La Casa Navàs vol recuperar la torratxa

ReusEl 26 de març de 1938 una bomba llançada per l’aviació franquista va caure al cor de Reus, a la plaça del Mercadal, i va afectar la Casa Navàs. El projectil va causar desperfectes a la part superior de l’edifici i va enderrocar la torratxa que coronava un dels edificis més emblemàtics de Reus, joia modernista construïda a inicis de segle per Lluís Domènech i Montaner. Afortunadament, la planta noble no va quedar afectada i durant els anys 40 es va reconstruir la part superior de l’edifici, però no la torratxa. Més de vuitanta anys després, l’actual propietari de la Casa Navàs, Maser Grup, ha decidit reconstruir aquest element tan característic. Des del juliol passat ja s’està treballant en l’edifici, però abans de posar la primera bastida hi ha hagut molta feina.

Des del 2023, Xavier Nualart, arquitecte tècnic i aparellador de l'empresa Constècnia, que executa les obres, està treballant en el projecte de reconstrucció de la torratxa, dels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà. Hi estan implicats diferents artesans –un picapedrer, un vidrier i un taller de forja–, a més d’una empresa especialitzada en estructures d’acer inoxidable. Des de l’inici dels treballs, cada dimarts tots els tècnics implicats fan una visita d’obra per avaluar sobre el terreny la seva evolució. Abans hi ha hagut una fase de preestudi per interpretar i readaptar el projecte realitzat pels arquitectes, amb una colla de visites a la Casa Navàs per treballar sobre el terreny.

Han estat dos anys fent estudis de disseny, estudis de 3D per veure l'estructura, i després, tot això s'ha anat plasmant als diferents tallers. La torratxa és una torre octogonal, que en un dels trams només té quatre cares, amb una escala de caragol a l’interior, que quan estigui reconstruïda farà que l’edifici superi els 19 metres d’alçada des del terra i canviarà l’skyline de la plaça del Mercadal.

“Estem partint de la base del que hi havia, reconstruint la torre des de baix fins a dalt de tot, i intentant adaptar alguns elements que van persistir, que no van quedar enderrocats”, explica Nualart, que afegeix: “El més complicat ha estat l'arrencada pel que fa a l'adaptació de l'estructura, perquè teníem la certesa que antigament no hi havia una estructura definida com a tal, sinó que abans era tot un element de pedra”.

La base de la reconstrucció de la torratxa és una estructura interior d’acer inoxidable, un esquelet al qual han anat collant les pedres, amb plafons metàl·lics d'aquests nervis que van caragolant, soldant i adaptant la pedra a l'estructura. “Hem adaptat l'obra al codi tècnic que tenim ara, en el qual hi ha d'haver una estructura que doni estabilitat a tot el conjunt”, explica Nualart.

Artesans implicats

Hi ha diferents artesans implicats en el projecte. Un és el picapedrer encarregat de fer els diferents elements de pedra que componen la torratxa. Un mestre vitraller de Sabadell i un taller de Santa Maria de Palautordera que s'encarrega dels treballs de forja són també elements claus del projecte. La glorieta que corona la torre té uns elements de ferro forjat que conflueixen en una mena d'unió amb uns arcs petits, i després ja comença el penell en forma de vaixell amb els punts cardinals. Els artesans han de col·laborar estretament entre ells, com és el cas del picapedrer amb el forjador. També hi ha una empresa especialitzada en estructures que ha fabricat i instal·lat l'estructura d’acer inoxidable, la gran novetat de la nova torratxa, ja que abans era tota de pedra i ara comptarà amb un esquelet metàl·lic.

Els diferents tallers dels artesans que treballen en l’obra van començar primer treballant amb l’empresa encarregada de l'estructura d’acer inoxidable, que va preparar una petita mostra de com seria la torre i, juntament amb el picapedrer, van fer un petit retall de l'estructura a escala, però no en inoxidable sinó en ferro normal, per veure els pros i contres que es trobarien a l'hora de veritat per anar encaixant les pedres.

Tecnologia del ferro

“L’encàrrec era difícil, evidentment. S'emmarca dins del moviment modernista, que segurament té com una part més epidèrmica, més visual de les decoracions, del color, però també al darrere hi ha una tecnologia del ferro, que permet fer aquests magatzems que hi ha als baixos, amb grans llums i altres coses menys visibles”, explica Tous.

L'arquitecte considera que la torratxa és un element molt important en la composició de l'edifici: “És un edifici que té la façana principal a la plaça del Mercadal, però després la façana gira cap al carrer de Jesús. En aquesta cantonada se situa a la torratxa, que és un element que articula aquestes dues façanes, acompanya aquest gir de la façana i també té una voluntat de significar la Casa Navàs com una casa important, una casa que té una torratxa. Era conegut popularment també com El Campanaret, com un campanar que d'alguna manera posa la casa en relació amb el campanar de la Prioral de Sant Pere, que és aquí mateix. És un element que singularitza la casa, que fa que aquesta casa no sigui una casa qualsevol, sinó que té aquesta voluntat de presència en la ciutat”.

Tous assenyala que no estan segurs de si l'escala de caragol de dins de la torratxa era tota de pedra o hi havia una part de pedra i potser l'últim tram de fusta, perquè hi ha altres exemples de Domènech i Montaner amb escala de fusta també interior, però que per reconstruir-la han fet una adaptació tecnològica, per poder situar el comportament estructural de la torratxa dins dels marcs de la normativa actual, que “evidentment és una normativa exigent i garantista”. La torratxa pateix amb el vent. "Si la fèiem només amb pedra no complia la normativa. El que hem fet és tota una estructura interior d'acer inoxidable, que és la que li dona rigidesa i estabilitat i la que ens garanteix el comportament estructural. Per fora, els elements de pedra van sustentats sobre aquesta estructura metàl·lica", apunta. Per tant, aquí sí que hi ha un canvi de comportament i una tecnologia diferent de la que va utilitzar Domènech i Montaner, malgrat que el propòsit del projecte és que fos el més semblant possible al projecte original.

Molta documentació

“És important remarcar que no hem hagut d'inventar-nos res perquè teníem els plànols originals del projecte, però sobretot molta documentació fotogràfica. La torratxa era molt fotografiada, amb algunes fotografies de molt bona qualitat que ens permeten veure el detall de les decoracions i com era  tota la composició. Això ha sigut important; si no hi hagués hagut aquesta documentació, se'ns haurien generat molts més dubtes”, apunta Tous.

L’arquitecte assenyala tres raons que els han ajudat a entendre que reconstruir la torratxa era una bona decisió. Una és la importància de l'aterratge en la composició de l'edifici, i per tant que l'edifici no s'entén sense l'aterratge, perquè és aquest element que articula el gir de les façanes. La segona, que tenien molta documentació i no han hagut d'inventar res. I tercer, que la desaparició de la torratxa no ha estat deguda al pas del temps sinó a conseqüència d’un bombardeig. Apunta, això sí, a la complexitat de conjuntar els elements que no es van enderrocar amb els nous com un dels grans reptes del projecte de reconstrucció.

Els treballs continuen perquè la torratxa pugui lluir ben aviat al capdamunt de la Casa Navàs. És un treball que requereix molta coordinació entre les parts implicades i és aviat per posar una data d’acabament de les obres, però a l’horitzó hi ha la festa major de Sant Pere, al juny. El que queda clar és que d’aquí uns mesos, la Casa Navàs lluirà com ho feia durant les seves primeres dècades d’existència. I la plaça del Mercadal, el quilòmetre zero de Reus, ja no serà la mateixa.