Bicicletes
Es veu que la bicicleta ha passat de ser un mitjà de transport, tal com estudien els infants a l’escola, a ser un vianant més. Caminen per les voreres encara que ho fan a més velocitat, i els vianants les han d’esquivar o cedir-los el pas per no ser atropellats.
Si volem ser respectats com a ciclistes (tant que es queixen que no se’ls respecta a la carretera!) cal fer-ho bé, no cometre negligències i fer el que cal per evitar accidents i els enfrontaments entre les persones.
Tot això es pot dir, per extensió, de patins, patinets, monopatins, segways... Els mitjans de transport van per la calçada i els vianants per les voreres (això també ho estudiem a l’escola). I a més hi ha carrils bici: utilitzem-los!
TONI GIMÉNEZ
CARDEDEU
Guardiola a Montjuïc
En Pep no gasta eufemismes: no hi caben en un país que té una Constitució que és una antigalla, que es va aprovar per sortir del pas, que ja no ens va a la mida, que encara està “ bien atada ”. Podem dir, sense eufemismes, que aquesta Constitució propicia un estat autoritari, que fa difícil el debat públic, i encalla el procés democràtic.
Ens hem fet grans i el vestit ens va estret, voi-là.
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
MATADEPERA
Una reflexió per a Catalunya
En vista de les recents eleccions generals del Regne Unit i dels resultats a Escòcia de l’SNP, voldria dir que ara, a Catalunya, comença una campanya dura i hem de saber transmetre i comunicar els nostres arguments de manera molt pedagògica. No podem pensar, no podem creure que ja ho tenim tot guanyat. De cap de les maneres ens hem de conformar amb l’argument del cofoisme.
Ens cal ser positius, confiar que és possible, però sabent que no ho tenim fàcil. Caldrà bategar molt i fer molta campanya al carrer, a la premsa de casa i a la premsa internacional.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
Casa meva és casa vostra
No es tracta de plagiar l’eslògan de la campanya pels refugiats de l’actual drama de la Mediterrània. L’adopto per referir-me a la disposició que molts catalans tenim a col·laborar amb l’administració catalana el dia del referèndum. ¿Que precinten escoles i centres públics, com malauradament anuncien alguns batlles del PSC? Doncs a casa tinc un garatge de 80 metres, en planta baixa i en un carrer cèntric, que es pot habilitar com a col·legi electoral. Si cal també tinc urnes per posar-hi les paperetes, i si no hi ha paperetes les faré jo amb la meva fotocopiadora, i si cal posar ordre, tinc un uniforme i una gorra de guàrdia urbà, d’un carnestoltes de fa anys.
Amb il·lusió, amb coratge, amb alegria, sense por de les amenaces amb què ens bombardegen cada dia. Per dignitat, pit i collons! O potser cervell i cintura, per actuar amb intel·ligència i escapolir-nos dels entrebancs a temps. Estarem amatents a la vora de qui ens necessiti, ben a la vora. No marxarem de vacances a les Seychelles ni a les Bahames, com a molt lluny a Torredembarra o a la Costa Brava.
Tenim el ferm compromís de defensar la Democràcia, així, en majúscula. Amb nosaltres retronarà (i retornarà) la democràcia. Estem en plena guerra de declaracions amenaçadores i farcides d’insults. L’estat espanyol vol una rendició incondicional o terra cremada. Vol convertir una crisi política en una crisi d’ordre públic, i a nosaltres no ens hi trobarà.
Als que seran encausats, inhabilitats i escarnits pels poders espanyols els diem, amb un crit valent, que no caminaran sols!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA