El desmantellament del Castor començarà el mes que ve

TarragonaEls treballs per segellar i retirar el Castor, el dipòsit submarí de gas natural que va impulsar l’any 2012 l'empresa Escal UGS davant la costa de Vinaròs, començaran en els pròxims tres mesos, segons han explicat al diari ARA fonts d'Enagás, l’empresa encarregada d'executar aquesta tasca. El primer pas per desencallar aquesta operació que porta anys de retard, serà l'arribada a l'abril del jack-up, que és la plataforma autoelevable que s'instal·larà al costat del Castor i des d'on es faran els treballs per segellar els pous. Aquesta tasca durarà vuit mesos, segons les previsions i si res no falla, i tindrà un cost de 76 milions d'euros.

Els treballs per segellar els pous definitivament, segons el projecte presentat per Enagás, s'han encarit a causa del mal estat de les canonades d'alguns dels 13 pous, una conseqüència habitual quan s'abandonen aquest tipus d'infraestructures. La inversió total l'assumirà l'Estat, que és el propietari del magatzem des que es va cancel·lar el projecte impulsat per Florentino Pérez, director de l'empresa constructora ACS, propietària d'un 66% de les accions d'Escal UGS.

El polèmic magatzem és a 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs i a uns 1.920 metres de profunditat. Es va precintar per ordre del ministeri d'Indústria el setembre del 2013, després que les primeres injeccions de gas, que només van durar quinze dies, provoquessin moviments sísmics a l'entorn. Tot i que fa 12 anys d'aquell tancament, la infraestructura encara es manté. El projecte definitiu per segellar i retirar el Castor, que data del juliol del 2021, preveia que tota l'operació s'acabaria el desembre del 2022, però ha estat del tot impossible complir el calendari perquè l'autorització d’impacte ambiental no va arribar fins al març del 2023 i perquè aconseguir un jack-up no és fàcil.

Durant aquest temps, Enagás ha anat tancat acords amb les diferents empreses que hauran de participar en les tasques per segellar el dipòsit i retirar-lo de la costa, tal com es va decidir en el consell de ministres del 31 d'octubre del 2019. Almenys durant els primers cinc anys, mantenir el Castor tancat va costar a l'Estat 15 milions d'euros anuals, i actualment el cost és de 8 milions cada any. Per iniciar els treballs, Enagás encara necessita una autorització administrativa del ministeri per a la Transició Ecològica, però confia que l'obtindrà aviat. L'ARA ha tramitat diferents preguntes per escrit sobre el magatzem Castor al servei de comunicació del ministeri, algunes d'elles el març del 2023, però encara no ha rebut resposta.

100.000 dòlars diaris

El Castor consta de dues plataformes ancorades al fons marí. A la més gran hi ha les instal·lacions necessàries per poder fer el tractament del gas, i a la més petita hi ha els 13 pous. El jack-up arribarà per mar i quan sigui al costat d'aquesta plataforma més petita desplegarà les seves tres grans potes metàl·liques per elevar-se i sostenir-se sobre l'aigua.

El jack-up quedarà fix, però podrà accedir als 13 pous del magatzem gasístic gràcies a la torre de perforació, que es pot moure uns metres per anar perforant allà on convingui, segons explica a l'ARA el vicepresident de l'Associació de Geòlegs i Geofísics Espanyols de Petroli, Jorge Navarro, que destaca que aquest tipus d'operacions són habituals. De fet, "cada any al món es segellen 79.000 pous de gas o de petroli", explica Víctor Vilarrasa, investigador del CSIC. Contractar el jack-up costarà uns 20 milions d'euros (costa prop de 100.000 dòlars diaris), i portar-lo fins a Vinaròs i tornar-se'l a endur pot fer créixer la factura uns 10 milions més.

Un cop la nova infraestructura estigui muntada, caldrà recuperar els taps temporals que es van instal·lar dins de les canonades. La vida útil d'aquests taps, que es van instal·lar l'abril del 2016 per contenir el gas, és d'entre dos i quatre anys. Tot i que ja n'han passat més del doble, fonts d'Enagás asseguren que es troben en bon estat. A continuació caldrà netejar bé els tubs, ja que en alguns "s'hi ha detectat la presència de quitrà", segons els informes previs.

Un cop les canonades estiguin netes s'haurà de fer el primer tap de ciment per després poder començar a recuperar les canonades. L'operació es va repetint fins a instal·lar tres taps gegants de ciment i extreure totes les canonades. Quan s'acabi tot aquest procés caldrà retirar també les actuals plataformes del Castor, però per a operació encara caldrà esperar molt més, perquè és una altra fase totalment diferent.

"David contra Goliat"

L'inici dels treballs ha estat una gran notícia per als veïns de les Terres de l'Ebre. L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, en declaracions a l'ARA, celebra que "després de més d'una dècada de lluita constant" s'hagi aconseguit "el desmantellament del projecte Castor, una de les més grans amenaces del territori". "Érem el petit David que s'enfrontava al gegant Goliat, i després de moltes dificultats podem dir que hem guanyat aquesta batalla", celebra l'alcalde, que recorda que encara cal retirar la planta terrestre i les canonades que passen pels camps dels pagesos d'Alcanar.

El portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Evelio Monfort, també celebra que per fi es retiri el Castor però no pot evitar mirar enrere: "Al final ens haurem gastat més de 2.000 milions d'euros, entre la indemnització i el manteniment del Castor, per a una estructura que no ha servit de res. I encara hem trigat 14 anys i ningú s'ha declarat culpable", lamenta. I conclou: "Jo no hi entenc, de política, però potser que s’ho facin mirar".