El model casteller de rondes tarragoní compleix 15 anys

BarcelonaEl sistema de rondes que fan servir les colles castelleres de la ciutat de Tarragona compleix enguany el seu quinzè aniversari. L'anomenda diada “a la tarragonina” ha influenciat molt positivament a l'hora d'agilitzar les jornades castelleres i això ha ajudat a que aquestes siguin més interessants per l'espectador menys habituat.

De sistemes de rondes n'hi pot haver tants com colles castelleres, si bé un dels més utilitzats en l'època moderna dels castells dicta que cada colla actua en un ordre preestablert a l'inici de l'actuació i que en el cas que hagi de desmuntar una construcció o que aquesta faci llenya abans de l'aleta la podrà tornar a intentar ja sigui després del castell que s'alci a continuació o bé al final de la ronda. Aquesta estructura fa que molts cops l'espectador menys avesat no entengui en quin ordre s'han de desenvolupar els fets o en quin moment de l'actuació es troba.

Degut a les característiques d'espai molt reduït de la Plaça de Les Cols de Tarragona, on tenen lloc dues de les actuacions més importants de la ciutat, l'Ajuntament i les quatre formacions castelleres van acordar l'any 2000 canviar el sistema de rondes per un que ajudés a agilitzar l'actuació a l'hora que la fes més entenedora pel públic. D'aquesta manera va néixer el model tarragoní que es caracteritza pels següents punts:

-Cada colla intervé per torn rotatiu decidit prèviament per sorteig.

-La diada consta de tres rondes més dues optatives.

-La colla que no completi tres construccions pot disposar de fins a dues tandes més, mantenint sempre l'ordre sortejat.

Aquest nou sistema aconsegueix retallar els temps entre castell i castell i evita generar dubtes entre el públic sobre quina serà la següent colla en actuar. D'altra banda, no perjudica a la colla que no cau, ja que en tot moment queda clar quin és l'ordre de l'actuació.

Excepcions tarragonines

El sistema de diada “a la tarragonina” s'ha imposat amb el pas del temps a les diades celebrades a la ciutat i ha arribat a fer-se un lloc en una part important de les actuacions que es programen al llarg de l'any. Tot i així, hi ha dues actuacions que en queden excloses, la de Sant Jordi i la de la Mercè; i una tercera, la de Sant Magí en la que l'ús de les rondes extra queda limitat a aquelles colles que intentin un castell superior al de menys nivell assolit.

Tarragona ha estat també una de les impulsores de la recuperació de les diades “a l'antiga”, sense torns establers. En aquest cas, per Sant Jordi, les quatre colles de la ciutat compten amb 45 minuts per executar els seus castells. Aquest sistema possibilita que en alguns trams de l'actuació s'executi més d'un castell de forma simultània, fet que n'augmenta l'espectacularitat.

La diada de la Mercè, per les característiques de l'acte, es resol amb dues rondes úniques, sense opció de repetició. Aquestes rondes precedeixen un dels moments més espectaculars de la festa. Les colles alcen els seus pilars de quatre i els pugen caminant pels esglaons del Pla de la Seu, giren per saludar i tornen a baixar enfilant el camí fins la plaça de la Font on l'enxaneta és recollida des del balcó de l'ajuntament.