L'anàlisi d'Antoni Bassas: ''Falta d'empatia i set de venjança"

09/10/2023
20 visualitzacions

This browser does not support the video element.

Demà dimarts, Sumar presentarà a Barcelona la seva proposta d’amnistia. Una proposta que l’independentisme veu en general, correcta. Però sigui quin sigui el recorregut que tingui aquesta proposta, no és el mateix venir a Catalunya a parlar de solucions que venir, com van fer el PP i Vox ahir, a cridar “¡Puigdemont a prisión!”, en un desig de venjança vergonyós de part d’un grup cada vegada més petit. S’anomenen constitucionalistes ells mateixos però ara ja deixen fora el PSOE, i alguns ultres també deixen fora el seu reverenciat rei, que ha passat de Felipe VI a “Felpudo VI” pel gravíssim delicte d’haver encarregat a Pedro Sánchez la formació de govern.

Hi ha una realitat de fons que la dreta i la ultradreta espanyoles (i una part del PSOE) sovint obliden: no es pot pretendre que el pacte constitucional del 78 funcioni com un contracte tancat que les generacions posteriors no puguin reinterpretar, perquè els temps canvien, i al costat de la lletra de la llei hi ha l’esperit de la llei i del temps en què va ser fer feta. 

Cargando
No hay anuncios

Hi penso, també, en relació amb la guerra que ha esclatat entre Israel i Palestina, si és que mai hi ha deixat d’haver-hi guerra.  Estem davant d’una nova tragèdia, que rebotarà a tot el món, un món que ja té la guerra d'Ucraïna i cada vegada està més ple de refugiats. Per cert, no es perdin l’article que n’ha publicat avui en Joan B. Culla, que ahir al matí va prendre la decisió de tornar a escriure perquè, com saben, porta Israel al cor. Un article en el qual pronostica que Israel “llançarà un càstig implacable sobre Gaza, que no canviarà cap de les dades de fons d’un conflicte que ja fa més de cent anys que dura i al qual no se li veu sortida”.

Mirin, avui, a La Vanguardia, entrevisten un ex cap dels serveis secrets interiors d’Israel que diu: “Tindrem seguretat quan ells tinguin esperança”.

Cargando
No hay anuncios

No és que el nostre debat, el Catalunya-Espanya sigui antic. El que és vell són les aproximacions autoritaristes, sense marge per a l’esperança.

Bon dia.