Cartes a la Directora

Renfe: ineptitud transversal

Agafo el tren cada dia per anar a classe. Per arribar al pàrquing de l’estació he de travessar un pas a nivell amb cotxe. Sabent que podia trobar-me la barrera abaixada, he sortit amb força antelació. Tot i això, la barrera –operada per Renfe– ha estat 15 minuts tancada sense que passés cap tren fins que ha passat el meu, davant dels meus nassos. L’he perdut. Per si no n’hi hagués prou, el següent ha arribat 20 minuts més tard de l’hora prevista. A més, era curt, ideal per a un tren que arriba tard en hora punta. Gràcies, Renfe, per fer-me perdre temps de classe i de la meva vida. Si ja és un suplici fer gairebé tres hores de trajecte cada dia, fer-ho en un servei tan deficient és infernal.

Yunà Tato

Sant Antoni de Vilamajor

Qui vigila les màquines?

Cada matí rebo tres correus escrits per una IA que treballa mentre dormo. Em pregunto quan vam deixar que les màquines adquirissin més disciplina laboral que nosaltres i, sobretot, qui va decidir que ho fessin sense supervisió. Ens fascinen les respostes instantànies, textos impecables, diagnòstics més ràpids que una visita mèdica. Però oblidem que l’eficiència sense control no és progrés, sinó un experiment a cegues. Deleguem tasques, criteris i, a poc a poc, decisions. I ho fem amb la mateixa alegria amb què acceptem unes condicions d’ús que mai no llegim. Potser ha arribat l’hora d’admetre-ho: el problema no és que la IA pensi massa, sinó que nosaltres pensem massa poc sobre qui la vigila.

Janna Felip Blanquer

Mollerussa

Espais “protegits”?

SOS Costa Brava va presentar fa pocs dies a Girona l’estudi sobre l’estat real dels espais suposadament protegits Natura 2000 de la Costa Brava. És vergonyós com els responsables de govern ens tenen ben enganyat fent-nos creure que som un exemple de protecció del nostre país: res més lluny de la realitat. La diagnosi és contundent i posa sobre la taula la hipocresia política i el perillós negacionisme dels que suposadament –a diferència dels negacionistes declarats i reconeguts– van de progressistes i s’omplen la boca de sostenibilitat, d’economia blava o verda, quan ni s’ho creuen o ni tan sols saben el que significa. Enmig de la pitjor crisi mediambiental, havent sobrepassat 7 dels 9 límits que mantenen la vida al planeta, i encara han de ser els moviments socials els que destapin les vergonyes d’un sistema polític i econòmic incapaç de fer front a aquest repte històric que, si segueix pel mateix camí, només ens condueix cap a un col·lapse sistèmic.

Jordi Cruz Plaja

Palafrugell

Fotografia analògica

Aquesta setmana revelar un carret fotogràfic m’ha fet reflexionar que, en plena era digital, la fotografia analògica ressorgeix, especialment entre les noves generacions. En lloc d’acumular milers de fotografies la gran majoria de les quals acabaran esborrades, cada disparament compta i forma part d’un procés únic: carregar el carret, enquadrar amb precisió i consciència i esperar amb paciència el revelat. Aquest auge va més enllà de la fotografia. És gairebé un acte de rebel·lió davant la immediatesa, la pressa i la saturació digital per aprendre a viure el moment amb més presència i a buscar experiències més autèntiques.

Alejandra Ibáñez

Barcelona

El 15è aniversari de l’ARA

Com apuntava la mateixa Esther Vera en un article d’aquesta setmana, són 15 anys fent la feina –i crec que ben feta–. Moltíssimes felicitats.

Martí Mancilla Muntada

Granollers