La gestió de grans esdeveniments és una cosa tan pesada que, quan els organitzadors passen el relleu al següent organitzador, solen tenir una immensa sensació de descans. Fins i tot quan el resultat ha sigut prou satisfactori, els petits errors es recorden tant com els encerts. Els èxits s’obliden ràpid (es donen per descomptats) i els fracassos, encara que siguin insignificants en relació amb la magnitud de l’esdeveniment, queden a la memòria permanentment. Qualsevol activitat basada a coordinar moltes persones i elements comporta carretades de feina amb una enorme responsabilitat. I encara més, si s’està sotmesa a l’escrutini públic.
Però, per desgràcia, treballar molt i amb entusiasme sovint no és suficient, tot i que doni legitimitat moral. La tasca ingent que suposa el desenvolupament de qualsevol projecte ha de tenir uns objectius ben clars i cal assolir-los per fer rendible la inversió en temps i diners. Introduir idees noves tampoc ja no és un valor suficient. A l’Edat Mitjana, qui era capaç de tenir una idea esdevenia un líder perquè la majoria de la gent vivia i moria sense haver tingut mai una idea o fet res nou. Avui les persones més buscades són les que saben materialitzar projectes amb solvència, a més de saber imaginar-los. El món de les idees està sobresaturat, i qui marca la diferència són els executors.