La democràcia sempre guanya
Totes aquelles llibertats que tant van costar de guanyar un dia ens les estan prenent a poc a poc, i això no ho podem permetre. I s’ha demostrat que davant d’amenaces el poble català respon amb més força que mai, que aquest no és el camí que nosaltres volem. Que aquí, a la futura República Catalana, no hi entenem d’opressions, d’amenaces ni d’intimidacions. Nosaltres en sabem de diàleg, de poder expressar-nos, de poder votar. Per això l’1 d’octubre votarem.
Amb amenaces a alcaldes, al poble, entrant en impremtes, desallotjant actes, desmuntant parades purament informatives, aplicant camufladament l’article 155 i pretenent fer-nos callar només aconseguiran tot el contrari. I, per acabar, sisplau deixeu de perseguir paperetes i feu servir els cossos de seguretat d’aquest país per vetllar pels seus ciutadans, tal com un dia ja us vam demanar.
Gràcies, govern espanyol, per demostrar el poc respecte cap al poble català, per demostrar que practiqueu de tot menys democràcia, per fer que qui no volia votar voti. Gràcies per donar-nos cada dia un motiu més per creure i saber que mereixem un futur millor. I ens ho jugarem tot, ho donarem tot, perquè amb tot el que voleu prendre’ns ja no hi tenim res a perdre. Perquè ells potser en saben molt de voler fer-nos callar però nosaltres en sabem molt de democràcia. I al final la democràcia sempre guanya.
REGINA RIGAU
BARCELONA
Mama, aniràs a votar?
Vull posar de manifest com estan vivint aquests dies tot el moviment de l’1 d’octubre alguns infants. El meu fill gran farà 10 anys al desembre, i ahir al vespre, abans d’anar a dormir, em va preguntar: “Mama, tu aniràs a votar l’1 d’octubre?” Jo li vaig dir: “Sí”. I em va contestar: “Però, mama, si vas a votar et posaran a la presó”. I jo li vaig contestar: “Votar és democràcia, i no poden posar a la presó tota una nació, has de defensar els valors en què creus, i jo crec en la democràcia i el dret a decidir”.
És a dir, el meu fill creu que votar pot portar la seva mare a la presó. ¿Això és el que volem que els nens entenguin per democràcia? La por a decidir el que vols?
EILA GUEROLA
MOLINS DE REI
Ens hem d’escriure més
En l’era dels smartphones, les xarxes socials i la comunicació instantània, sembla que s’ha perdut l’essència d’escriure. S’ha deixat d’utilitzar les paraules com el que són. Divertides, humils, romàntiques o agradables però sobretot subtils, enrevessades, plenes de curiositat i emoció, a vegades dures però sinceres i sentides. Ja no s’acostuma a agafar un diari, una llibreta o un full en blanc i escriure per voluntat, fins i tot a vegades necessitat. Perquè aquell dia vols escriure al teu jo del futur o escriure’t a tu mateix, en silenci i sense pensar-hi gaire, per poder rumiar-hi just abans d’anar a dormir. Tant se val si és perquè no saps com afrontar una situació i necessites debatre-ho interiorment o perquè no dones a l’abast de tantes emocions i escrivint és com més t’entens.
Escrivint-nos hauríem de fer-nos propaganda a nosaltres mateixos de nosaltres mateixos, per crear així un vessant autocrític positiu que ens permeti reforçar aquesta confiança que de vegades falta. És una eina molt poderosa per forjar el camí cap a una estima pròpia plena i convincent.
Potser és hora de recuperar vells costums, agafar foli i llapis i deixar enrere les pors o vergonyes. Aquest complex exercici de paciència, creativitat constat i intolerància constructiva és el que ens enlluerna de pau i tranquil·litat en els pitjors moments, el que ens inspira a decidir amb criteri, el que ens permet entendre el sentit de molts perquès. En definitiva, ens ajuda a créixer més ferms i segurs, i sembla que fa temps que ens n’hem oblidat.
SERGI LENCINA
BADALONA