Tarragona supera per fi el turisme prepandèmic gràcies a la desestacionalització

Vila-secaL'aposta per atraure visitants més enllà del sol i platja està donant els seus fruits a les comarques tarragonines. El nombre de turistes que van visitar el sud del país durant l'any 2024 va superar, per fi, les dades prepandèmiques al registrar un total de 21,4 milions de pernoctacions, fet que suposa un increment del 5,23% respecte a l'any 2023. L'any anterior al confinament mundial, el 2019, el turisme va registrar 20,9 milions de pernoctacions a les comarques tarragonines i el sector ha treballat amb aquesta dada al cap durant aquests cinc anys per aconseguir superar-la. Assolida ja aquesta fita, l'objectiu és ara tancar un any de rècord, és a dir, superar les xifres del 2017, amb els seus 22,3 milions de pernoctacions, segons ha explicat aquest dilluns Berta Cabré, la presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), que representa el 90% de les places de la demarcació.

Amb les dades a la mà, Cabré ha explicat que s'ha produït "un estancament" els mesos de juliol i agost, durant els quals el creixement només ha estat del 0,01% i de l'1,10%, respectivament, uns percentatges d'increment molt inferiors als que s'han pogut veure la resta de l'any. En comparació amb el 2023, els mesos de gener a juny i setembre, octubre i desembre, que sempre han estat els més fluixos, han viscut uns increments del 6%. El cas de novembre és diferent, perquè les tempestes d'aquest any han fet caure el turisme. D'aquesta manera, l'estancament dels mesos estiuencs s'ha vist compensat per la bona resposta dels visitants durant la resta de l'any i això és, exactament, el que busca el sector. "Ens estem desestacionalitzant i estem creixent en els mesos que volem créixer", ha dit Cabré, que considera que l'escenari ideal seria tenir una ocupació hotelera del 80% durant tots els mesos de l'any. La diferència entre el volum de turistes, però, segueix sent aclaparadora. Dels 21,4 milions de pernoctacions d'aquest 2024, 8,1 han estat només durant els mesos de juliol i agost.

La portaveu del sector turístic ha explicat que ningú està treballant per decréixer a l'estiu sinó que és un fet que es produeix "de forma natural" perquè, des de fa anys, els esforços del sector se centren en buscar visitants per a la resta dels mesos. "Nosaltres no insistim, ni anem a buscar un client que vulgui venir el juliol i l'agost. El decreixement es produeix si no fas res", ha dit. Per contra, els tornejos esportius que se celebren durant l'any, l'aposta de Port Aventura per festes com el Carnestoltes o Halloween o la gastronomia permeten convèncer cada cop més turistes que la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre són una bona destinació.

Sense russos

Una de les grans dificultats per recuperar les bones xifres turístiques ha estat la guerra entre Rússia i Ucraïna. Des que va començar el conflicte, els russos tenen prohibida l'entrada a la Unió Europea i això ha tingut un impacte molt negatiu en termes turístics. A les comarques tarragonines el turisme rus era el tercer i l'any 2019 va arribar a registrar 1,3 milions de pernoctacions, el 6,2% del total. Sense aquesta porció del pastís, el sector ha hagut de buscar-se la vida i, a base de molta promoció, ha trobat noves nacionalitats. Els irlandesos (1,2 milions de pernoctacions) han crescut per exemple un 9% respecte a l'any anterior, mentre que els alemanys (1,1) han crescut un 15%. Els espanyols, amb 11 milions de pernoctacions, continuen sent els més fidels.

El sector turístic també busca des de fa temps uns visitants asiàtics que, segons Cabré, acostumen a fer moltes compres als països que visiten. I una de les claus per atraure els turistes asiàtics podria ser el polèmic projecte del Hard Rock, que sembla més llunyà que mai després que ERC i els Comuns forcessin el PSC a recuperar els impostos que tenia el joc. L'any 2014, per seduir la multinacional nord-americana, el Parlament va aprovar una llei per reduir els impostos al joc del 55% al 10%, que ara quedarà cancel·lada. Tot i així, Cabré ha defensat que encara no es donen per vençuts i que tenen esperances que algun dia sigui una realitat.