La prohibició de l’ús de llengües cooficials en l’òrgan constitucional que té el deure de representar tot el poble espanyol és inadmissible. Aquest veto només perpetua l’hegemonia lingüística de l’espanyol i la minorització de les llengües cooficials. La inacció de l’Estat respecte a aquesta qüestió es corrobora també amb la inexistència del servei d’interpretació de llengües en el Congrés. Aquest servei té com a objectiu posar totes les llengües al mateix nivell i permetre a cada orador parlar en la seva llengua materna sense que això suposi un problema per a la resta.
Ningú s’imagina, avui dia, que en les institucions europees o en les Nacions Unides es prohibís l’ús de qualsevol llengua excepte l’anglès, la llengua franca en l’actualitat. Doncs bé, això és exactament el mateix. Si el Congrés es mostra impassible davant aquest assumpte, ¿com d’impassible serà l’actitud de la població que no té com a llengua materna una llengua cooficial o d’aquella que, malgrat tenir-la, ha interioritzat que aquesta llengua ha de quedar circumscrita únicament a l’àmbit domèstic?
És absurd mantenir el monolingüisme quan hi ha instruments d’interpretació i mitjans tecnològics de sobres que permetrien la convivència en harmonia de totes les llengües.
NÚRIA BETORET
VALÈNCIA
Gràcies, ‘Eufòria’
Per a mi, Eufòria ha estat, al marge de La Marató que se celebra cada any, el millor que li ha passat a TV3 en anys. I no només perquè ha aconseguit demostrar, ben clarament, que pot emetre programes, com aquest fantàstic concurs musical, als quals no ens tenia gens acostumats fins ara i, a més a més, al mateix nivell (o superior) que el d’altres cadenes televisives estatals especialitzades en aquest tipus de programes! També, sobretot, perquè ha fet possible que un dels sectors del públic més allunyats de TV3, com és el juvenil, s’hi hagi enganxat gràcies a les meravelloses actuacions musicals dels seus esplèndids concursants.
I, de retruc, també hi ha sortit guanyant la llengua catalana, ja que, malgrat que la majoria de cançons fossin interpretades en anglès, el fet que el català fos la llengua “vehicular” del programa –i de força cançons seves– ha contribuït a fer-la familiar als joves, justament en uns moments en què està patint una alarmant reculada en l’ús social en aquest sector poblacional. Només per la circumstància de veure, avui en dia, tants joves parlant en català entre ells ja valia la pena!
ha estat un producte televisiu perfectament ideat i realitzat, que ha tingut la virtut de superar-se i d’anar a més en cada programa, amb altíssimes quotes d’audiència i arribant a nivells realment excelsos com els del programa de la gran final. Sorprèn, per això (o no), el nul ressò que ha tingut a la premsa espanyola, que l’ha ignorat totalment. I és que TV3 sí que és víctima d’un apartheid periodístic per part d’aquests mitjans, la majoria dels quals, per exemple, arriben fins i tot a censurar programes solidaris tan extraordinaris com La Marató. Sense comentaris.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
Les places d’avui
A la Bisbal d’Empordà, darrere l’església hi ha una plaça. Segons el cartell que hi va penjar l’Ajuntament, la va construir l’arquitecte Martí Sureda quan el poble va tenir aigua potable per primera vegada, l’any 1864. És bonic d’imaginar-hi anys enrere la mainada jugant sota els arbres; els avis gaudint de l’ombra, asseguts al banc de pedra explicant el si no fos; les dones xerrant, mentre s’omplien els càntirs sota el doll d’aigua fresca que rajava dels caps dels dos lleons. Ara el visitant hi trobarà un racó sense ànima. Els arbres ja no hi són, el banc és brut de cagades de colom i ningú s’hi asseu, i el doll de la font s’ha assecat. Ara, tot ben modern, ben asfaltat i ressec. Però almenys hi han penjat el cartell.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
