This browser does not support the video element.
Aquesta tarda, el portaveu d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián, presenta a Barcelona la seva proposta de front ampli d’esquerres que ja va presentar a Madrid al mes de febrer. Ho farà acompanyat d’Irene Montero, de Podem, però no hi seran ni Oriol Junqueras ni Elisenda Alamany.
I no hi seran perquè no estan d’acord amb la proposta de Rufián d’unir tot el que hi ha a l’esquerra del PSOE per frenar la ultradreta. Bàsicament, perquè l’objectiu d’Esquerra és substituir els socialistes a Catalunya, no situar-se a la seva esquerra. De la mateixa manera que durant molts anys, i encara ara, primer Convergència i després Junts van ocupar a Catalunya part de l’espai que a Espanya ocupa el PP, Esquerra sempre ha volgut passar per davant del PSC, i per tant Junqueras troba, per dir-ho en termes de màxima actualitat, que aquesta no és la seva guerra, que si Podem o Sumar o Més Madrid tenen un problema de representació, ja s’ho faran.
D’aquí ve el titular d’aquesta crònica, que és que Rufián torna a posar a prova la paciència d’Esquerra, i per ser més precisos, de Junqueras, que va dir allò que no va passar quatre anys a la presó per posar Ada Colau de candidata. La direcció del partit ha vist com Rufián ha començat a volar tot sol, ha creat la seva pròpia marca política i personal a còpia d'expressar-se com si fos la consciència crítica de l’esquerra espanyola, i arriba a recordar que viu al País Basc i treballa a Madrid però que no ve gaire per Catalunya.
La situació és irònica, perquè Rufián és una creació política de Junqueras, la personificació d’una intuïció: perquè Esquerra entrés a l’àrea metropolitana de Barcelona calia que tingués un candidat que fos com la majoria dels votants metropolitans. L'aposta va ser disruptiva i va funcionar. Precisament per això, Junqueras encara necessita Rufián quan falta un any per a les eleccions municipals. I Rufián, òbviament necessita a Esquerra pel seu projecte de síntesi d’esquerres a tot Espanya.
Mentrestant, aquest matí el president Illa ha rebut el ministre Puente al Palau de la Generalitat, entre somriures de complicitat. De la desgana de Puente amb el caos de Renfe i Adif a Catalunya n’és una mostra que Illa i Puente van tancar aquesta trobada aprofitant que el ministre estava a Barcelona perquè ahir al vespre va assistir al lliurament de la primera edició dels premis literaris d’Aena. El secretari d’Estat que va venir a viure a Catalunya va marxar al cap d’un mes. Els problemes que ja havien d’estar solucionats a l’abril ara diuen que ho estaran al juny. El govern d’Ila ha descobert que no era tan fàcil solucionar els problemes a còpia de bon govern i retrobament amb Espanya gràcies a comptar amb un governa aliat a Madrid. Ni amb Rodalies, ni amb el finançament, ni amb gairebé res.
Bon dia.