L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El català i la comèdia hispano-europea'

Al moment d’enregistrar aquest vídeo continuem pendents de la votació dels 27 estats membres de la UE sobre l'oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries. A aquestes hores, les cartes són damunt la taula: el govern espanyol, obligat pels seus pactes d’investidura, fa mesos que intenta aconseguir l’oficialitat, mentre que el PP, que pertany al partit amb més representació al Parlament Europeu, intenta tot el contrari. 

El govern espanyol ho fa per interès, no per convicció. No estan gaire lluny els temps en què la presidenta del Congrés dels Diputats era socialista (i catalana) i no es podia parlar en català al Congrés. La sensibilitat plurilingüística del PSOE no era diferent de la del PP. El que ara ha canviat és que per aguantar fins al 2027 Pedro Sánchez necessita els vots de Junts, d’Esquerra, del PNB, de Bildu. En democràcia la política és així, es mou per incentius, i el del PSOE és gran. Per això va aprovar primers els indults i després, ara fa un any, l’amnistia. Per això és important anar a votar, perquè la dependència d’un partit minoritari pot obligar un partit majoritari a fer coses que no voldria fer. 

Mentrestant, el PP està en contra del català a Europa per convicció i per necessitat. Però no dubtin ni un minut que si Junts o el PNB poguessin investir Feijóo, tindríem el PP defensant l’oficialitat del català amb la fe del convers. Recordin: el 1996, Aznar va rebre els vots de Convergència a canvi d’una part de l’IRPF, de la retirada de la Guàrdia Civil de les carreteres i de la supressió dels governadors civils i el servei militar obligatori. Hi insisteixo: els vots serveixen per aconseguir aquests miracles. 

Ja s’han sentit veus dient que tal com està Europa, amb la neteja ètnica de Netanyahu a Gaza i els aranzels amb Trump, aquí estem, parlant del català. Doncs sí, però si d’algú no és culpa és del català. Si vas deixant les coses, les coses no se’n van. I a Espanya, tant el PSOE com el PP, en el millor dels casos, han anat arrossegant els peus amb la qüestió del català. I ara se l’han tornat a trobar. I això els ha servit per problematitzar la llengua, que sempre rep.

Bon dia.