És seriós: s’ha buscat fer mal a una persona atacant, amb difamació directa i acusació greu i sense base, la seva família. La premsa política d’extrema dreta i un jutge amb voluntat excessiva de notorietat ho han orquestrat a partir d’una denúncia presentada al jutjat per un “sindicat” de motivació espúria.
No prendre una decisió en calent és una mesura sàvia, però el resultat és previsible. Els materials, quan l’esforç supera el límit elàstic, passen a la deformació permanent o a la ruptura. Res torna a ser com abans. Som en aquest punt.
El perill sempre ha estat l’arribada al poder d’una dreta contaminada per una extrema dreta per a la qual ocupar el poder ho justifica tot.
A curt termini, els ciutadans hauran de demostrar què volen. Si dubten o no ho tenen clar, l’onada de l’extremisme se’ls emportarà.
Ens hem quedat sense l’escut que ens protegia... “ens han fet grans” de cop.
JOAQUIM COELLO
BARCELONA
Tradició, creativitat i activisme
La majoria de les meves amigues són professores i en una ocasió una d’elles em comentava que un dia va preguntar a classe quin era el femení d’heroi i li van contestar princesa. No m’ho podia creure! Aquest any per Sant Jordi l’artista TV Boy ha fet honor a totes aquestes nenes, noies, dones que algun dia han pensat que són heroïnes, amb un mural a la plaça Catalunya on la protagonista és Santa Jordina, una heroïna en comptes del tradicional heroi. Això m’ha fet pensar en la classe de la meva amiga, en la importància d’ensenyar igualtat entre els nostres fills i filles i en la necessitat d’actualitzar les llegendes arrelades a la cultura, redefinint els models d’heroisme i valentia per incloure la diversitat i la igualtat de gènere. L’obra, un mix de creativitat artística i missatge d’empoderament femení, ens porta a la nova interpretació de la llegenda, Santa Jordina, que emergeix com una figura empoderada, enèrgica i valenta, desafiant els rols de gènere establerts. Ja no és el cavaller qui rescata, sinó ella mateixa qui s’enfronta al desafiament, representant el coratge i la determinació de les dones d’avui. El veritable missatge és tenir coratge per ser qui som, més enllà dels rols predefinits per la societat.
ALBA PARÉS
REUS
Els més grans i la tecnologia
Des de la perspectiva de neta, sento una gran impotència i compassió quan observo els meus avis o qualsevol persona d’edat avançada intentant comprendre i desxifrar, com si fos un jeroglífic, la manera d’utilitzar els diferents dispositius i aplicacions. Ells s’enfronten a aquest gran obstacle i per superar-lo depenen en gran mesura de l’ajuda dels seus fills o nets, la qual cosa no sols els limita la independència, sinó que també els pot generar sentiments de frustració i aïllament. Seria necessari desenvolupar més serveis pròxims que ofereixin un mínim suport tecnològic a les persones grans.
LAURA VENTURA OTERO
CASTELLDEFELS
Josep Maria Terricabras
La setmana passada el filòsof i polític Josep Maria Terricabras ens va deixar i, amb ell, ens deixa una manera de fer i d’ensenyar que només pot venir d’un gran home. De la meva biblioteca he tornat a agafar el seu llibre Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana. Crec que és el moment de rellegir unes quantes de les seves pàgines, perquè allò que hi deia i que escrivia ho feia d’una manera clara, entenedora i amb un sentit profund. És just aquest conjunt de components, però sobretot l’explicació del sentit comú, el que es troba a faltar ara mateix en tants àmbits de la nostra vida quotidiana i que ell, insistentment i amb mestratge, reivindicava.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
