El cel de Vilafranca es tenyeix de blanc amb els falcons
La Trobada Nacional de Colles de Falcons va reunir dissabte un total d'onze formacions a la capital de l'Alt Penedès
Vilafranca del PenedèsUn any més les colles de falcons s'han reunit per la cita més important de la temporada. Dissabte, Vilafranca del Penedès va acollir la 14a Trobada Nacional de Colles de Falcons organitzada per l'agrupació local en el marc de la Capital de la Cultura 2015.
Falcons és una tradició que prové de l'antiga República Txeca. A Catalunya va introduir-se com un moviment gimnàstic i disciplinari per mimetisme del ‘Sòkol’ txec durant el primer terç del segle XX. Des de que va arrelar a la nostra terra fins a avui en dia, ha evolucionat de tal manera que sovint hi ha gent desconeixedora d'aquesta tradició que la confon amb els castells.
Entre falcons i castells veiem similituds com ara la vestimenta: pantalons, camisa i faixa, a més a més de fer les figures descalços, i l'acompanyament musical de gralles i tabals. Tot i així, hi ha diferències evidents com ara que les colles falconeres es diferencien entre elles pel color de la faixa i per l'escut, ja que la camisa i els pantalons són blancs (exceptuant la colla de Llorenç del Penedès que enlloc de camisa porta polo, cinturó negre i fan les figures calçats). Una altra diferència significativa és el tipus de construccions; els falcons fan figures humanes i molt variades entre elles mentre que els castellers alcen sempre torres humanes.
Les colles participants a la Trobada van ser les 11 que existeixen actualment: Llorenç del Penedès (Baix Penedès), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Piera (Anoia), Barcelona (Barcelonès), Castellcir (Moianès), Riberal (Llenguadoc-Rosselló), Maia (Osona), Vallbona d’Anoia (Anoia), Capellades (Anoia) i Vilanova d'Espoia (Anoia).
Un cop reunides totes les colles al monument als Falcons va començar la cercavila que acabaria a la plaça de l'Ajuntament. Cada colla va fer les seves figures donant el màxim de si mateixes però reservant forces per a l'actuació de lluïment a la plaça de la Vila, on totes van portar el millor del seu repertori repartit en quatre rondes.
De la diada de dissabte en destaquem els calaixons de dos puntes dels Falcons de Llorenç del Penedès, la pira 6x6 de Vilafranca, la segona tripira de 4x4 amb pilar de quatre de la història dels Falcons de Vilanova i la Geltrú, la flor de la colla de Piera, l'escala de nou més matinera dels de Barcelona, la serra amb dos pilars de tres al mig per part dels Falcons de Capellades, el vol de quatre dels del Riberal, el primer rellotge amb pilar de quatre net de malla, l'escala caminada feta en dues ocasions pels de Castellcir, els dos ventalls i ventiladors de Vallbona d'Anoia i la pira 4x4 de Vilanova d'Espoia.
La Trobada va cloure amb un sopar de germanor i un concert a l'aire lliure en el qual va regnar un ambient de màxima satisfacció ja que la majoria de colles van poder assolir les seves millors actuacions.
Llorenç del Penedès: conjunts de 2 i de 3, el 4-3-2-1, tres pous encapçats i escala de 7.
Vilafranca del Penedès: pira 6x6, piràmide drets de 5, dues torretes i escala de 10.
Vilanova i la Geltrú: serra de 9 puntes, tripira amb pd4 net, pira 5x4 aixecada per sota i capdil 9x10 (escala de 9).
Piera: planxes, con amb pilar, sardana i el món dels falcons (doble escala amb pilar al mig).
Barcelona: vol de 5 + dos vols de 3 i dos de 2 coronats, pira 5x5 amb dues 3x2, tripira 4x4 amb puntes i escala de 9.
Castellcir: l'estrella, la melée, la font de malla i l'escala caminada.
Riberal: serra amb pilar de 3 al mig, un vol de 4 amb quatre vols de 3, pilar de 4 aixecat per sota i escala de 7.
Malla: rellotge amb pilar de 4 net amb dos pilars de 2, pira 4x4, pilars de 3 aixecats des de terra amb 2 pilars de 2 i escala de 7.
Vallbona d'Anoia: masia + 2 espelmes, sardana, serra de 5 puntes i escala de 6.
Capellades: dos vols de4 i un de 3 coronat, pira 5x4 i dues 2x2, serra amb 2 pilars de 3 al mig i escala de 8.
Vilanova d'Espoia: espoienca, tripira 4x3 amb pilar de 3 xulo, pilar de 4 xulo i dues escales de 5 obertes.