El mercat del riu
El riu Ebre ha estat, és i serà un dels eixos més importants no només de Catalunya sinó de tot el sud d’Europa. Potser abans força més que ara, considerant-lo com a eix viari, però com a eix de comunicació, cultural, comercial… és imbatible!
Aquesta relació no només va del Delta a Reinosa, sinó també d’una riba a l’altra. A Tortosa, aquesta condició es fa visible d’una manera gairebé física. El riu no és un decorat: és presència constant, memòria activa i horitzó compartit. Durant segles, l’Ebre ha articulat la ciutat i n’ha determinat el caràcter obert, comercial i mestís. Aquí el riu no separa, connecta.
En aquest context, el Mercat Municipal no és un equipament qualsevol. Situat a tocar de l’aigua, és hereu directe d’aquesta cultura de l’intercanvi. Si l’Ebre ha estat via de comunicació, el mercat n’ha estat la plaça pública; si el riu ha transportat productes i persones, el mercat els ha convertit en relació, en conversa i en vida quotidiana.
Però, sobretot, el mercat és el lloc on el riu es fa gastronomia. L’horta fèrtil de ribera, els cítrics, l’oli, els arrossos del Delta, el peix i el marisc que l’Ebre acompanya fins al mar… Tot aquest paisatge acaba sintetitzat a les parades. El territori no s’hi explica només amb paraules, sinó amb gustos i sabors.
El projecte va néixer en un moment en què Tortosa estava transformant-se: la ciutat obrava en terrenys guanyats al riu i es desplegava cap a l’exterior, reorganitzant l’espai al voltant dels nous eixamples. La iniciativa va ser encarregada, en primera instància, a l’arquitecte municipal Joan Hervàs a la fi de la dècada de 1870, però va ser represa i modificada l’any 1884 per Joan Abril, arquitecte amb una visió més ambiciosa i que desenvolupà gran part de la seva obra a Tortosa i les Terres de l’Ebre. Tot i ser un projecte municipal, l’obra va ser finançada pel Banc de Tortosa, a canvi de la seva explotació al llarg d’uns vint anys vista.
L’obra és un bon exemple d’arquitectura eclèctica al sud del país. La seva aparença enllaça elements neomedievals amb solucions arquitectòniques del seu temps. La planta, que ens pot recordar la mateixa que utilitzen les catedrals del vi, és basilical.
A l'interior destaca la gran estructura metàl·lica interior, obra de Joan Torras i Guardiola, conegut com “l’Eiffel català”. Torras i Guardiola va dissenyar catorze encavallades de ferro amb perfil parabòlic que permeten cobrir grans llums interiors mantenint un espai diàfan i molt lluminós –una solució tècnica avantguardista per a un edifici de mercat d’aquella època–, una estructura que es repetirà en altres mercats de Catalunya.
La seva situació privilegiada, solera i bona colla de comerciants, el converteix en el punt de partida i descoberta de la cuina, cultura i tradició de les Terres de l’Ebre.