COMUNICACIÓ

La televisió local: entre el poc realisme de la TDT i la revolució d’internet

El mapa radioelèctric del Camp de Tarragona, dissenyat la dècada passada pel govern espanyol, té poc a veure amb la situació actual que ha creat el mercat

L’arribada de la televisió digital terrestre (TDT) a finals de la dècada passada va ser una oportunitat per regularitzar la situació alegal de les emissores locals de televisió al Camp de Tarragona, però també va provocar la desaparició d’alguns canals. Una dècada després ha quedat més que demostrat que la planificació de l’espai radioelèctric del nostre territori va ser totalment irreal. Aquesta planificació partia del Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Local, que el govern espanyol havia fet el 2004 i que dividia el Camp de Tarragona en tres espais radioelèctrics: per una banda hi havia el Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà; per l’altra, el Baix Camp i el Priorat; i, finalment, el Baix Penedès es va agrupar amb l’Alt Penedès i el Garraf. Cada espai tenia un múltiplex que permetia quatre canals de televisió.

Era una època de puixança econòmica global, però la posterior implantació de la TDT es va fer en un context de crisi. En els últims anys les televisions locals han fet una aposta decidida per difondre els continguts per internet i les xarxes socials, conscients que són el futur i que la TDT aviat serà història.

En el cas del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, un dels quatre canals havia de ser públic i els altres tres privats. El concurs va atorgar les llicències privades a Canal Català, TeleTaxi TV i Lauren Films.

Una iniciativa privada fallida

Les dues últimes mai van arribar a emetre, mentre que Canal Català ho va fer fins al 2013, any en què va desaparèixer. Punt TV, que emet continguts només d’àmbit nacional, va comprar-ne la llicència. Joan Martínez Vergel va dirigir Canal Català entre el 2008 i el 2010 i va pilotar la transició del món analògic al digital i el trasllat dels vells estudis del carrer López Peláez a uns de molt més amplis i moderns al Marina Port Tarraco.

“Emetíem entre 3 i 4 hores diàries de programació pròpia, amb informatius, esports i un magazín de debat. Teníem molta redifusió i continguts que ens arribaven de la cadena a Barcelona. Però va arribar la crisi i van baixar els ingressos de publicitat, i reduir costos volia dir disminuir la qualitat del producte. I vaig deixar-ho perquè no volia entrar en aquest joc”, recorda Martínez Vergel, que afegeix que veu molt difícil en el context actual del sector que hi hagi un altre canal privat si no és com Canal Reus, que rep una quantitat molt important de finançament públic.

Un consorci que funciona

En el cas del canal públic, set ajuntaments -Tarragona, Salou, Vila-seca, Torredembarra, Constantí, Valls i Montblanc- van formar el Consorci per a la Gestió de la TDT del Camp de Tarragona, i el setembre del 2009 TAC12 TV va començar les emissions. Nou anys després ja hi ha dos ajuntaments més que s’han sumat al consorci: Altafulla el 2012 i l’Espluga de Francolí aquest mateix any.

A TAC12 TV hi treballen una dotzena de persones i la plantilla s’ha mantingut molt estable. Emeten una mitjana de dues hores diàries de producció pròpia, però aquesta xifra augmenta quan hi ha retransmissions de festes majors o de les processons de Setmana Santa. Les audiències dels informatius arriben fins als 80.000 teleespectadors. “La nostra aposta com a mitjà de comunicació és aquella informació de proximitat a la qual no arriben les televisions generalistes. Hem trobat algunes temàtiques per les quals podem fer una aposta important, com els castells. Ho hem potenciat amb recursos propis i en coproducció amb La Xarxa Televisions i aconseguim audiències molt importants. Podem arribar a 120.000 teleespectadors”, explica Xavier Abelló, director de TAC12 TV. Les coproduccions amb altres televisions sovintegen, com passa amb la Televisió Terres de l’Ebre, que organitza debats i entrevistes electorals, i també amb Betevé.

