De Muller, de Tarragona a Reus

El 1851, amb vint-i-dos anys, August de Muller i Ruinart de Brimont (1829-1893) va arribar a Tarragona, procedent de Reims. Pertanyent a una important família vitivinícola d’Alsàcia, De Muller va buscar una zona a Espanya a la qual no hagués arribat la plaga de la fil·loxera on va centrar la seva activitat en la criança i exportació de vins. Els volums de les seves vendes a l’exterior, amb sucursals a Bordeus i Londres, el van convertir en l’empresari de referència a Tarragona de la seva època, una ciutat en la qual durant bona part del primer terç del segle XX el comerç del vi va ser el principal estendard econòmic, enfront d’altres activitats de molta menor entitat. El port de Tarragona es va convertir en la base exportadora de De Muller.

El patriarca dels De Muller va ser també l’artífex de l’establiment a Tarragona dels cartoixans de la Grande Chartreuse, el 1882, als quals va cedir l’antiga Fabril Tarraconense (una fàbrica de filats i teixits, sense activitat des del 1869), on produirien el licor Chartreuse durant més d’un segle. August de Muller va contribuir en altres accions de mecenatge, moltes de les quals vinculades amb l’Església. Empresarialment, juntament amb el sector vinícola, De Muller va actuar també com a importador i distribuïdor de sofre d’origen sicilià, va crear una línia de passatgers que va unir Tarragona amb Buenos Aires i va intentar aventurar-se en la indústria del ferrocarril.

Amb la incorporació del seu fill Josep Maria de Muller i Patxot (1861-1920) a l’empresa, la companyia va iniciar les exportacions als Estats Units, la Xina, l’Índia i el sud-est d’Àsia. Segons la comptabilitat de l’empresa, a la fi de la dècada dels anys vint del segle passat s’haurien exportat més de 250 milions de litres. El que realment va catapultar la fama de De Muller van ser els vins dolços i de missa, gràcies a les distincions aconseguides per part del Vaticà, que va convertir la signatura tarragonina en proveïdora pontifícia de vi de missa, privilegi atorgat per Pius X i que es va anar renovant en successius papats fins al de Joan XXIII, moment en el qual el Concili Vaticà II va eliminar tota mena de privilegis comercials per a marques privades.

La vocació industrial dels De Muller –coneguts popularment com "el celler del carrer Reial"– es va manifestar en la inversió en avenços tècnics molt rellevants per a l’època, com va ser, per exemple, la instal·lació el 1928 de la primera cambra frigorífica industrial d’Espanya, destinada principalment als vins de missa. La pèrdua del privilegi vaticà a la dècada del 1960 no va fer minvar la producció, ja que les xarxes comercials obertes per De Muller es van mantenir i van fer que el vi de missa elaborat a Tarragona continués present a mig món durant les dècades següents.

En l’últim terç del segle XX l’empresa va experimentar tot un seguit de dificultats que van ser finalment insalvables, i que la van abocar a presentar, el 1993, la suspensió de pagaments. En el document dirigit al jutjat, De Muller SA posa l’accent en els problemes de tresoreria, l’escassetat de la demanda i la crisi vinícola. També exposa com a garanties per al seu reflotament la viabilitat dels pagaments a proveïdors, ja que estava garantida per les obres d’art del fons familiar i també per la seva participació accionarial en les societats Saint-Galmier (companyia de botons de nacre) i Vinos Solé y Cía., amb seu a Constantí, entre altres actius.

L’empresari reusenc Pere Martorell Aguiló (1932-2025), un dels grans homes d’empresa que ha donat Reus en la segona meitat de l’últim segle, va negociar amb la família De Muller l’adquisició de la societat. Primer va reunir tots els accionistes per explicar-los la seva oferta; la trobada es va fer al Teatre Metropol, amb més d’un centenar d’accionistes presents. Martorell pagarà una quantitat a la família i després aixecarà la suspensió de pagaments al jutjat (els deutes de la societat es xifraven en uns 200 milions de pessetes). Així, el juny del 1995, Martorell, que ja havia construït un celler a Reus el 1994, a la finca Mas Valls, va adquirir tots els actius de De Muller SA i, el 1996, va iniciar el trasllat de les botes i part de la maquinària del carrer Reial de Tarragona al nou emplaçament. La venda de les naus de Tarragona va proporcionar al nou propietari oxigen financer per fer front a l’operació d’adquisició. Al mateix temps, Martorell Aguiló va adquirir als germans Albert i Antoni Cochs la marca reusenca de vermut Iris, un segell històric que no passava pel seu millor moment.

De Muller, en mans dels Martorell, produeix altres vins sota les denominacions d’origen Tarragonès i Priorat. En l’actualitat, la signatura elabora dos milions de litres anuals, dels quals un 30 % corresponen a vermut i una part encara més significativa al seu vi de missa, sota l’etiqueta De Muller. El celler és dirigit actualment per Pere Martorell García.