Festa major

I així va néixer la Baixada de l'Àliga

El trasllat nocturn d'un element del seguici s'ha convertit amb els anys en la gran celebració de Santa Tecla

TarragonaAquell dia plovia, s'estaven mullant i es va haver de suspendre la processó de Santa Tecla. Tothom va anar cap a l'Ajuntament per refugiar-se. Era el 21 de setembre del 1989. "No sabem gaire bé per què", recorda Javier Muniaín, però la qüestió és que a l'aliguer Josep Maria Macias se li va ocórrer baixar per l'escala que hi ha davant de la catedral amb els 90 quilos d'Àliga a sobre. Aquell rampell ho va canviar tot. Feia només tres anys que aquest grup de joves havia recuperat l'Àliga i la cultura popular bullia a Tarragona. Sense ni imaginar-s'ho, estaven reescrivint la tradició. A partir d'aquell dia l'Àliga ha baixat per aquelles mateixes escales cada nit del 21 de setembre i cada processó del dia 23.

De fet, en un principi, el que actualment es coneix com la Baixada de l'Àliga (la cercavila nocturna que ha robat el cor dels tarragonins) era només un trasllat. Cada 22 de setembre surt el seguici popular i el grup de joves que feia pocs anys havien recuperat l'Àliga l'havien de portar des del local on feien els assajos, a la part alta, fins a la plaça Prim per guardar-la al local que tenien els diables. Tots junts, aliguers i diables, pujaven plegats cada dia 22 des de la plaça Prim fins a l'Ajuntament per fer la cercavila. Per no haver de fer el trasllat el mateix dia 22, els joves van decidir fer-ho la nit del 21, després d'acabar la festa. És a dir, baixaven l'Àliga de matinada per tornar-la a pujar hores després.

Cargando
No hay anuncios

Aquest sistema permetia seguir el protocol, ja que l'Àliga és un dels elements més restringits del seguici popular i només pot sortir els dies 22 i 23 de setembre, és a dir, per la vigília i Santa Tecla. Si la volien traslladar el dia abans, havia de ser a partir de mitjanit. Aquests trasllats eren cada cop més animats i s'hi anava apuntant cada cop més gent. "Els amics volien venir. Era una forma de seguir la festa i l'agafaven", explica Muniaín.

Pel camí, passaven per les escales de la catedral, tal com havia fet aquell dia de pluja Josep Maria Macias, i a poc a poc la baixada es va convertir en norma. Com no podia ser d'una altra manera, hi van sumar la música. Va ser una matinada que el trompetista Xavi Torné tornava d'un bolo, es va creuar amb els portadors de l'Àliga i el van embolicar perquè anés a buscar la trompeta al cotxe i els toqués un Amparito Roca, el pas doble que sempre acompanya Santa Tecla. Allò no va parar de créixer fins que l'Ajuntament, ja als anys 90, els va dir que s'havia d'incloure en el programa, que allò no era un trasllat sinó un acte més de la festa major. El que ningú s'imaginava era que es convertiria en l'acte més multitudinari de Santa Tecla. La proesa està recollida al llibre escrit per Miquel Àngel Magan titular La Baixada de l'Àliga vista pels aliguers, que ajuda a mantenir el record i també a refrescar la memòria dels mateixos protagonistes.

Cargando
No hay anuncios

Relleu generacional

L'any 2008, l'escultor i ferrer de Vila-seca Antoni Mas va fer una rèplica exacta, però més petita, de l'Àliga que ell mateix havia fet 22 anys abans. Aquesta Aligueta, de 25 quilos, es va incorporar a la Cercavila de Santa Tecla Petita el mateix 2008, i aquest any celebra el 15è aniversari.

Cargando
No hay anuncios

Actualment hi ha 19 portadors de l'Àliga, algun dels quals, com Josep Maria Macias, hi és des del primer dia. Però també hi ha gent jove. "Tenim dos aliguers que van començar portant la petita i ara ja porten la gran", diu emocionat Muniaín, orgullós de comprovar que hi ha relleu generacional.