“Cada societat té els mitjans que es mereix. Al Camp de Tarragona hi ha lloc per a una televisió pública i una de privada. La planificació del govern estatal, amb vuit canals per a aquest territori, va ser excessiva”, afirma Abelló, que apunta que la televisió local és un fenomen molt propi de Catalunya i que en altres territoris de l’Estat i Europa, amb televisions molt més comercials i uns estàndards de qualitat diferents, no és tan habitual. Abelló considera que en pocs anys la tecnologia en el món de la televisió ha evolucionat “a una velocitat impressionant” i els processos s’han fet més senzills i econòmics.

Un tancament polèmic

Al múltiplex de les comarques del Baix Camp i el Priorat li corresponien dos canals públics i dos de privats. Un dels públics era per a l’Ajuntament de Reus, que mai ha posat en funcionament cap canal, mentre que l’altre havia d’unir diversos municipis de la comarca en el consorci de la TDCamp. Va ser un dels primers que es va constituir a tot Catalunya, el 2006, i estava participat per sis organismes públics del Baix Camp: Cambrils, Mont-roig del Camp, Vandellòs i Hospitalet de l’Infant, la Selva del Camp, Riudoms i el Consell Comarcal del Baix Camp. Cap, excepte Cambrils, va complir amb l’obligació d’aportar fons per al manteniment i l’explotació del canal. El consistori cambrilenc es va quedar sol i el gener del 2013 va tancar l’emissora de televisió i la ràdio locals -amb trenta anys d’història- al·legant que el seu elevat cost (400.000 euros a l’any) era inassumible. El tancament va deixar vuit periodistes a l’atur. Uns mesos abans ja s’havia fet un important ERO, i s’havia reduït una plantilla que havia arribat a tenir quinze treballadors.

Transició exitosa

En el sector privat, Canal Català havia guanyat una de les llicències per emetre, però mai ho va arribar a fer. L’altra va ser per a Canal Reus TV, que havia començat les emissions el 1998 i estava molt consolidat a la ciutat, tal com explica Francesc Domènech, que va ser-ne el director entre el 2003 i el 2011: “La gent de Reus s’havia adonat que era una televisió molt ben feta, un bon producte. I l’eslògan estava molt ben triat: Mira’t. Buscaven que s’hi veiés molta gent. Jo mateix era molt escèptic amb la televisió local, però vaig veure que la falta de recursos es pot suplir amb professionalitat i creativitat”.

Domènech apunta que l’arribada de la TDT va representar un canvi molt gran: “Hi havia una part negativa, i és que vam passar de tenir vuit o nou canals al comandament, que volia dir que la gent et trobava fàcilment, a tenir desenes de canals. Això feia que t’haguessin de buscar expressament i et complicava la visibilitat. Però tenia un vessant positiu, i és que amb la regularització del sector deixàvem enrere una situació d’alegalitat que creava incertesa, perquè una cadena estatal et podia ocupar la freqüència i no podies fer-hi res. Guanyàvem seguretat jurídica. I també vam millorar molt la qualitat tècnica, i vam arribar a equiparar-nos amb les grans cadenes”.

Entre la tradició i la singularitat

Al Vendrell hi ha televisió local des dels anys 80, i en aquella època la productora 1A ja emetia esporàdicament esdeveniments com la festa major en una freqüència llogada a l’Ajuntament. El 1996 el consistori va sumar la televisió a la ràdio municipal i va crear el Vendrell Televisió, la qual cosa va fer que s’ampliessin les instal·lacions de la ràdio i la plantilla. “El canvi a la TDT va ser traumàtic, ja que vam entrar en un múltiplex on hi havia dos canals públics. Un era per a Vilanova i Sitges, i al Vendrell ens havíem d’entendre amb Vilafranca per crear un consorci. Mai ens vam entendre i tots dos estem emetent de manera irregular. Nosaltres ho fem en la freqüència que correspon al 3deVuit. Com que ells no emeten, ens l’han llogada”, apunta el director tècnic del Vendrell TV, Víctor Merencio, que creu que la planificació de la TDT es va fer malament.

