Cunit es planteja canviar de comarca i passar al Garraf

CunitL’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, vol que el municipi deixi la comarca del Baix Penedès i s’integri al Garraf i, per tant, també passi a formar part de la província de Barcelona. Casañas, que lidera la formació Impulsem Cunit, lligada a Junts per Catalunya, planteja una consulta ciutadana a partir del 2027. En cas que el vot popular validés la proposta, caldria l’aprovació del Parlament en el cas del canvi de comarca i del Congrés en el cas del canvi de província.

Casañas considera que en la consulta el vot afirmatiu seria majoritari: “El 90% de la població actual de Cunit té lligams emocionals amb la província de Barcelona. A les xarxes socials hem detectat que el 80% de la gent és favorable al canvi de comarca i província”. La resta de forces representades al ple encara no s’han posicionat sobre el tema, però no han expressat oposició. Impulsem Cunit i el PSC comparteixen el govern local des del 2019 i s’han alternat en l’alcaldia.

L’alcalde detalla diversos àmbits en els quals el canvi de comarca i província seria beneficiós per al municipi cunitenc, com l’habitatge, la mobilitat o la seguretat. “Els problemes d’habitatge de Barcelona afecten Cunit. Pertànyer a l’ATM permetria tenir busos exprés i entrar en les zonificacions del transport metropolità, i en matèria de seguretat tenim dinàmiques metropolitanes. L’estació de tren de Cunit és un punt d’accés de presumptes delinqüents que fan furts al municipi”, explica l’alcalde, que afegeix que en l’àmbit sanitari ja formen part del Garraf i el seu hospital de referència és a Sant Pere de Ribes, a la comarca veïna, i que comercialment els habitants de Cunit estan més vinculats Vilanova i la Geltrú.

Tota la comarca?

Casañas, geògraf de formació, va més enllà i aposta per la integració de tot el Baix Penedès a la província de Barcelona per les mateixes dinàmiques que adverteix a Cunit. Des del Consell Comarcal del Baix Penedès, el seu president i al mateix temps alcalde de la localitat veïna de Calafell, Rafel Ferré (PSC), defensa que cada municipi és lliure de plantejar-se un canvi de comarca i admet problemes d’encaix territorial de la comarca a la província de Tarragona. “És un tema que no s’ha tractat al Consell d’Alcaldes i hi haurien d’estar d’acord els catorze municipis de la comarca”, afirma Ferré.

El màxim responsable comarcal considera que actualment hi ha un problema entre la divisió provincial, en vigor des del 1835, i la de Consells Comarcals, de la dècada dels vuitanta, i la divisió per vegueries, que va impulsar la Generalitat de Catalunya la primera dècada de segle però no s’ha desplegat. El Baix Penedès forma part de la vegueria del Penedès, junt amb l’Alt Penedès i el Garraf, però aquestes dues comarques són a la província de Barcelona. Ferré explica que aconsegueixen més recursos econòmics de la Diputació de Barcelona, mentre que el Baix Penedès se sent menystingut per la Diputació de Tarragona.

A més, el Baix Penedès se sent infrarepresentat al ple de l’ens supramunicipal, ja que dels cinc diputats que hi té dos són de la comarca veïna del Tarragonès, a causa de la divisió per partits judicials. “El Baix Penedès representem més d’un 20% de la població de la província. Volem més inversió. En la taula bilateral entre el Baix Penedès i la Diputació hem demanat dos milions d’euros per a una seu nova i poder centralitzar la seu del Consell Comarcal, repartida ara en diversos edificis, però ens calen altres inversions”, diu Ferré, que es remet a un estudi que està fent la URV per encàrrec del Consell sobre el creixement del Baix Penedès i la seva governança per prendre qualsevol decisió.

Tarragona inverteix

Des de la Diputació de Tarragona, la seva presidenta, la republicana Noemí Llauradó, expressa el seu màxim respecte pel que decideixi Cunit sobre la seva permanència o no a la comarca del Baix Penedès i, per tant, en els límits de l’administració supramunicipal tarragonina. Llauradó ha admès que la Diputació de Tarragona compta amb un pressupost al voltant dels 200 milions d’euros, enfront dels més de 1.000 milions de la Diputació de Barcelona, en la qual, això sí, hi ha més municipis grans entre els quals repartir aquests recursos. La presidenta ha defensat l’aposta de la Diputació pel Baix Penedès amb la inauguració l’any passat d’una seu al Vendrell o inversions com la feta a la seu dels estudis d’infermeria de la URV a la comarca o en matèria de carreteres.

Llauradó admet que la Diputació de Tarragona té uns recursos limitats, però que el seu paper també ha de ser de lobi per obtenir més recursos d’administracions superiors, com són la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea. També ha recordat el paper de l’ens supralocal en la millora de la mobilitat ferroviària al sud de Catalunya, on l’estació de Cunit és un node important.

Portes obertes

Des del Garraf, el president del Consell Comarcal, Luis Miguel García (PSC), es mostra receptiu a la incorporació de Cunit a la comarca. “Amb l’alcalde de Cunit en vam parlar en una reunió el mes passat. Som bons veïns i compartim problemes comuns com la mobilitat. No tenim cap problema amb aquesta nova incorporació. Tenim les portes obertes”. En cas que Cunit passés a formar part del Garraf, la comarca augmentaria de sis a set municipis.

“Tenim expectatives de creixement de població molt importants en els pròxims anys. Ara ens acostem als 170.000 habitants i, amb l’augment de població previst i l’entrada de Cunit, la pròxima dècada ens podríem situar en els 250.000 habitants”, afegeix García. Cal tenir en compte que Cunit ja ha superat els 15.000 habitants després d’un augment demogràfic molt alt les últimes dècades –l’any 2000 amb prou feines superava els 6.000 habitants–, i els experts situen la localitat entre les que creixeran més els pròxims anys a Catalunya. García també destaca que amb la incorporació de Cunit el Garraf guanyaria més frontal marítim.