Vols ser diferent, però et fa pànic que t'assenyalin

Si tens una empresa o una marca pròpia, quantes vegades t'has trobat seguint els mateixos camins que tothom, copiant models de negoci i serveis o utilitzant les mateixes fórmules? Diverses, oi?

I per què passa això? Perquè ens fa por sortir del patró. Veiem com treballa la resta i pensem que, si així ja funciona, més val fer el mateix. No volem córrer el risc de ser "massa diferents", no sigui cas que el mercat ens ignori. Però amb aquesta por de diferenciar-nos, caiem en l’anonimat.

Pensa-hi: quantes vegades has canviat una opinió, el teu look o una publicació a les xarxes socials per no incomodar o per no destacar massa? Ens han ensenyat que ser diferent és un risc, però compte, perquè la conformitat ens dona una falsa seguretat de passar inadvertits i ens converteix en clons.

Moltes vegades la por al rebuig i a ser "diferents" és més gran que el desig de brillar amb llum pròpia. Però, què passaria si et digués que aquesta por de destacar té arrels molt més profundes en la nostra evolució com a espècie?

L’experiment de Solomon Asch va demostrar com la influència social pot fer que perdem la nostra individualitat per encaixar en un grup. A l'experiment hi apareixia un seguit de persones que entraven en un ascensor i miraven totes cap a la mateixa direcció. Una d'elles, la víctima de l'experiment, tot i saber que era absurd, seguia la resta per por de quedar-se sola. Aquest comportament no és nou, ve de la prehistòria: els humans som mamífers socials que ens movem en manada, i la nostra supervivència com a espècie depèn d'aquesta adaptació al grup.

En el món empresarial, sovint actuem com si fóssim part d’aquest experiment de conformitat. Copiem contínuament i ens adaptem als estils de comunicació i promeses de la resta per evitar ser exclosos. Però, deixa’m fer-te una reflexió: la diferència és incòmoda, sí. Et posa en el punt de mira. Et fa vulnerable. Però també és la que et dona veu, la que et fa memorable i la que t’allunya del que és previsible. La mediocritat és segura, però mai serà inspiradora.