Ningú no vol eleccions, però continuem sense acord per als pressupostos

Si aquest cap de setmana han agafat el cotxe i han anat a posar benzina ja deuen haver vist que l’han pagat més cara. I més cara que la pagarem, perquè la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran no dona cap senyal d’acabar-se, ni tan sols d’alentir-se, al contrari. El barril de petroli feia quatre anys que no era tan car. L’Iran ataca els països veïns que tenen bases americanes, i a Teheran (9 milions de persones), l’aire és verinós a causa de les columnes de fum que surten dels dipòsits de petroli bombardejats. I enmig d’aquest teatre bèl·lic, l’Iran s’hi torna. Fa unes hores, ha anunciat que el successor del líder de la revolució islàmica és el seu fill, Mojtaba Khamenei, de 56 anys, un home considerat de l’ala dura i, per tant, un continuador. El missatge del règim dels aiatol·làs a Donald Trump i al món és clar: resistirà, res de rendició, res de negociar. I la resposta de Trump ja se la poden imaginar: el nou líder no durarà gaire. Per això dic que la guerra no s’acabarà aviat i que estem travessant un moment molt perillós, perquè Israel no pensa afluixar i de Trump es pot esperar qualsevol cosa. 

La guerra de l’Iran ho marca tot, sobretot perquè aprofundeix en la certesa que estem en un món on mana la llei del més fort sense cap fre en el dret internacional o el respecte als drets humans. 

Mentrestant, continuem a l’espera de saber si divendres de la setmana vinent, dia 20, el Parlament podrà aprovar els pressupostos que li ha enviat el Govern. Som allà on els vam explicar la setmana passada: Esquerra no els vol aprovar sense una garantia que la Generalitat recaptarà el 100% de l’IRPF. Ahir, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va anar a Catalunya Ràdio i quan Roger Escapa li va preguntar que si quan la vicepresidenta espanyola Montero passi a ser candidata i el ministeri passi a dirigir-lo algú altre, es pot donar aquest gest del govern espanyol que Esquerra necessita, i Romero va contestar:

“Ja sé que tothom posa els ulls en Montero. Ella és la que ha permès que hi hagi un model de finançament nou que agrada a Esquerra. Ho dic molt clar: si ella no hagués volgut, no ens n’hauríem sortit. Per tant, ella hi està a favor, va ser consellera a Andalusia, i sap com estem d’infrafinançades les comunitats autònomes; per tant, ella ha estat la primera a creure-hi, en això. El tema de l'IRPF és més complex, perquè les agències tributàries autonòmiques no estem preparades per gestionar l’IRPF, que és un tribut massiu, que fa molt bé l’agència espanyola. Ella no és que no vulgui donar-lo a Catalunya, però s’ha de fer molt bé, i això també té unes implicacions amb l’Agència Tributària. Segurament estem lluny, però ella mai hi ha tancat la porta. En un document oficial firmat pels dos governs al juliol del 25 diu que ho farem. La confiança i la garantia que això es farà hi és tota. Jo, sincerament, això em sap greu per part d’Esquerra, encallar-nos aquí, amb les necessitats que té el país. En aquests moments ens queden fins al 20 per negociar, i l’escenari d’ara és pressupostos. Veurem després què passa. L’acord d’investidura que vam firmar amb Esquerra dona per 10 pressupostos i encara no n’hem firmat cap”.  

Però tot i que el pacte PSC-Esquerra està firmat, Esquerra diu que no en té cap garantia, perquè el PSOE els va dir que això no passaria, i que, per tant, diu Esquerra, la feina l’ha de fer el PSC i no la fa, que és moure el PSOE o almenys, que calli. O sigui, que el 20 de març ens portarà la primavera, però que ens porti nous pressupostos ja és més dubtós. I encara que tothom ho descarta, i Romero explícitament, ves a saber si ens pot acabar portant eleccions anticipades. Tal com estan el món i el país (hi pot haver vagues de mestres la setmana que ve), seria un escenari encara més trist.

Bon dia.