'President Illa, com passar dels agraïments a les millores reals'

Aquest matí hem tornat a veure el president Salvador Illa, que ja ha anat a treballar. 

Primer l’han mostrat quan l’ha rebut el seu equip a peu de cotxe, al pati de carruatges, i l’hem vist pujant pel seu propi peu les escales cap al seu despatx. I cap a un quart de nou ha comparegut darrere d’un faristol, a peu dret, a la galeria gòtica del Palau. Se’l veia igual que fa un mes, com a molt un pèl més prim.

Illa ha fet un discurs de vuit minuts molt personal, amb el to d’aquella reflexió que tots fem quan la salut ens obliga a aturar-nos i ingressar en un hospital. Ha elogiat els professionals del sistema públic de salut i els ha donat les gràcies, i ha tingut pensaments del tipus “han estat dies durs”, “el més important és cuidar-nos”, i “prendre perspectiva d’un mateix i reflexionar”.

I de la reflexió personal ha passat a la col·lectiva: “No es pot posar preu a la salut”, és a dir, mercantilitzar-la, i no ens podem deshumanitzar entre nosaltres, ni en el debat polític ni en el dels territoris.

I a partir d’aquí és quan ha desgranat la connexió dels seus pensaments amb tots els problemes que han esclatat a Catalunya coincidint amb la seva absència: la vaga de metges per a tota la setmana, la vaga de mestres la setmana passada, la protesta dels pagesos, la ventada i Rodalies enfonsada en el caos. I s’ha compromès a oferir “solucions, respostes i veritat” a partir d’afirmar que sap “el que Catalunya necessita”. 

“Sé el que Catalunya necessita. Sé el que els catalans i catalanes reclamen. Sé el que cal fer, i avui us dic, de nou, que ho farem. No és temps ni de fatalismes, ni de conformismes, ni de responsabilitats. Un país es construeix amb consciència, amb responsabilitat i amb exigència. Amb valors i amb raons. Cadascú ha de complir amb el seu deure i la seva feina. Feina que estic molt content i més determinat que mai de poder continuar fent des d'avui mateix. Moltes gràcies i bon dia”.

Per cert, que mentre ha enviat un agraïment específic al conseller Dalmau, en qui va delegar les funcions de president, no ha dit res de la consellera Paneque.

Lògicament, el problema d’Illa és com passar de les paraules de reconeixement a les millores per als metges, o per als mestres o els usuaris de Rodalies. Sobretot quan la Generalitat està escanyada i el Govern fa equilibris per no incomodar el govern espanyol, presidit per un amic de qui ha sigut ministre.

Mirin, el que està passant amb l’habitatge o amb Rodalies és una metàfora de bona part dels problemes que té Catalunya. Si passes anys sense invertir en manteniment, sense comprar trens nous i creix la població i tens un canvi climàtic, si depens de dues empreses com Renfe i Adif i que un secretari d’estat s’hagi d'instal·lar a Barcelona per saber què passa, tard o d’hora tot això acabarà explotant.

Bon dia.