Rodalies: embussos o portes obertes
Cada matí, en sortir del tren a l’estació del Clot-Aragó, es produeixen grans embussos de gent que s’ha d’aturar a validar el bitllet de sortida a la màquina i esperar que s’obrin les portes. Pot semblar una rutina senzilla, però quan ho fas cada dia el procés acaba sent molest: esperar el teu torn, validar el bitllet, passar per les portes obertes i ser empès per darrere quan algú passa amb tu sense haver comprat el bitllet.
No em sento particularment molesta per la gent que es cola al tren -tot i que es podrien estalviar les empentes- però el que sí que m’indigna és l’actitud dels guardes de seguretat: desvien la mirada i fingeixen que no han presenciat res.
Si Rodalies no ha de multar les persones que viatgen sense pagar el bitllet, per què continua mantenint les portes de pas tancades? Com a mínim ens podríem estalviar els embussos.
ALBA MARESMA ESPEJO
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
Iguals però diferents
Jo faria una prova: escolliria una sèrie d’enginyers a l’atzar i els demanaria que canviessin el pneumàtic d’una roda d’un cotxe vell i oxidat. Quants serien capaços de fer-ho sense trencar la cambra de dins i en un temps acceptable?
Fem una altra prova. Triem el millor arquitecte i li demanem que ens construeixi ell sol un edifici des dels fonaments. Estem segurs que ho sabrà fer? No tots tenim les mateixes qualitats i, per tant, no tots podem fer la mateixa feina, però això no vol dir que valguem menys. En aquest país es necessiten tots els oficis, que exigiran una formació totalment diferent. Sembla que si no tenim un grau universitari no som ningú i que no ens podrem guanyar bé la vida. Però qui ens ho fa creure, això?
IRIS DOMINGO
RIUDOMS
Elogi de la sanitat pública
Fa un mes i mig vaig tenir la sort d’acudir d’urgència a una institució sanitària pública, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en departaments sensibles com oncologia i neurocirurgia, i des del primer moment no vaig trobar altra cosa que la professionalitat més exquisida en tot el servei mèdic i un conjunt d’infermeres perfectament formades amb un sentit de l’acolliment realment notable, amb una paciència infinita. D’altra banda, el nou hospital em va semblar magnífic, ampli, pensat per al bé del malalt per damunt de tot.
En definitiva, una experiència extraordinària, tot i les maleïdes retallades. Per un moment vaig albirar Ítaca, l’excel·lència. Aquest és el camí. L’excel·lència en sanitat, educació i acolliment comunitari farien d’aquest un país realment desitjable. No ens equivoquem de camí.
Per acabar, vull felicitar de tot cor els professionals dels serveis d’oncologia, cures intensives i neurocirurgia, amb el doctor Cristian de Quintana al capdavant. Quins grans professionals! Quina gran experiència!
JOSEP ARAGÜÉS MARTÍ
BARCELONA
Ja arriba Nadal
Encara no s’ha acabat l’octubre i els passadissos dels supermercats, les botigues i fins i tot els aparadors s’estan omplint de decoració nadalenca. Sóc una persona a qui sempre li ha agradat molt l’esperit d’aquestes dates, però no em sembla normal que un mes després de dir adéu a l’estiu ja ens ataquin d’aquesta manera amb tanta decoració i brillantor.
¿De veritat algú posarà ja l’arbre de Nadal o omplirà de torrons la taula del dinar de diumenge? Pot ser que sigui una estratègia comercial, però, en la meva opinió, fa perdre tota la gràcia al Nadal perquè quan arribi n’estarem tan tips que començarem a comprar banyadors i crema solar.
ANNA MORENO NAVARRO
MANRESA