L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El ciberatac del 9N, al descobert. Hola Estat espanyol?'

Aquest matí ens hem llevat amb aquesta notícia, publicada per un grup de diaris internacionals, dels quals forma part El País: “Un empresari israelià s’atribueix el ciberatac a la Generalitat durant la consulta del 9-N del 2014”. Segur que recorden que la vigília d’aquella consulta la Generalitat va rebre un gran atac informàtic, i que, per exemple, el SEM –el Servei d’Emergències Mèdiques– va quedar bloquejat.

Aquest empresari es diu Tal Hanan i assegura que les seves empreses treballen per a serveis d'intel·ligència, han participat en 33 campanyes i ofereixen desinformació a governs, candidats i empreses. El ministeri de l’Interior espanyol ja ha dit que a aquest senyor i a la seva empresa no els han contractat mai, però sí que ha fet cursos a la policia (cursos de què, ens hauríem de preguntar).

Però, vaja, la notícia ens porta a la guerra bruta de l’estat espanyol, o és que aquest empresari treballa de franc? Perquè, a més a més, aquests atacs informàtics valen molts diners. 

La notícia ha coincidit amb aquesta altra: l’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir una investigació a l'ex secretari general del Diplocat Albert Royo per les despeses del viatge a Catalunya de vuit parlamentaris europeus com a observadors del 9-N i per la producció d’uns vídeos de promoció de la consulta del 2014.

Reobren la causa del 9-N. La jutge ja l’havia tancat, i als acusats Mas, Ortega i Rigau ja els van jutjar i no van ser condemnats per malversació sinó per desobediència, però la Fiscalia, d’acord amb l’Advocacia de l’Estat, ha recorregut la decisió de la instructora i ha aconseguit que l’Audiència de Barcelona li doni la raó. Atacar la web de la Generalitat devia costar milions. Algú ho investigarà? ¿Ho investigarà amb el mateix zel que les despeses de viatges de vuit diputats?

Guerra bruta i persistència en la persecució judicial de fets ja jutjats. I un ambient irrespirable. Mirin quina una en va passar ahir: el consell de ministres va nomenar conseller del Banc d’Espanya un economista que es diu Antonio Cabrales, catedràtic de la Universitat Carles II, excel·lent currículum i, atenció, proposat pel PP. El govern socialista el nomena i sis hores més tard plega. Per què? Perquè no aguanta la pressió. Resulta que el 2018 va firmar una carta col·lectiva a favor de Clara Ponsatí i d’Andreu Mas-Colell, als quals coneixia personalment perquè va ensenyar a la Pompeu Fabra. Li van publicar la carta i el PP ha arribat a dir que proposar-lo va ser a un error. Total, que un economista brillant no anirà al Banc d’Espanya perquè va cometre el terrible delicte de mostrar el seu suport personal i acadèmic a dos col·legues que no pensen com ell, perquè ell és espanyol i no és independentista.

Guerra bruta, acarnissament judicial, persecució de la llibertat d’expressió, tot el mateix dia i vinculat amb l’independentisme català. Sánchez parla de diàleg, en parla més que el practica, però les institucions de l’Estat (per exemple, ahir el Suprem) i l’opinió publicada estan en mode càstig. I això durarà anys. 

Bon dia.