El dilema del presoner a escala global

En un article publicat al New York Times la setmana passada, Alexandra Stevenson es referia a un segon “xoc xinès”. El primer, fa dues dècades, correspondria al desplaçament d’una part significativa de la producció de fàbriques europees i americanes cap a indústries xineses.

Ara, les mesures impulsades per l’administració Trump estan portant la Xina a incrementar l’exportació cap a països en desenvolupament; per tal de sostenir un creixement econòmic basat en un superàvit comercial enorme. Aquí neix el segon “xoc xinès”: la destrucció del teixit industrial propi d’aquests països, amb fàbriques xineses en llocs com Vietnam o Indonèsia, on hi creix el malestar social.

Una dinàmica desbocada i fora de control que és conseqüència de la manca d’un mínim govern global. Els països poden decidir sobre el nivell de control de l’activitat econòmica per part de l’estat. En canvi, a escala mundial el trumpisme està eliminant els pocs mecanismes de regulació acordats globalment i el món tendeix cap a un liberalisme salvatge dominat pel guany immediat i un esquema propi del dilema del presoner: cada jugador només busca maximitzar el seu benefici, independentment del de l’altre. En aquesta situació, l’estratègia dominant és la traïció, de manera que l’únic equilibri possible és que tots els jugadors traeixin. Mal futur ens espera si continuem avançant en aquesta direcció.