Detecten irregularitats en les obres per fer 'colivings' a Barcelona

BarcelonaQuan els veïns dels edificis de Vandor a Barcelona reben la carta en què se'ls anuncia que el fons és el nou propietari de la finca, només tenen dues certeses: que sigui quina sigui la seva circumstància no els renovaran el contracte de lloguer, i que mentre segueixin al pis hauran de conviure amb les obres per convertir en colivings la resta d'habitatges que vagin quedant buits. Aquestes obres, però, estan en el punt de mira. Els veïns denuncien que sovint es fan de forma irregular: sense llicència o amb permisos menors per tal d'esquivar, alerten, l'obligació de reservar una part de l'edifici per a habitatge protegit. En alguns casos, l'Ajuntament ha pogut corroborar aquestes irregularitats. Per això, els veïns reclamen al consistori més inspeccions.

La manera de procedir d'aquest fons quan compra un bloc sempre és la mateixa. Notificar als veïns el canvi de propietat, anunciar-los que no els renovarà el contracte de lloguer i, a mesura que van quedant buits alguns pisos, començar de seguida les obres per fer-hi més habitacions i banys. Això obliga les persones que segueixen a l'edifici a conviure amb el soroll i les molèsties constants de les obres, però també ha permès que puguin copsar de primera mà algunes irregularitats en els treballs. La Patricia Rodríguez és arquitecta i viu en un d'aquests blocs, al carrer Concòrdia. Allà, explica, s'han fet obres en vuit cases tot i que només s'havia demanat llicència per a tres. "Els vaig dir que si no ho aturaven els demandava i van aturar els obres un temps, però després van seguir com si res", diu.

Davant d'aquest escenari, Rodríguez ha escrit a l'Ajuntament i al districte de Sants-Montjuïc en diverses ocasions. Com ella, també altres veïns. Alguns ho han fet a través de l'advocat Jordi Aguilera, soci del despatx Cuch-Aguilera Legal. Al juny, Aguilera va entrar una sol·licitud als cinc districtes on hi ha els 13 blocs de Vandor a Barcelona —Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, les Corts i Sants-Montjuïc—, per demanar els expedients relacionats amb les obres que s'hi havien fet. En la instància, advertia que es podria estar incomplint la normativa que obliga a reservar un 30% d'habitatge protegit en les grans rehabilitacions.

Una denúncia prèvia a principis del 2024

Molt abans d'aquesta instància, però, l'Ajuntament ja havia rebut una altra denúncia en què s'alertava de possibles irregularitats en fins a deu finques propietat de Vandor. Segons ha pogut comprovar l'ARA, el març del 2024 va entrar al consistori una instància anònima que alertava de com en tots aquests blocs s'estaven duent a terme obres en pisos per a les quals no s'havia demanat llicència. També denunciava que en alguns casos s'estava consumint fraudulentament l'electricitat durant les obres, amagant la presència d'amiant, falsejant certificats energètics i assetjant els veïns perquè marxessin. Avisava, a més, que demanant menys llicències de les necessàries es volia esquivar l'obligació de reservar un 30% d'habitatge protegit.

Fins ara, aquest diari no ha rebut els expedients de l'Ajuntament sobre aquestes obres. Pel que fa a la instància presentada en nom dels veïns, només han rebut resposta per part del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Hi ha tres desenllaços diferents. En el cas del carrer Amigó 26 —que no constava a la denúncia anònima de març del 2024—, l'Ajuntament constata el mes de juliol d'aquest any que hi ha obres sense llicència en tres pisos de l'edifici amb actuació en façanes i patis. Per això, ordena suspendre les obres fins que Vandor les regularitzi. El 19 d'agost, el consistori ratifica aquesta decisió.

En el cas de Muntaner 448, l'informe d'inspecció arriba més d'un any després d'haver rebut la denúncia anònima del març del 2024 i considera que no hi ha irregularitats. S'arxiva. En canvi, a Balmes 335 la cosa és diferent. Aquest és el primer bloc que va adquirir Vandor a Barcelona l'any 2019. Hi queden dos veïns que tenen contracte de lloguer indefinit. La resta de pisos ja són tots 'coliving'. En aquest cas, l'informe d'inspecció de l'Ajuntament arriba vuit mesos després de la denúncia anònima.

Els inspectors detecten que un dels habitatges de l'entresol s'ha reconvertit en local —un espai comú, amb màquines expenedores, taules per menjar i sofàs— sense cap llicència que ho habiliti. Després de diversos processos d'al·legacions, l'Ajuntament dictamina que Vandor ha d'enderrocar les obres i tornar el pis a l'aspecte original. L'avisa, a més, de multes coercitives reiterades que poden anar dels 300 als 3.000 euros si no es compleix. Tot això, sense perjudici d'incoar expedient sancionador per haver fet obres irregularment.

Més inspeccions pel 30%

Aguilera espera encara la resta d'expedients on preveu que apareixeran més irregularitats. En conversa amb l'ARA, sosté, però, que el problema de fons és que amb aquestes infraccions el que ha fet Vandor és esquivar l'obligació de destinar un 30% d'aquests edificis a habitatge protegit: "Si s’haguessin demanat totes les llicències, s’hauria posat de manifest que es tractava d’una gran rehabilitació. La manera d’evitar caure en aquest règim era no explicar tota la veritat del que volien fer realment", conclou.

Des del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès acusa el govern municipal de Jaume Collboni de no perseguir el frau amb el 30%. "Primer va intentar desmantellar la mesura del 30% i veient que no podia fer-ho ha optat per una altra estratègia, que és no aplicar-la i no dir res", critica. Censura, a més, que es posin multes coercitives "irrisòries" que "no desincentiven res" en comptes d'incoar expedients sancionadors amb multes més altes.

Aragonès posa com a exemple el cas d'un altre coliving —en aquest cas no propietat de Vandor sinó de New Amsterdam Developers (NAD)— del carrer Sant Agustí, al barri de Gràcia. Aquí, després que els veïns ho denunciessin i el Síndic de Barcelona hi insistís, l'Ajuntament va fer una inspecció que també va determinar obres sense permís en dos dels pisos del bloc i va instar a enderrocar les obres. Com que no ho ha fet, s'han incoat com a mínim dues multes coercitives de 500 euros cadascuna. L'empresa cobra prop de 2.700 euros pel lloguer de les habitacions d'un sol pis. En aquest cas, al maig el consistori va assegurar que estudiaria si es tractava d'una gran rehabilitació i, per tant, se li podia exigir el 30%.

Fonts municipals remarquen que "garantir l'accés a un habitatge digne i assequible és una prioritat del govern municipal" i destaquen que "entre totes les mesures que s'estan aplicant per ampliar el parc d'habitatge públic de la ciutat, també s'està treballant en la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions". En aquest sentit, confien que la llei que ha d'aprovar el Parlament aquest dijous "permetrà abordar millor el fenomen dels colivings o del lloguer d'habitacions a Barcelona". "Fins ara només s'ha pogut abordar detectant possibles infraccions urbanístiques, com les obres irregulars, que s'han sancionat degudament", apunten.

A l'hora de publicar aquest reportatge, Vandor no havia atès l'oferta de l'ARA perquè poguessin donar la seva versió.