CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 28/09/2022

Cartes a la Directora

21/08/2022

ARA
5 min

Distingida Dra. Ubasart: he llegit el seu interessant article del 13 d’agost a l’ARA comentant les preocupants notes que els nostres alumnes de 4t d’ESO han tret en matemàtiques i anglès, així com la seva vergonyosa indiferència respecte de les regles d’ortografia. Després d’assenyalar com una de les causes les retallades del “govern dels millors” –un recurs massa fàcil de cara a la congregació, si m’ho permet–, en dona d’altres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Totes les que va indicant hi han influït, segurament, no l’hi nego. Però se’n deixa tres, que considero molt més importants i decisives. He estat molts anys catedràtic de matemàtiques i un temps director en un institut de Lleida, fins a l’any 2012, que em jubilaren. Sé, doncs, de què parlo.

Com a primera mancança, no veig en el seu escrit cap referència a la progressiva disminució d’exigència acadèmica als alumnes per part dels professors. Les notes s’apugen amb una alegria desbordant. Hi ha una pressió tant de l’administració perquè sigui així com per part dels pares, que gairebé exigeixen bones notes per al seu fillet. El que compta és el parer de les anomenades “juntes d’avaluació”. He vist aprovar una noia de segon d’ESO amb 6 (!) assignatures suspeses inicialment. Vaig fer una protesta formal al departament d’Ensenyament (anys 2004-2010). Després de moltes cartes i visites d’inspector el cas s’arxivà i la noia seguí la seva brillant carrera. (Si haguessin governat els millors, tampoc n’haguessin fet cas, Doctora Ubasart, l’hi concedeixo.)

Segona mancança important: no es parla de formar d’una manera sòlida, consistent, els futurs mestres i professors. Sobretot quant a coneixements! No es pot ensenyar bé allò que no se sap. I no em refereixo, insisteixo, a dotar-los de més tècniques educatives sinó que estiguin més ben preparats acadèmicament.

Finalment, cal parlar de la inspecció educativa. Una eina importantíssima de l’engranatge educatiu condemnada actualment més a tasques burocràtiques i menys a la feina d’observar si el creixement intel·lectual dels alumnes és real o no. Cal canviar l’orientació de la inspecció educativa com es gira un mitjó.

En fi, benvolguda doctora, la felicito pel seu interès per la marxa de l’educació al nostre país, però em sembla que erra en el diagnòstic de les causes que la seva excel·lència disminueixi dia a dia. Tant de bo, entre tots, sapiguem capgirar la situació.

JOSEP VARELA I SERRA

LLEIDA

Cuinar en temps de crisi

Una servidora ha estat mare de família i actualment àvia de 10 nets. Una servidora ha cuinat per a aquesta colla, tenint en compte el moment històric personal i col·lectiu. “Cuando perdiz, perdiz; y cuando penitencia, penitencia”.

Per què doncs, en aquest moment de crisi general i també energètica, un dels cuiners televisius ens recomana, per fer un bon brou, enfornar els vegetals a 180º durant 45 minuts i, seguidament, coure’ls i escórrer-los llençant tota la bresa? No oblidem com és d’important la bresa per promoure el trànsit intestinal. Per què en molts casos basen la cuina en productes cars fora de l’abast del comú dels televidents que els segueixen? Per què la presentadora del programa de sobretaula de TV3 celebra que una nena de tres anys, filla del cuiner, s’entossudeixi a triar i exigir menjar llagosta? Per què a les nits d’estiu els Jocs de cartes ens mostren menges fora de l’abast del comú de la gent?

Acabo contenta recordant que la mare feia mil equilibris per preparar-nos dia a dia menjars saludables i bons. Feia tombs pel mercat per estalviar cinc cèntims, en aquells anys 50 del segle XX: les verdures i la fruita les comprava a les pageses del Prat de Llobregat i el Maresme, l’aviram del Penedès, i la vedella de Girona... I desitjo que tots plegats ens plantegem cuinar, senzillament cuinar, i no fer malabarismes.

