Tornen a repicar els campanars
Una sensació de déjà-vu s’ha instal·lat al meu cervell des de la setmana passada. Semblava que la futura Àrea Metropolitana de Tarragona avançava des de feia uns mesos a bon ritme i, de cop, frenada en sec. L’escull és la ubicació de l’estació intermodal ferroviària. Semblava que hi havia consens que aquesta infraestructura essencial per a la mobilitat del Camp de Tarragona s’havia d’ubicar al terme municipal de Vila-seca, però l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, la vol a l’anomenada Horta Gran, a ponent de la ciutat. El seu homòleg de Vila-seca, Pere Segura, ha reaccionat amb vehemència i ha deixat els treballs al voltant de l’àrea metropolitana, amb el suport de Valls en la seva postura. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, es desmarca del seu company de partit tarragoní i segueix apostant per Vila-seca.
Qui escriu recorda el Consorci del Camp de Tarragona, aquell ens supramunicipal de la primera dècada del segle XXI que lideraven Joan Miquel Nadal i Lluís Miquel Pérez, alcaldes de Tarragona i Reus, amb seu precisament a Vila-seca, llavors governada per Josep Poblet, que el 2007 assumiria la presidència de la Diputació de Tarragona. Un any abans s’havia inaugurat l’Estació del Camp de Tarragona de l’AVE, entre la Secuita i Perafort. Havia costat molt que l’alta velocitat tingués parada a terres tarragonines, ja que el projecte inicial dibuixat des de Madrid enllaçava Lleida i Barcelona sense trepitjar la demarcació.
Un enginyer, d’aquells que en saben un niu de la matèria, m’explicava que aquella estació a l’interior del Tarragonès només tenia lògica si a uns quilòmetres hi havia una estació intermodal que fos el veritable nus de comunicacions: tramvia, autobusos, aeroport de Reus... Han passat dinou anys i, després del que hem vist aquesta darrera setmana, no hi ha consens d’on l’hem de situar.
El Consorci del Camp de Tarragona va acabar desapareixent de forma discreta. Ha arribat una nova generació de polítics i semblava que alguna cosa havia canviat. Però no. Som gent del llamp i els campanars tornen a tocar fort i, enmig dels repics, la mobilitat a la segona àrea metropolitana de Catalunya segueix sense acabar de resoldre’s.