Mercosur: quan competir deixa de ser just

Recórrer tres supermercats per trobar raïm produït relativament a prop no hauria de ser normal en un territori ple de vinyes. I, tanmateix, és el que em va passar l’any passat. El producte que omplia els prestatges venia majoritàriament de fora, mentre la pagesia d’aquí veu com cada cop li és més difícil sobreviure. Aquest exemple quotidià explica millor que cap informe què està passant amb el sector primari. La pagesia fa anys que arrossega una burocràcia feixuga, normes cada cop més estrictes i costos creixents. Ara, a tot això, s’hi afegeix l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, que agreuja encara més una situació ja molt delicada.

El problema no és el comerç, sinó la desigualtat de condicions. Exigir uns estàndards molt elevats als agricultors europeus mentre s’importen productes de països on aquestes normes no s’apliquen és una competició deslleial. És com fer jugar el Barça contra l’Alcover: el resultat està decidit abans de començar. El cas del glifosat n’és un exemple clar: prohibit a Europa des de fa anys, però utilitzat sense límits a Sud-amèrica.

Davant d’aquest escenari, les mobilitzacions de la pagesia són més que legítimes. No demanen privilegis, sinó poder treballar i viure dignament de la seva feina. Tot plegat ens interpel·la com a consumidors, però també com a ciutadans. Cal recordar que aquestes decisions es prenen a Europa. Potser semblen llunyanes, però les seves conseqüències arriben directament al nostre territori i al nostre dia a dia.