El 3/24 del Camp de Tarragona

La Selva del Camp té una llarga tradició audiovisual, que arrenca a començament de la dècada dels noranta amb emissions de festes i altres esdeveniments locals. El 2002 es va crear Canal Camp a partir de les instal·lacions de la Selva, en col·laboració amb altres ajuntaments com el de Cambrils, Constantí i l’Hospitalet de l’Infant. La falta d’acord entre institucions va deixar la Selva del Camp sola en el projecte, que ha perviscut fins a l’actualitat, amb una llicència d’emissió per internet i fent servir també una freqüència de TDT.

Amb una plantilla de 4 persones, Canal Camp emet les 24 hores del dia en un format semblant al del canal 3/24 de Televisió de Catalunya, i té uns continguts informatius locals que es van actualitzant. De manera excepcional també inclou algun documental d’àmbit local i programes de La Xarxa. Actualment s’està preparant per poder emetre en streaming.

La televisió “nuclear”

TV Vandellòs és un cas únic al Camp de Tarragona, ja que emet amb dos centres emissors propis, sense passar per la Mussara. Pot fer-ho perquè és a la zona d’influència de la central nuclear de Vandellòs II i, en cas d’emergència, la televisió seria el mitjà de comunicació per fer arribar la informació a la ciutadania. Però Vandellòs té una llarga tradició de televisió, que va començar a finals dels vuitanta gràcies a les emissions irregulars que un grup d’amics de la població feia sobre les festes majors del municipi. El 1995 l’Ajuntament va fer una gran inversió per substituir les càmeres domèstiques. TV Vandellòs emet una mitjana de dues hores diàries de programació en redifusió. Aquest mes de juny ha retransmès per primer cop un ple municipal per la pàgina de Facebook.

Jocs Mediterranis de Tarragona: un gran repte

Els Jocs del Mediterrani de Tarragona, celebrats del 22 de juny a l’1 de juliol, han sigut, segons el director de TAC12 TV, Xavier Abelló, “el desplegament més important de la televisió local a Catalunya”. Per cobrir aquest esdeveniment, que s’ha fet en 15 seus diferents, s’han necessitat un centenar de persones en coproducció entre TAC12 TV i La Xarxa Televisions, que aplega 49 televisions locals d’arreu del país.

Durant els deu dies de competició s’han fet dues retransmissions esportives diàries i cinc informatius diaris, amb un grau d’especialització molt alt.

El futur: en transició cap a internet

Les televisions locals estan potenciant gradualment els seus continguts a internet i el que emeten per antena ho pengen a la seva pàgina web i ho comparteixen a les xarxes socials. “El futur de la televisió passa per ser tota per internet. És una transició més llarga del que molts experts pronosticaven, però arribarà un dia en què tindrem un ordinador al menjador i hi mirarem la televisió, sense graelles. La TDT deixarà d’existir”, assenyala Abelló, que afirma que, segons les dades que tenen, actualment l’emissió per internet de TAC12 TV encara no ha superat l’emissió per la TDT. Víctor Merencio, d’El Vendrell TV, considera que “la transició la marcarà la gent”. “Hem de tenir en compte el paper dels operadors privats i la implantació de les smart TV a les llars”, afegeix. Des de Canal Camp, David Prats assenyala que a l’emissora selvatana el consum per l’aplicació de mòbil ja supera el consum des de la pantalla de televisió i estan treballant per poder emetre en streaming. Prats té molt clar que en un futur no gaire llunyà deixaran d’emetre per TDT.

El director de Canal Reus, Sergi Vallhonrat, explica que en els tres últims anys han fet un gran esforç per obrir-se a altres canals més enllà de la TDT. “Estem en una revolució que, a causa de l’impacte d’internet, afecta tots els mitjans. Els estudis de les grans cadenes apunten que la mitjana d’edat dels usuaris de la TDT és de seixanta anys i volem arribar a un nou públic més jove”, comenta. El gener del 2017 Canal Reus va estrenar una nova web adaptada a smartphones i tauletes i ha apostat per continguts en xarxa amb càpsules de dos o tres minuts. “Hem notat un creixement molt important del consum per aquests canals”, assenyala Vallhonrat.

Més continguts de