L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'JxCat, ERC, CUP: El 21-D els partits no anàveu junts però molta gent sí'

"Quan estàs en emergència nacional, esperes dels partits un altre comportament. No sigui que al final, el que acabem llençant a la paperera de la història sigui un Procés tan ple de dignitat"

This browser does not support the video element.

Avui el president Torrent obre consultes per a una eventual convocatòria d’investidura de Jordi Sànchez. Recordaran que dijous passat el president Puigdemont va renunciar a ser investit i va proposar Sánchez. Esquerra, primer, va remugar (i va dir que el número 2 de Puigdemont al Govern era Junqueras, Puigdemont va contestar que com que no van anar junts a les eleccions el número 2 és Sánchez, que és el 2 de la llista, i Esquerra va dir que d’acord) i la CUP va dir, dissabte, que ells no votarien Sànchez. O sigui que, a dia d’avui, sense la CUP, no tindria els vots per ser president. I malgrat això, Junts per Catalunya demana avui a Torrent que convoqui el ple i que corri el rellotge: si en dos mesos no hi ha president, eleccions, comptant que, amb la pressió del termini que s’acaba, al final hi ha algun acord.

Pel mig hi hauria l’opció que Torrent acceptés que Puigdemont i Comín votessin des de Bèlgica, cosa que comportaria el recurs de l’Estat i potser tindria conseqüències jurídiques per a Torrent o que Puigdemont i Comín renunciessin als seus escons.

Cargando
No hay anuncios

Anirà així, això? Ningú ho sap. Com tantes vegades en aquests últims anys, ningú no ho sap.

La CUP no vol Sànchez perquè considera que la renúncia de Puigdemont suposa, van dir dissabte, la “submissió total” i un “retorn a l'autonomisme”. Avui ha precisat que podrien valorar qualsevol nom, però no seuran a negociar per parlar de “molles autonomistes”.

Cargando
No hay anuncios

Avui, en un article a ‘El Periódico’, Joan Tardà diu que “el republicanisme ha de convergir amb les forces polítiques que també defensen el referèndum vinculant, liderades per Xavier Domènech, i ha de reconstruir ponts d’entesa (el municipalisme pot ser un bon laboratori) amb el socialisme català, el PSC de Miquel Iceta”.

Que la CUP és partidària de la confrontació amb el sistema ja ho sabem. Però també sabem que quan ho ha cregut convenient, ha fet política com els partits del sistema, aprovant uns pressupostos autonòmics (els de Junqueras de l’any passat) o presentant-se a unes eleccions autonòmiques (les del 21 de desembre) convocades per Rajoy. D’altra banda, Jordi Sánchez és un pres de l’Estat, un candidat que ressaltaria la deriva autoritària de l’Estat. No és prou simbòlica aquesta condició per votar-lo.

Cargando
No hay anuncios

Tardà, un independentista del Baix Llobregat i de fa anys, amb el que això significa, mira cap a l’esquerra, PSC inclòs.

En resum, els partits esgoten tot el temps disponible o que creuen de què disposen en una negociació que si és comprensible en termes de partits és desorientadora i decebedora per a molts dels seus votants, perquè Catalunya està governada per Rajoy a través del 155 i amb presos polítics i exiliats. Perquè el 21-D després de les pallisses i els riscos que dos milions de persones van córrer, després que la declaració d’independència del 27 d’octubre acabés sent simbòlica, la gent va sortir en massa a votar i va donar a l’independentisme una victòria encara més gran.

Cargando
No hay anuncios

Crec que no m’equivoco si dic que molta gent va votar a favor de la independència, va votar contra l’Estat, i que el que menys l’importava era la sigla concreta que votava. Els partits no anaven junts però la majoria dels votants sí. Amb el mateix esperit de l’1-O, la ciutadania al carrer protegint les urnes, sense preguntar-se ¿tu què votes?. Si els partits, ara, no són capaços d’actuar amb la mateixa generositat que els seus votants, que vigilin a anar a unes noves eleccions, que potser no farien tan bon resultat, i si el fessin seria, sobretot, perquè l’estat espanyol és una màquina de fer independentistes.

L’independentisme és i no és. És la meitat de la població i és la majoria absoluta del Parlament, però no és un govern. L’independentisme parla de “materialitzar” la República, “implementar” la república, “fer República”. Puigdemont diu des de Bèlgica que la República és una realitat en les ments de moltes persones. Però si no és ni un govern, com vol ser una República? Una cosa és la pugna entre partits en condicions normals, però quan estàs en emergència nacional, esperes dels partits un altre comportament. No sigui que al final, el que acabem llençant a la paperera de la història sigui un Procés tan ple de dignitat.

Cargando
No hay anuncios

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.