Assetjats pel 'coliving': "És com si deixessin caure una bomba sobre l'edifici"

BarcelonaUnes lletres de color blau serigrafiades a l'escala donen la benvinguda en anglès, català i castellà a l'edifici de l'avinguda de Madrid de Barcelona, on des de fa trenta anys viu Walid Guerchouch amb els seus pares i els seus dos germans petits. A primera vista, sembla més aviat l'entrada d'un hostal que d'una comunitat de veïns. És així des que l'any 2022 el fons Vandor va adquirir l'immoble sencer. Aleshores va comunicar a tots els residents que no els renovaria els contractes de lloguer i que convertiria els seus pisos en colivings—lloguer d'habitacions amb algun espai comú— per a estudiants. Avui la majoria ja funcionen com a tal. A l'immoble només queden quatre famílies que, com la de Guerchouch, cada dia han de trepitjar el missatge de l'escala que, paradoxalment, els recorda que ells ja no són benvinguts a la que sempre havia sigut casa seva.

Casos similars s'estenen per tota la ciutat. Només Vandor té actualment 13 edificis sencers a Barcelona. N'hi ha al carrer Balmes, a Muntaner, a Amigó, a Consell de Cent, a Nàpols... Són gairebé 200 pisos, que ara vol convertir en colivings. En tots ells ha seguit el mateix procediment. Al carrer Avenir, per exemple, veïns com la Joana Martí van rebre a principis del 2025 la carta notificant-los el canvi de propietat de l'immoble. Després de vint anys vivint just davant de la casa on ella s'havia criat i on encara viuen els seus pares, Martí i els seus tres fills van rebre la notícia com una galleda d'aigua freda. "Algú que no sap ni qui ets decideix que tu no pots continuar amb la vida que portes. És com si deixessin caure una bomba sobre l'edifici", lamenta.

En el cas del carrer Avenir, tot just es troben a l'inici del procés. Tots els contractes són vigents i encara no ha marxat cap veí. En altres immobles la realitat és diferent. Molts pisos ja s'han buidat i els veïns que encara hi són han hagut de sumar a la incertesa sobre el seu futur les molèsties de les obres constants —es reformen els habitatges que queden lliures per fer-hi més habitacions i lavabos— i de la convivència amb uns nous inquilins que estan de pas —els contractes tenen una durada màxima d'onze mesos— i que no sempre respecten el descans dels veïns. La Rosario Castillo viu en un d'aquests blocs. Des que el 2021 se li va notificar que Vandor era el nou propietari, ha vist marxar tots els veïns. Ella, l'única que queda en un bloc tot ple de colivings, s'ha negat a fer les maletes. Tot i que el seu contracte ha vençut, continua pagant cada mes el seu lloguer a Vandor, que l'ha demandat per aconseguir una ordre judicial per desnonar-la.

També estan demandats per Vandor l'Elisabeth Lezama i la seva família, que viuen a l'altre extrem de l'Eixample, al carrer Consell de Cent. Durant 27 anys han pagat cada mes el lloguer sense falta i sempre se'ls havia renovat el contracte. Fins que va arribar Vandor i els va dir a ella, al seu marit i als seus dos fills que haurien de marxar. Ara els han portat als tribunals.

En el cas de la família Guerchouch, ja tenien fixada una primera data de desnonament per al pròxim dijous que finalment es va anul·lar. En canvi, al carrer Concòrdia, al Poble-sec, la Wendy Sosa va rebre justament aquest dijous una sentència que fixa el seu desnonament per al 17 de febrer. Viu en aquell bloc des de l'any 1998, ara amb la seva mare, la seva germana i un nebot que té un 47% de discapacitat. "¿On anirem si ens fan fora?", es pregunta, i subratlla l'impacte que pot tenir el trasllat per al seu nebot. "A un nen amb autisme no el pots anar canviant de lloc perquè a ells els doni la gana", diu.

Diners per marxar

Per intentar forçar una negociació col·lectiva, molts dels veïns d'aquests blocs de Vandor s'han agrupat al voltant del Sindicat de Llogateres. Ara per ara, però, el fons rebutja iniciar qualsevol diàleg general i busca acords individuals amb els veïns. De fet, diversos testimonis expliquen que Vandor sempre intenta no haver d'esperar a les resolucions judicials, que poden trigar anys.

Rubén Sospedra és un dels veïns que encara viu al bloc de Còrsega 396 i que té contracte fins a la tardor del 2026. A ell i als seus dos companys de pis els van oferir fins a 15.000 euros si marxaven ja. A Sosa, al Poble-sec, 10.000. També en el cas de Castillo i de Guerchouch el fons els ha anat fent ofertes que han anat creixent des dels 6.000 euros inicials fins als 30.000 euros. La mateixa xifra per la qual han sondejat Lezama a Consell de Cent. "Jo no vull 30.000 euros; vull poder viure al meu pis", subratlla.

El fet que el topall del lloguer no afecti el lloguer de temporada incentiva fons com Vandor a apostar pel coliving. Amb aquesta escletxa poden demanar gairebé el mateix preu per cada habitació que el que paga un llogater pel pis sencer. Un cop d'ull a la web de CoTown —l'empresa que juntament amb Vanguard Student Housing gestiona totes les finques d'aquest fons d'inversió— ho corrobora. A Còrsega 396, a la frontera entre l'Eixample i Gràcia, en pisos amb cinc habitacions, la més petita i econòmica costa entre 700 i 800 euros. S'anuncien amb frases com "Diuen que el bon perfum es ven en pot petit" o "Aquesta habitació disposa de tot el necessari per poder dormir, treballar o presentar el millor projecte emprenedor de la història".

A l'hora de publicar aquest reportatge, Vandor no havia atès la petició de l'ARA perquè poguessin donar la seva versió. A la seva web, però, es poden veure els 13 blocs que tenen a Barcelona. Tot i que també disposen d'immobles a Madrid, València i Bilbao, la capital catalana de moment és el seu principal focus d'actuació. Quan expliquen el seu model, remarquen que la companyia "compleix plenament amb la normativa vigent". Per això, els veïns reclamen a les administracions que actuïn. De moment, aquest dijous el Parlament ha d'aprovar finalment la llei per regular el lloguer de temporada i d'habitacions, una eina que ha d'impedir que la suma del que es cobra per habitacions en un pis superi el topall del lloguer general.

"Haurem fet dos anys tard", lamenta en conversa amb l'ARA Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, que subratlla que quan es va fer la regulació de preus del lloguer ja van avisar que això passaria. Amb la nova regulació que aprovarà el Parlament, Aragonès confia que "operacions com les de Vandor quedin desincentivades". Per això anima els veïns d'aquests blocs o d'altres en situació similar a "no marxar, a plantar-se i a exigir negociació col·lectiva i renovació de contractes per a tothom".

Tanmateix, pronostica algunes dificultats. Primer que algú acabi portant la normativa al Tribunal Constitucional per intentar tombar-la. Després, que els fons intentin trobar la manera d'esquivar-la. Per això, demana que l'administració estigui molt vigilant a l'hora de controlar el compliment de la norma. A més, per blindar els llogaters considera imprescindible que tiri endavant la modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que el Sindicat ha portat al Congrés.