Vins d’arrels i ales
Les comarques de Tarragona no són només rebost del país, sinó també i especialment el mosaic de vinyes més complex, divers i ric de tot Catalunya que ens salvaguarda el paisatge i ens el fa resilient. Potser per això, des dels inicis, aquest suplement s’ha alimentat d’històries vitivinícoles amb arrels i ales que ens han recordat mensualment que el vi és una conseqüència deliciosa de la domesticació humana del cep i, intrínsecament, la voluntat de fer perviure una cultura.
Hem narrat les vivències de persones arrapades a la terra, de cellers que miren de respectar i innovar; hem explicat que som davant la generació d’enòlegs millor preparada de la història i en això alguna cosa hi tenen a veure la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona o l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset. També dels reptes i les oportunitats del sector, avui més lligades que mai a la volatilitat climàtica i als canvis d’hàbit en el consum. Amb sequeres i altes temperatures es matisarà segur el perfil de vi que estem acostumats a beure, com ja van mutant les comunitats vegetals d’algunes regions vitivinícoles que passen molta set i tenen foc a terra; els costers tel·lúrics de la DOQ Priorat, per exemple. El nostre paladar demana vins més àgils i frescos, més blancs, rosats i bombolles; i els negres, que seguiran sent altaveu del patrimoni valuós de vinyes velles, revisaran el seu cos per recuperar atractiu i desig.
Al llarg dels anys hem parlat de moltes ciències que van lligades a l’enologia: des de les belles arts i la filosofia a la biologia, la geografia o la geologia... El vi té la virtut d’enllaçar molts ecosistemes de pensament, perquè és una extensió de la vida. Les ampolles s’han omplert de qualitat, de dignitat i de valor, però encara han de créixer molt més aquests paràmetres. Els vins estan avui més amarats de conviccions i de raons. De la voluntat de donar vida als sòls, d’intervenir poc al celler, d’usar menys sulfits i de diversificar dipòsits per madurar i fer criances. Bevem vins amb més puresa i identitat, amb més caràcter i personalitat. Vins àgils a la copa; el vi que és la més civilitzada i intel·lectual de les begudes, que no vol que l’ésser humà l’abandoni perquè, junts, encenen la taula.
Es beu menys però millor. Ho hem explicat. Com també hem narrat com els sommeliers ensenyen humilment a viatjar a un lloc molt concret i a una anyada molt determinada cada vegada que serveixen una ampolla. Ens conviden a no tenir-li por, al vi, a tenir-li totes les ganes. A beure conscientment i sense complexos. Des d’aquestes pàgines hem animat els joves a atrevir-se, perquè d’ells depèn trencar l’estadística a la baixa en el consum. És una beguda mediterrània i contemporània, amb elaboracions cada vegada més naturalment autèntiques i dissenys creatius. I sí, es pot beure vi bo amb llauna. Ho hem argumentat. En una calçotada, a la platja o després d’haver fet un cim. Si comencen per aquí, tindrem una part del problema resolta. Però també podem provar de recuperar el porró d’avis i padrins a taula. Perquè no només bevem un líquid, sinó també la seva memòria.