Www.ruthtroyano.cat“Conec un lloc / a prop d’aquí i que el descriuen com un paradís. / Té verd i blau, té mar i prat/ i paret seca que explica el seu passat”.
Repasso la lletra de l’últim tema musical de les Sommeliers. Les descobreixo a través de les xarxes socials i en soc fan des del primer dia. Vaig creure equivocadament que es dedicaven al vi pel nom que van posar al quintet. Com que l’advocada Gemma Torelló (Agustí Torelló Mata) va dur-les a les seves caves, aviat van començar a interpretar el seu repertori ple de tendresa en altres espais de (vi)da, sensibles a les arts i a la música clàssica tamisada per la contemporaneïtat i la feminitat.
Quan vaig llegir Laia Corbella a www.laconca51.cat citant un estudi de la Universitat d’Edimburg que conclou que el gaudi del vi pot ser un 36% superior si va acompanyat d’una música que li sigui coherent, les vaig tenir presents de nou. A la 8a edició del Vigralla, el festival de cultura del vi que s’organitza a Llorenç del Penedès, ho vam corroborar. La seva interpretació subtil, delicada, matisada pels sons del violí, el clarinet, el violoncel, el piano i la veu, ponderava cada glop de vi i cada mos de pa servit. Un maridatge a tres bandes en un espai patrimonial únic: la Cooperativa Llorenç, edifici modernista de Cèsar Martinell, tenyit per a l’ocasió de llums grocs, rojos i blaus, enaltint l’arquitectura de fusta al sostre i els dipòsits de ciment als laterals, on encara s’hi fa vi. El luxe de ser en un espai gairebé centenari que es recicla un cop a l’any per esdevenir un escenari imponent. El Vigralla demostra el poder del cooperativisme, de les persones que creuen, fan i beuen vi. No és casual que La Cumprativa celebri 100 anys. Hi ha tenacitat al darrere.
Sommeliers musica un maridatge excèntric perquè el pa i el vi han sigut companys de viatge a taula, al llarg dels segles, però els hem prestat poca atenció. El refranyer no obstant positiva l’aliança: “A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer”. Malvasia de Sitges de Jané Ventura, Xarel·lo d’Un sol Cel, Macabeu de l’Apical i Sumoi de Cellers Domenys, vins artesans que omplen cos i ànima de plaer. A vegades per inconsciència, a vegades per desconeixement enològic, hem deixat perdre les varietats patrimonials. Els enòlegs les reivindiquen ara i les eleven. Tastem vins purs amb pans del forn de llenya de Cal Fonsu, amb Ada Lluch, cinquena generació, de guia espiritual. En diu “invents”, però per a nosaltres són pessics de glòria: pa de panses i nous, pa d’olives Kalamata, pa de llorer i pa de maduixes i remolatxa. Tocar el cel des de la Terra. Identitat. Creativitat i autenticitat al pa i al vi.
“Tot és diferent. Respira vida, veles i vaixells […]”. Mediterrani. “Amb pa, música i vi es fa curt el camí”.