva cultura de compra i estan ara disposades a adquirir roba de qualitat de marques locals, tot i que les firmes internacionals encara dominen. “Hi ha grans dissenyadors, però falta visibilitat”, es lamenta Folawiyo. Potser el seu principal obstacle és la percepció que hi ha de l’Àfrica. Aquests joves dissenyadors, a cop de passarel·la, però, l’estan canviant.