El mercat que ordena la ciutat

Quan sortim a voltar pel món, allò que ara en diuen viatjar, tothom recomana anar als mercats d’allà on anem a parar. Aquests mercats, alguns adulterats, com alguns del Cap i Casal, o d’altres més famosos i populars, com els dominicals d’alguns punts de la geografia mundial, són retrats, escaneigs i mostres d’allò que els envolta. En les parades, en l’ordre –o el desordre– dels productes, en les veus que hi ressonen i en les olors que s’hi barregen, s’hi pot llegir una manera de viure, de produir i de relacionar-se amb el menjar.

Els mercats, més que cap altre espai, expliquen la relació d’una comunitat amb la seva alimentació. Diuen què es cultiva, què es caça, què es compra, què es valora i què es descarta. I també diuen com s’ha decidit posar ordre a tot plegat. Perquè un mercat no és només un espai de provisió: és una decisió política, urbana i cultural.

A Reus, aquesta decisió va prendre forma al Mercat Central. La seva construcció respon a la voluntat de concentrar i regular una activitat que, fins aleshores, s’escampava pel centre de la ciutat. Parades a l’aire lliure, venda ambulant i comerç dispers convivien en un espai que ja no podia assumir el creixement urbà ni les noves exigències sanitàries. Ordenar el mercat era, en el fons, ordenar la ciutat.

El projecte del Mercat Central, redactat als anys trenta per l’arquitecte municipal Antoni Sardà i Moltó i culminat amb la inauguració de l’edifici l’any 1949, s’inscriu plenament en aquesta lògica. No es tracta d’una arquitectura que busqui l’espectacle ni la representació simbòlica, sinó d’un edifici pensat per funcionar. La seva volumetria clara, la racionalitat de la planta i l’organització interior responen a criteris d’eficiència, control i higiene, però també de permanència.

Dins el mercat, el menjar deixa de ser un element caòtic per convertir-se en sistema. Les parades s’ordenen, els recorreguts es fan previsibles, i la llum i la ventilació garanteixen unes condicions òptimes per a la conservació dels aliments. Però aquest ordre no anul·la la vida: la canalitza. El mercat continua sent un espai de conversa, de recomanació, de transmissió de coneixement culinari. Aquí s’aprèn a triar un peix, a reconèixer una fruita madura, a cuinar segons la temporada.

El Mercat Central de Reus és també un mapa del territori. Els productes que hi arriben expliquen una relació històrica amb el Camp de Tarragona: l’oli, els fruits secs, les hortalisses, el vi. El mercat esdevé així un punt de contacte entre el món rural i la ciutat, entre qui produeix i qui consumeix. Aquesta proximitat, avui tan reivindicada, ha estat durant dècades una pràctica quotidiana.

Amb el pas del temps, els hàbits han canviat. La competència d’altres formats comercials, la transformació dels horaris i la manera de cuinar han obligat el mercat a adaptar-se. Però, malgrat aquestes transformacions, el Mercat Central manté una funció essencial: recordar que l’alimentació no és només una qüestió de preu o de rapidesa, sinó de relació, de coneixement i de territori.

Quan avui visitem mercats arreu del món buscant autenticitat, sovint oblidem mirar els propis. Per això, amb aquest primer article dedicat al Mercat Central de Reus, obrim una sèrie dedicada als nostres mercats municipals, per descobrir-nos i reconèixer-nos a la parada del mercat i a la nostra taula.