M. ROSER PALLARÈS MACAYA

BARCELONA

Les justificacions de Borràs

Escolto l’entrevista a RAC1 de l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, el passat dijous 18 d’agost, en què pretén justificar la seva deplorable actitud d’anar a “saludar”, entre crits de “presidenta, presidenta” –i no pas a “saber què volien”, tal com diu ella–, aquelles persones que boicotejaren la cerimònia del 17-A en record de les víctimes, al·legant que només una d’elles va trencar el minut de silenci de l’esmentat acte. Molt bé, però, ¿i els nombrosos xiulets escridassant les màximes autoritats polítiques, quan aquestes anaren a dipositar les flors en memòria de les víctimes, qui els va proferir, per tant? Perquè, pel soroll que varen fer, no sembla pas que fossin obra d’una sola d’aquelles persones, sinó, més aviat, de vàries, oi, senyora Borràs?

Certament, tal com afirma la senyora Borràs, no és un fet condemnable “anar a escoltar i saludar les persones que tenen uns cartells per exigir la veritat” sobre el 17-A, però, d’altra banda, si resulta que aquestes mateixes persones –i no pas les víctimes, com vergonyosament afirma ella!– s’han dedicat precisament a xiular els citats representants polítics durant l’acte commemoratiu, què succeeix aquí aleshores? Això tampoc és condemnable, doncs?

Amb les seves “justificacions” la senyora Borràs pretén, com diu el refrany popular, “fer passar bou per bèstia grossa”, una actitud pròpia de persones amb un ego, una vanitat i una ambició tan desmesurades que són incapaces d’exercir la més mínima autocrítica personal a fi de reconèixer possibles errors i demanar les disculpes pertinents pels seus actes, en aquest cas a les víctimes del 17-A i els seus familiars.

JOSEP VILÀ BATLLE

OLESA DE MONTSERRAT

‘Quo vadis’, Formentera

A Formentera, els xefs estel·lars s’han llençat a la conquesta del sud de l’illa, provocant així l’expulsió dels autòctons. Per qui no conegui Formentera, a la zona de Migjorn hi ha els restaurants i xiringuitos típics de menjar de xancletes, paelles i escuradents. Els que tenen les estrelles al cel. Els del cigaló i les herbes per digerir la felicitat, mentre els fills juguen a prop, entrant i sortint de la platja, a vegades mullats, sense que ningú s’alteri per això. El que té uns preus que et permeten que els cambrers et coneguin pel nom. Els que donen feina a famílies donant menjar a famílies. Restaurants que funcionen des de fa dècades. Ara tot això s’està acabant gràcies a la conquesta del sud per un altre tipus d’establiment. El que ha baixat les estrelles del firmament als fogons, i les ven a 90 euros el cobert. El que ja no admet nens si entren i surten mullats. El que prefereixen turisme de barco gros. Turisme que no compra pa ni diaris, ni llibres, ni jocs, ni espardenyes, perquè només és d’estada de dos dies i baixa poc a terra. Aquest any he estat a Migjorn i he sabut que tres restaurants als quals portem dues dècades anant han de tancar, no perquè no vagin bé, sinó perquè no els renoven el lloguer.

PABLO FEU FONTAIÑA

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Assistència humanitària

El 19 d’agost hem celebrat el Dia Mundial de l’Assistència Humanitària. Un altre any més i els humans evidenciem que, tràgicament, som incapaços de fonamentar una pau mundial duradora i justa. La nostra època està saturada de guerres, fams, migracions, cataclismes naturals, emergència climàtica i menyspreu als drets humans. Per sort, abunden els solidaris anònims que, posant la seva vida en perill, dediquen el seu temps, esforç i, de vegades, els seus diners a intentar mitigar el patiment que ocasionen aquestes tragèdies. Atès que molts governs i part de la societat prefereixen ignorar aquestes calamitats, els civils –personal cooperant inclòs– són objecte d’atacs sense que els autors siguin enjudiciats. Malgrat el risc evident, aquests altruistes perseveren en la seva humanitària tasca. Un altre any més, el meu respecte i gratitud al voluntariat per la seva enteresa i solidaritat en moments de desesperança, impotència i ràbia durant la seva tasca auxiliadora sobre el terreny o en despatxos. La vostra generositat enlluernadora serveix d’escut a tanta indignitat.

MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON

MADRID

stats