S'enlaira l'Artemis II, la primera missió tripulada a la Lluna en més de 50 anys

BarcelonaEl coet de la missió Artemis II de la NASA s'ha enlairat a les 0.35 d'aquesta matinada, hora catalana, des de cap Canaveral, a Florida. Arrenca amb èxit una missió històrica que vol tornar a portar humans fins a la Lluna després de més de 50 anys. L'objectiu en aquest cas no és aterrar a la Lluna sinó orbitar-la i tornar a la Terra, per tal de posar a prova la tecnologia que haurà de permetre finalment un allunatge l'any 2028.

Però els astronautes de l'Artemis II també faran història, perquè confien convertir-se en els éssers humans que volin més lluny de la Terra, superant el rècord que fins ara tenen les missions Apollo. A més, per primer cop a la història també, una dona i un home negre sortiran de l'òrbita terrestre. Seran l'especialista Christina Koch, que ja té el rècord de la dona que més dies seguits ha passat a l'espai (328 dies a l'Estació Espacial Internacional), i el pilot de la missió, Victor Glover. El capità de l'Artemis II és el nord-americà Reid Wiseman i completa l'equip l'especialista Jeremy Hansen, l'únic astronauta de la missió que no és de la NASA sinó de l'agència espacial canadenca i que serà també el primer canadenc a sortir de l'òrbita terrestre.

Impulsats pel coet SLS de la NASA, el més potent que existeix ara mateix, l'Artemis II s'ha enlairat uns deu minuts més tard del que estava previst per unes petites incidències amb el sistema d'avortament de missió. La càpsula Orion s'ha desacoblat dels propulsors i vuit minuts després de l'enlairament ha sortit de l'atmosfera i ha entrat amb èxit en l'òrbita terrestre. Els tripulants, des de la càpsula que han batejat com Integrity, han confirmat que tot estava bé i el públic reunit a Cap Canaveral ha esclatat en aplaudiments.

Unes tres hores després de l'enlairament, la nau Orion preveu fer unes maniobres per posar a prova la capacitat de la tripulació per conduir-la manualment. El pilot Victor Glover prendrà el control d'Orion per realitzar "operacions de proximitat", és a dir, maniobrar la càpsula al voltant de l'etapa superior del coet ja gastada per provar com es comporta la nau en espais propers.

Si bé les missions Apollo anaven directes a la Lluna després d'enlairar-se, l'Artemis II passarà primer tot un dia en l'òrbita terrestre per assegurar-se que tots els sistemes de suport vital funcionen. Al final d'aquest dia, la NASA revisarà totes les dades i si tot està bé, donarà llum verda per a la "injecció translunar", una encesa momentània dels motors que expulsa la nau de l'òrbita terrestre i l'envia cap a la Lluna, a uns 380.000 km de distància. Quan hi arribi, uns quatre dies després, orbitarà el satèl·lit sobrevolant la seva cara oculta, a una distància d'entre 6.500 km i 9.000 km de la superfície lunar. Allà, perdran el contacte amb la Terra momentàniament, entre 30 i 50 minuts, ja que la Lluna bloquejarà la connexió.

En aquest vol per darrere de la Lluna serà quan l'Artemis II vol batre el rècord de l'Apollo 13, que és la missió tripulada que ha volat més lluny de la Terra: a 400.171 km de distància l'any 1970. La càpsula Orion ja va batre aquest rècord durant la missió Artemis I l'any 2022, però llavors viatjava sense tripulació.

Després d'unes hores d'observació, aprofitaran la força gravitatòria de la Lluna per agafar impuls de tornada a la Terra, un trajecte que prendrà uns quatre dies més.

Per primer cop també els astronautes porten els seus propis telèfons mòbils per poder prendre imatges, que la NASA compartirà per les xarxes socials.

La missió Artemis II durarà deu dies en total i servirà per posar a prova la nau Orion, amb una càpsula preparada per donar suport vital a la tripulació durant 21 dies, a més d'altres sistemes operatius que la NASA espera que permetin tornar a fer un allunatge l'any 2028, l'últim any de mandat de Donald Trump. Serà llavors, en la missió Artemis IV, quan s'espera que els primers humans en més de 50 anys -i probablement la primera dona de la història- trepitgin la Lluna. Els últims a fer-ho van ser els astronautes de la missió Apollo 17 l'any 1972.

La batalla amb la Xina

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha felicitat la tripulació de l'Artemis II a la seva xarxa Truth Social poc abans de l'enlairament: “Estem guanyant, a l'espai, a la Terra i a tot arreu: econòmicament, militarment i ara, més enllà de les estrelles", ha afirmat.

El fet que s'hagi programat la tornada a la superfície de la Lluna per a l'últim any de mandat de Donald Trump no és pas causalitat. El president dels Estats Units ha fixat com a objectiu de la NASA "arribar a la Lluna abans que la Xina". El gegant asiàtic preveu fer-ho cap al 2030, tot i que sense tant rebombori i soroll mediàtic com la NASA. I el nou administrador de l'agència espacial dels Estats Units, Jared Isaacman, ha posat fil a l'agulla per aconseguir que aquesta fita geopolítica es produeixi abans que Trump deixi la Casa Blanca.

Després de l'Artemis II, una altra tripulació s'enlairarà en l'Artemis III per posar a prova el sistema d'acoblament de la nau Orion als mòduls d'allunatge. Malgrat que estava previst que aquesta tercera missió fos la que descendís a la superfície de la Lluna, la NASA ha preferit donar-se més temps per provar una tecnologia que és molt diferent de la que van fer servir les missions Apollo. Un esforç tecnològic en el qual, a més, participen empreses privades com Space X d'Elon Musk i Blue Origin de Jeff Bezos, que estan preparant mòduls d'aterratge lunars per a la NASA.

Isaacman va presentar els plans de la NASA per a la Lluna justament fa una setmana, quan va revelar que l'objectiu de les missions Artemis és assentar les bases per crear una colònia permanent a la Lluna. Després de l'allunatge de l'Artemis IV a principis del 2028 s'espera que n'hi hagi un altre amb l'Artemis V a finals del mateix any, per donar pas a allunatges periòdics que permetin construir una base lunar permanent en el nostre satèl·lit.