"No tornarem a deixar anar la Lluna": els EUA construiran una base lunar permanent

BarcelonaDesprés d'anunciar fa unes setmanes que la missió Artemis III no portaria humans a la superfície de la Lluna com estava previst, aquest dimarts l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha anunciat els nous plans de l'agència per complir amb la promesa del president Donald Trump d'arribar al nostre satèl·lit abans que els seus rivals de la Xina.

Els nous plans passen per retardar l'aterratge a la Lluna un any respecte de la previsió inicial: hi anirà la missió Artemis IV l'any 2028. I més endavant, ha anunciat, es construirà una base permanent dels Estats Units a la superfície lunar. "El nostre objectiu aquest cop no són banderes ni petjades, sinó quedar-nos a la Lluna", ha afirmat Isaacman durant la presentació pública del pla de la NASA, que s'ha fet aquest dimarts sota el títol evocador de Ignition (ignició). "No tornarem a deixar anar la Lluna", ha afirmat.

L'objectiu és, doncs, que després de les missions Artemis, els Estats Units facin "aterratges a la Lluna cada sis mesos" per tal de construir aquesta base lunar "en tres fases". L'agència nord-americana ha desestimat finalment el programa Gateway, que havia acordat amb l'AEE (Agència Espacial Europea) i altres països per construir una base permanent en l'òrbita de la Lluna. Aquesta base orbital ja no es construirà, i, en canvi, els Estats Units instal·laran una base en la superfície del satèl·lit terrestre. Però la NASA ha apuntat avui que vol comptar amb col·laboració internacional també en aquesta nova infraestructura.

Isaacman, l'home escollit finalment per Trump per liderar la NASA, ha presentat així la reconfiguració del programa Artemis, que vol tornar a la Lluna uns 50 anys després de l'última missió, el 1972. El programa va arrencar amb la missió Artemis I, que es va enlairar amb èxit l'any 2022.

Primer allunatge des del 1972

L'administrador associat de la NASA Amit Kshatriya ha anunciat aquest dimecres que l'Artemis II, la primera missió lunar tripulada en més de 50 anys, està previst que s'enlairi la setmana vinent, en concret el dia 1 d'abril. Aquesta missió, però, només orbitarà el satèl·lit i es dedicarà a fer proves amb la càpsula Orion. Però té un objectiu força més ambiciós: "Trencar el rècord del programa Apolo de la distància més llunyana a la qual ha volat una tripulació humana", ha dit Kshatriya.

La següent missió, l'Artemis III, era la que havia de posar humans de nou sobre la superfície de la Lluna, però al final no serà així sinó que aquest cop també s'orbitarà el satèl·lit i es faran més proves. "Estem seguint la mateixa filosofia que ens va dur a la Lluna el segle passat: cada pas ha de ser prou gran per preparar-nos per al següent, però no ha de prendre riscos innecessaris", ha argumentat Kshatriya.

El nou pla de la NASA és que sigui l'Artemis IV la que faci finalment aquest allunatge, el primer des del 1972. Això està previst per a principis del 2028. Després vindrà l'Artemis V, que es preveu per a finals del 2028, i a partir de llavors els aterratges a la Lluna haurien de ser cada sis mesos, ha explicat la responsable de la NASA. Per a aquests allunatges periòdics, la NASA diu que compta amb les naus de Space X i de Blue Origin, les empreses privades d'Elon Musk i Jeff Bezos, respectivament, que tenen contractes amb l'agència governamental nord-americana per construir mòduls d'aterratge lunar.

I després vindrà la construcció de la base lunar en tres fases. La primera serà la de "construir, provar, aprendre", han dit, durant la qual "l'agència augmentarà el ritme de l'activitat lunar, enviant rovers, instruments i demostracions tecnològiques que avançaran la mobilitat, la generació d'energia, les comunicacions, la navegació, les operacions de superfície i una àmplia gamma d'investigacions científiques". La fase dos serà la que "ha d'establir una infraestructura inicial" que seria "semihabitable" i tindria un subministrament logístic regular", amb "operacions recurrents dels astronautes a la superfície" i en la qual la NASA diu que confia "incorporar importants contribucions internacionals, inclòs el rover pressuritzat de JAXA (agència d'exploració aeroespacial del Japó)".

Finalment, la fase tres hauria de "permetre la presència humana de llarga durada" a la Lluna, on s'establiria una base permanent. "Això inclourà els Hàbitats Multiús de l'ASI (Agència Espacial Italiana), el Vehicle Utilitari Lunar de la CSA (Agència Espacial Canadenca) i oportunitats per a altres contribucions en habitatge, mobilitat superficial i logística" d'altres països, segons la NASA.