Quinze anys des que els castells van tocar el cel del món
Una vintena de colles es van crear arran de la declaració del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco
El món casteller està de celebració: aquest novembre es commemoren els quinze anys de la declaració de la tradició catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. La fita va suposar un gran reconeixement dels castells i va anar acompanyat d'una expansió de l'activitat, amb la creació d'una vintena de noves colles entre el 2010 i el 2013; moltes d'elles en territoris sense tradició castellera prèvia.
La idea per potenciar el reconeixement de la Unesco va néixer, sorprenentment, a partir de la Revista Castells. Així doncs, es va formar una comissió formada per la mateixa revista, el Centre Unesco de Catalunya i la Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que va aconseguir que el 17 de març del 2008 s'aprovés la candidatura al Parlament de manera unànime.
Aquest fet és especialment rellevant per a Miquel Botella, president de la Coordinadora en aquell moment, per transmetre la consideració que tenien els castells en la societat catalana. Alhora, en destaca l'amateurisme dels castellers en el seu llibre Castells: una història d'èxit. “Si els castells els haguessin fet esportistes professionals o acròbates de circ, les construccions probablement haurien estat més altes, però els castells no haurien pogut aspirar a ser declarats Patrimoni de la Humanitat. I a l'inrevés, si el castell més alt que haguessin fet les colles en aquell moment fos el quatre de set, haurien estat inclosos igualment a la llista representativa”, descriu Botella.
La commemoració de la cultura
El gran acte de commemoració serà diumenge 16 de novembre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), dia exacte en què es va entrar a la llista l'any 2010. “Volem aprofitar perquè sigui un altaveu per promocionar i demanar que es faci més cas a la cultura popular del nostre país”, exposa el president de la Coordinadora, Albert Torres.
La data ha generat algun malestar al coincidir en el mateix dia que, al matí, se celebra la diada dels Minyons de Terrassa. Tot i admetre algun intercanvi de paraules, Torres sosté que hi ha temps per gaudir de l'actuació al matí i assistir a l'acte de celebració a la tarda.
Paral·lelament a la celebració, la Generalitat està treballant en la llei de patrimoni cultural català. Torres destaca que cal posar de manifest que els castells són “un dels agents més potents en àmbit de cultura i material” amb la implicació de 100 colles i 13.000 castellers arreu de Catalunya. Així, remarca que cal valorar que “els castells formen part de l'ADN de la cultura i de la societat catalana”.
El colofó en un any dur
L'acte arribarà després d'una temporada amb un molt bon balanç casteller, però un any complicat en els despatxos de la Coordinadora. Primer es va haver de negociar la renovació dels drets d'imatge, que no va arribar fins al juliol i després de molts estira-i-arronses. Més tard, la sortida de la Joves de Valls de la junta de la CCCC també va provocar un nou incendi.
Tot i les circumstàncies, Torres creu que aquest any s'ha posat la primera pedra d'una feina que “s'ha de fer conjuntament entre tots, no només uns quants”. Per una banda, valora que un dels grans punts positius és haver posat d'acord "les grans colles que històricament estaven dividides entre elles”. Per altra banda, considera que exteriorment la imatge que es dona és bona, ja que “molts valoren molt bé la feina que es fa, perquè ens troben com una entitat necessària”.
